17/4/10

ENIGMES SABÀTICS (19): Jocs de dames






Avui deixarem la política activa i tornarem a un enigma amb rerefons d'intrigues amoroses i amistançades il·lustres. La primera imatge mostra una cortesana de vida breu, qui, segons sembla, va ser l'àvia de l'espòs de la nostra protagonista. Aquesta primera senyora va morir molt jove, es va dir que l'havien enverinat, i estudis moderns van trobar en les seves restes mercuri. El fet és, però, que el mercuri era de consum habitual en molts remeis i fins i tot en maquillatges de l'època, així que aquest enigma continuarà sent un enigma.


El net d'aquesta primera senyora, que tenia un càrrec molt important, és va casar amb una altra, anys després, molt bonica i molt més jove, ell tenia gairebé quaranta anys més que la noia. Diuen, però, que van viure bé i que ella el va respectar molt. En morir li va encarregar un sepulcre l'autor del qual és també l'autor d'aquesta altra obra d'art.






La senyora va tenir la xamba de caure en gràcia a l'hereu de la corona i més endavant rei d'un país important, aleshores en una època mogudeta. Cal dir que, malgrat els tòpics, les senyores madures sempre han agradat als jovenets, com va ser el cas, ja que ella, aleshores, era ben bé vint anys més gran que el príncep. El príncep, ja rei, i casat amb una senyora de caràcter, va fer molts i molts regals a la seva il·lustre amistançada, cosa que, com us podeu imaginar, no agradava gens a la reina consort. Però, ai, la felicitat no dura sempre. La nostra senyora havia estat dama de companyia del seguici de moltes reines i princeses, entre les quals la de la segona imatge, però, en morir el rei, la seva vídua que estava gelosa i enrabiada amb la nostra protagonista la va expoliar de molts dels obsequis en joies i en edificis que el difunt li havia fet, cosa que va fer que s'hagués de retirar a...



La nostra protagonista havia tingut dues filles amb el seu marit. La més gran li va fer construir una estàtua que es va col·locar a l'església del castell. Però amb la Revolució Francesa la seva tomba, on també reposaven dues nétes, va ser profanada, algú va guardar-se la bonica i ja arnada cabellera de la difunta, com a botí revolucionari, i, al capdavall, tot es va perdre, encara que unes quantes restes encara van ser traslladades a un altre sarcòfag. Com que sempre torna la calma, a mitjans del segle XX es va refer tot altra vegada i avui l'indret és un destí turístic més així com ho són també alguns dels bells edificis que van pertànyer a la dama, en vida del rei. 

Aquest rei va morir després d'un lamentable accident. Un gran metge de la cort va ser fins i tot autoritzat a reproduir la mateixa ferida en condemnats, per tal d'experimentar amb ells remeis (!!!!). Malgrat un sistema tan científic i pre-nazi de procedir, el rei va morir, perquè els reis també moren i els rics també ploren. Aquí teniu el famós metge qui, de fet, malgrat que algunes de les seves pràctiques avui ens semblin barroeres, va ser un metge molt avançat en la seva època i va contribuir a gran avenços en la cirurgia. Tot i les seves relacions amb gent importnat, en un dels fets més dramàtics de l'època, instigat, per cert,  per la mateixa senyora reina que tenia mania a l'amistançada protagonista, la seva família i ell van restar en greu perill. I és que allà no hi havia tanta santa inquisició però també comptaven amb solucions finals i dràstiques. Se'n va sortir i va morir amb 80 anys i amb honors, cosa que, en aquells temps, mostra un gran mèrit i una gran sort:


Fa un parell d'anys, quatre dies, vaja, amb aquest afany actual de no deixar tranquils els difunts d'altres temps, uns científics van analitzar el que quedava de la nostra bella protagonista i van trobar molt d'or en les seves restes. Sembla que en l'època es fabricava una mena d'elixir amb or fos i unes quantes porqueries més, per tal d'aconseguir la immortalitat, l'eterna joventut, i coses així. Probablement fos això el que explica l'estranya troballa. Bé, què hi farem, les corporacions dermoestètiques també inventen i proposen remeis diversos en l'actualitat. Però, res, envellim i morim, encara no hem trobat la pedra filosofal ni l'elixir de la vida.  Altrament la nostra dama, de viure, potser recuperats legalment els seus castells, estaria cobrant sucoses quantitats gràcies al turisme consumista que ens aclapara.

