16/4/10

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 18: Francesc Savalls a la Catalunya profunda





Com heu endevinat, el nostre personatge era Francesc Savalls i Massot,  Savalls va ser un conegut, controvertiti i carismàtic cabdill, encara poc conegut i estudiat, de la Tercera Guerra Carlina, que es va moure per la Catalunya profunda. Del carlisme n'hem de parlar extensament en les tertúlies, així que l'enigma pot servir com a tast i documentació per a debats posteriors.

Savalls era el fill cabaler d'una família de propietaris rurals empordanesos. Els fills cabalers tenien dues sortides professionals, generalment: l'església o la milícia. La seva família ja era d'idees carlistes.

La vida de Savalls és complexa i plena de fets que avui ens resulten inquietants, però també cal situar-se en el el context de l'època. Fins i tot hi ha qui opina que la Guerra Civil va ser com una mena de quarta guerra carlina. També hi ha qui creu que Franco, hàbilment, va enviar molts carlins a llocs difícils i perillosos amb la intenció de fer minvar la seva influència posterior. Però aquest seria un altre enigma...

La primera imatge corresponia al poble de Mieres, fidel indret carlí on van refugiar-se, en acabar la Tercera Guerra, carlins desterrats d'altres indrets. Bosch de la Trinxeria, a les Memòries d'un excursionista, explica com es segrestat i retingut a Mieres fins que la seva família paga un rescat. Els segrestos eran una forma habitual de recollir fons. També els reclutaments eren molt arbitraris en aquella època i si un poble tenia la desgràcia de veure's envaït per les tropes, els seus nois joves i molt joves eren sovint obligats a lluitar per la causa.

La segona imatge era de la ciutat de Niça, on Savalls es va retirar en els seus darrers anys, dels quals sabem poca cosa, encara que es va construir una magnífica villa i va viure probablement força bé, fent de comerciant de vins. És possible que hi tingués coneixences o interessos, ja que amb anterioritat hi havia viscut en alguna ocasió. La cova és l'anomenada Cova dels Carlins, de la serra de Finestres (hi ha d'altres coves dels carlins en diversos indrets). Les coves servien de refugi i també, en ocasions, d'hospital improvisat.

La figura una mica inquietant de Savalls es contraposa a la de Rafael Tristany, molt més humanista i seriós. Malauradament, quan van mal dades acostumen a tenir més èxit els arrauxats que no pas els assenyats.

Sobre el consell  de guerra, i el perdó que demana Savalls en el document que vaig copiar, corresponen a moltes i greus acusacions que Alfons de Borbó, germà del pretendent i que va romandre a Catalunya en l'època, com a responsable de la lluita, acompanyat de la seva esposa, Maria de les Neus de Braganza. Els enfrontaments entre Alfons i Savalls van ser sonats, i, encara que algunes de les acusacions no van ser provades possiblement l'infant tenia poderoses raons per a escriure el que va escriure, entre les quals algunes de corrupció i assassinat indiscriminat.

Copio un fragment del penúltim paràgraf del document de greuges:

Desde mi entrada a Cataluña hasta mi salida, Savalls faltó constantemente a las consideraciones que debe el subordinado al jefe. En todas las ocasiones y sobre todo en Alpens y Igualada hubo que llevarlo a la fuerza, por resistirse a atacar; no me dió parte como debía, desobedeció vairas veces, y, en fin, fue el mayor estorbo para todos mis trabajos en Cataluña, y tanto la organización militar como la Hacienda exterior, de otro modo se hubiera efectuado si él no se hubiese opuesto a toda organización...



Aquesta princesa va ser de gran autora d'unes memòries on critica seriosament Savalls. Era una dona decidida i intel·ligent, molt unida al seu marit i molt odiada per Savalls que volia fer embotits amb la seva carn, amenaça sobre la qual ironitzava la princesa manifestant que poca cosa podria fer, ja que era molt primeta. El nom de Neus es va posar de moda durant alguns anys a causa de l'emprempta que va deixar el seu pas per Catalunya.




Si voleu saber alguna cosa més sobre la vida de Savalls i els seus fets, podeu escoltar aquí mateix el programa que Catalunya Ràdio li va dedicar a l'espai En guàrdia. Com comprovareu, la comparació amb el mític Far-West americà no és del tot desencertada. Potser per això i per molts altres motius, no ens agrada recordar massa aquella època ni el fet que aquella Catalunya existia. I potser encara existeix.


L'Hostal de la Corda és un antic hostal del municipi d'Olot (Garrotxa), al límit amb els termes de la Vall d'en Bas i de Riudaura, vora el Ridaura, instal·lat en un gran casal del segle XVII. Durant la Tercera Guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi va tenir lloc l'entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya i també un gran desengany per a moltes persones que havien donat suport i diners a les idees carlines. 


7 comentaris:

Júlia ha dit...

No ho he pogut arreglar, no sé el perquè, però en obrir el post se m'obre el programa de ràdio, el podeu aturar fàcilment. Bé, què hi farem.

Júlia ha dit...

Deixaré només uns dies el programa, ja que m'empipa que se m'obri en obrir el blog.

Orio43 ha dit...

Vaja, la imatge del poble creia que era La Pera on va néixer.

Molt oportú l'audio de Catalunya Radio, anem integrant nous mitjans de coneixement.

I sempre aprenc noves expressions, no coneixia la de "fill cabaler"

Júlia ha dit...

Mieres era el poble del meu pare, Toni, precisament el seu avi va anar a parar allà desterrat, des de Beget, a causa de 'tot això'.

Doncs ja saps una cosa més. Els cabalers no tenien herència i s'havien de buscar la vida.

Miquel ha dit...

Estoy fuera de contexto ¡¡¡ es todo tan interesante y se tan poco de todo que me desconcierto. Me resulta muy interesante este trozo de página. La historia como historia, como cúmulo de situaciones...Un abrazo desde Sant Antoni...

Núria ha dit...

Mira!, m'ha fet gràcia trobar en Savalls per aquí; jo sóc descendent d'una germana seva, la Caterina Savalls i Massot casada amb un tal Puigrubí que sembla que era coronel amb en Savalls.
M'ha agradat el bloc i l'he posat entre els preferits.
A reveure, Núria

Júlia ha dit...

Caram, Núria, doncs quin honor tenir-te per aquí, mercès pel comentari.