ENIGMES SABÀTICS (19): Jocs de dames

Avui deixarem la política activa i tornarem a un enigma amb rerefons d'intrigues amoroses i amistançades il·lustres. La primera imatge mostra una cortesana de vida breu, qui, segons sembla, va ser l'àvia de l'espòs de la nostra protagonista. Aquesta primera senyora va morir molt jove, es va dir que l'havien enverinat, i estudis moderns van trobar en les seves restes mercuri. El fet és, però, que el mercuri era de consum habitual en molts remeis i fins i tot en maquillatges de l'època, així que aquest enigma continuarà sent un enigma.

El net d'aquesta primera senyora, que tenia un càrrec molt important, és va casar amb una altra, anys després, molt bonica i molt més jove, ell tenia gairebé quaranta anys més que la noia. Diuen, però, que van viure bé i que ella el va respectar molt. En morir li va encarregar un sepulcre l'autor del qual és també l'autor d'aquesta altra obra d'art.

La senyora va tenir la xamba de caure en gràcia a l'hereu de la corona i més endavant rei d'un país important, aleshores en una època mogudeta. Cal dir que, malgrat els tòpics, les senyores madures sempre han agradat als jovenets, com va ser el cas, ja que ella, aleshores, era ben bé vint anys més gran que el príncep. El príncep, ja rei, i casat amb una senyora de caràcter, va fer molts i molts regals a la seva il·lustre amistançada, cosa que, com us podeu imaginar, no agradava gens a la reina consort. Però, ai, la felicitat no dura sempre. La nostra senyora havia estat dama de companyia del seguici de moltes reines i princeses, entre les quals la de la segona imatge, però, en morir el rei, la seva vídua que estava gelosa i enrabiada amb la nostra protagonista la va expoliar de molts dels obsequis en joies i en edificis que el difunt li havia fet, cosa que va fer que s'hagués de retirar a...

La nostra protagonista havia tingut dues filles amb el seu marit. La més gran li va fer construir una estàtua que es va col·locar a l'església del castell. Però amb la Revolució Francesa la seva tomba, on també reposaven dues nétes, va ser profanada, algú va guardar-se la bonica i ja arnada cabellera de la difunta, com a botí revolucionari, i, al capdavall, tot es va perdre, encara que unes quantes restes encara van ser traslladades a un altre sarcòfag. Com que sempre torna la calma, a mitjans del segle XX es va refer tot altra vegada i avui l'indret és un destí turístic més així com ho són també alguns dels bells edificis que van pertànyer a la dama, en vida del rei. 

Aquest rei va morir després d'un lamentable accident. Un gran metge de la cort va ser fins i tot autoritzat a reproduir la mateixa ferida en condemnats, per tal d'experimentar amb ells remeis (!!!!). Malgrat un sistema tan científic i pre-nazi de procedir, el rei va morir, perquè els reis també moren i els rics també ploren. Aquí teniu el famós metge qui, de fet, malgrat que algunes de les seves pràctiques avui ens semblin barroeres, va ser un metge molt avançat en la seva època i va contribuir a gran avenços en la cirurgia. Tot i les seves relacions amb gent importnat, en un dels fets més dramàtics de l'època, instigat, per cert,  per la mateixa senyora reina que tenia mania a l'amistançada protagonista, la seva família i ell van restar en greu perill. I és que allà no hi havia tanta santa inquisició però també comptaven amb solucions finals i dràstiques. Se'n va sortir i va morir amb 80 anys i amb honors, cosa que, en aquells temps, mostra un gran mèrit i una gran sort:

Fa un parell d'anys, quatre dies, vaja, amb aquest afany actual de no deixar tranquils els difunts d'altres temps, uns científics van analitzar el que quedava de la nostra bella protagonista i van trobar molt d'or en les seves restes. Sembla que en l'època es fabricava una mena d'elixir amb or fos i unes quantes porqueries més, per tal d'aconseguir la immortalitat, l'eterna joventut, i coses així. Probablement fos això el que explica l'estranya troballa. Bé, què hi farem, les corporacions dermoestètiques també inventen i proposen remeis diversos en l'actualitat. Però, res, envellim i morim, encara no hem trobat la pedra filosofal ni l'elixir de la vida.  Altrament la nostra dama, de viure, potser recuperats legalment els seus castells, estaria cobrant sucoses quantitats gràcies al turisme consumista que ens aclapara.

Sabeu qui va ser aquesta dama i quina relació té amb les imatges del post?