Sabeu qui va ser aquesta dama i quina relació té amb les imatges del post?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

DONC UN COP DE MA: CREC QUE LA COSA VA DE:
DIANA DE POITIERS
CATALINA DE MEDECIS
ENRIC II
CASTELL DE CHENONCEAU
FINCA DE CHARMONT
ANET
I UNES GOTETAS DE NOTREDAMOS.
NO ARRIBO A MES
JUGANT

Orio43 ha dit...

Qui és ella?
Diane de Poitiers??
Casada amb Lluís de Brézé, favorita d’Enric II de França
http://fr.wikipedia.org/wiki/Diane_de_Poitiers

Imatge1
Agnès Sorel amant de Carles VII de França i mare de Charlotte de Valois” i avia de Lluís de Brézé
http://thepeerage.com/p10523.htm


Imatge12
Anna de França o Anna de Beaujeu ( Genappe 1462 - Saint-Vincent-de-Salers 1522 ), princesa de França, vescomtessa de Thouars (1463-1473) i regent de França (1483-1491).
Casada amb Lluis XII de França, i mare de Claude de France que es va casar amb Francesc I de França
http://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_de_França

Imatge13- Residència
Le château d'Anet, par Jacques Rigaud, dessin à la plume, XVIIIe siècle.


Imatge4- Ninfa i trito
Ninfa y Tritón, por Jean Goujon, Museo del Louvre, París


Imatge5
Igual a la Imatge3


Imatge6
Ambroise Paré, considerat pare de la cirurgia moderna.
http://fr.wikipedia.org/wiki/Ambroise_Paré


Procès de resolució

A Google Imatges recerca de “ninfa Y triton” de la imatge4 dona Jean Goujon

A Wiki francès Jean Goujou diu: Son atelier est responsable de Diane appuyée sur un cerf (~1549) réalisé pour Diane de Poitiers au château d'Anet.

Vaig a Diane de Poitiers, surt imatge3 i imatge5, dues coincidències això va bé.

Navegant per les dinasties reals amb la Wifi, francesa, espanyola i catalana, i amb Google Imatges va sortint la imatge2 i sobretot amb la francesa apareixen les referències de la resta d’imatges.

Mercè Siles ha dit...

Hola a tots, l'enigma d'aquesta setmana m'ha agradat molt, ja fa uns dies que el tenia però fins avui no he pogut posar-me.

La dama de l'enigma és Diana de Poitiers (1499 - 1566), esposa de Luís de Brezé i amant del rei Enric II de França.

La 1ª fotografía correspont a Agnés Sorel amant del rei Carles VII de França. Aquesta senyora era l'àvia de l'espos de Diana, Luis de Brezé, i la seva mare era Carlota de Valois, filla il.legítima del rei Carles VII i d'Agnés Sorel.

La 2ª fotografía és la reina Ana de França, dona amb molt de caràcter, de qui Diana de Poitiers va ser dama de companyia.

La 3ª fotografía és el castell d'Anet, residència de Diana de Poitiers i a on es va retirar en quan la van fer fora de la Cort. Està enterrada a la capella del castell.


La 4ª imatge és la Ninfa i el Triton que es troba al Palau del Louvre, i que és obra de Jean Goujon, a qui Diana va fer construir la tomba del seu espos Luis de Brezé a la Catedral de Rouen.


La 5ª fotografía pertany al cirurgià Ambroise Paré, metge del rei Enric II a qui no va poder salvar de l'accident en un torneig.

Bé companys, fins el proper enigma,

Júlia ha dit...

Felicitats a tothom i gràcies per participar.