6/6/17

ANTONI BARCELÓ I PONT DE LA TERRA, CORATJÓS I EFICIENT

AntonioBarcelóAnónimo1848.jpg

El personatge misteriós era, en aquesta ocasió, l'Almirall Barceló. Té un carrer a la Barceloneta, aquest barri on tants carrers porten noms de mariners cèlebres. El cognom ja ens diu que era mallorquí i va esdevenir una figura llegendària i immensa en el seu camp professional, Va arribar a ser tinent general de l'Armada Reial, malgrat que va aprendre gràcies a la pràctica i no formava part de les grans famílies de la noblesa de les quals es fornien aquells càrrecs.

Va néixer el 1717 i va morir el 1797. Amb totes les limitacions que s'hi vulguin fer hem d'admetre que va ser aquella una època d'estabilitat i creixement. Tan sols cal comprovar de quina època són molts dels casalots antics que trobem pels pobles i poblets. No explicaré aquí tota la seva vida, que podeu trobar a viquipèdia i a molts més indrets de la xarxa. Fins els setanta repicats va estar en actiu i potser encara hi estaria si les enveges i injustícies diverses dels companys de feina no li haguessin amargat la vida en diferents ocasions. Expliquen que per Analusia encara corre dites com ara 'ser más valiente que Barceló ni en la mar'.

Va inventar un sistema de canons per lluitar contra els anglesos, els quals van riure's de l'invent fins que en van haver d'entomar l'eficàcia. Una cobla, també andalusa, feia:


Si el rey de España tuviera
cuatro como Barceló,
Gibraltar fuera de España
que de los ingleses no.


Però els Barcelós no són freqüents en la història i en ocasions, malauradament, no se'ls considera ni té en compte com caldria, no sempre els millors manen, vaja, i així va la cosa, al mar a i a la terra, en el segle XVIII i en el XXI.

Barceló, com tothom, té llums i ombres en la seva biografia, digna d'una pel·lícula d'aventures, cal situar-lo en el seu temps i en les seves circumstàncies. Paga la pena comparar com se'n parla a les diferents viquipèdies. Lleig, segons expliquen, sord a causa dels combats, carismàtic i amb autoritat natural, era conegut com 'Capità Toni'. 




21/5/17

UN HOME DE LLEGENDA I DE MAR ENDINS


1.- Avui he passat pel carrer que porta el seu nom. Però ell va néixer en una part una mica enlairada d'una altra ciutat.


2. Però el seu nom no tan sols el porten o l'han portat alguns carrers...


3.- L'ofici li venia de família i ja de molt petit el va aprendre. Aviat va ser un expert, arriscat i coratjós.


4.- Eren anys d'atacs pirats, de guerres freqüents, molts indrets recorden els seus fets i els seus triomfs i, sí, també, algunes derrotes i alguns desenganys.




5.- Va estar al servei de tres reis i, sobretot, de l'estat espanyol, que en aquell moment experimentava una certa revifalla.





6.- Alguns contemporanis. 



7.- Més indrets relacionats amb el nostre personatge.

8.- Aquí també el recorden, encara que reposa a l'indret de sota, a la seva terra natal.

9.- Va patir menyspreu i enveges. Ell no provenia de família noble, com molts de la professió, es va formar en la lluitat i en la pràctica. Deien que era lleig, que gairebé no sabia llegir, a més a més, a causa dels combats, patia sordesa. En un combat el van ferir a la galta, cosa que va accentuar el seu aspecte, per altra banda sense l'aparença fatxenda de la gent de bona casa. Malgrat tot va aconseguir molts títols i reconeixements tot i que també va patir desenganys diversos.

10.- Tenia uns grans dots de comandament, era carismàtic amb els soldats, però exigent, se'l considerava una molt bona persona. Va romandre en actiu fins més enllà dels  setanta anys. Va inventar un estri de guerra que va ser molt útil en els enfrontaments amb els anglesos, els quals primer es fumien de l'invent. 

El seu nom va restar en les frases populars com a sinònim de coratge, decisió i intel·ligència. Si no es va poder fer més en la lluita contra els atacs pirates va ser per la incapacitat d'altres estats europeus per unir-se i respectar els acords. Una coneguda cançoneta en castellà afirmava que si el rei n'hagués tingut quatre com ell aquella part de la península que encara resta en poder dels britànics seria, hores d'ara, ben espanyola. 

Un home de novel·la, una mica oblidat avui, tot i que per la xarxa hi ha moltes referències sobre la seva vida i fets.


24/3/17

TERESA MATTEI, MILITÀNCIA, ACTIVISME I PEDAGOGIA

Resultat d'imatges de TERESA MATTEI

Resultat d'imatges de TERESA MATTEI

La nostra protagonista era Teresa Mattei (1921-2013) com heu endevinat.

Referències:


http://www.enciclopediadelledonne.it/biografie/teresa-mattei/

https://it.wikipedia.org/wiki/Teresa_Mattei

12/3/17

UNA DONA AMB EMPENTA


Aquí va néixer la nostra protagonista d'avui, morta en un mes de març, ja molt gran, quan havia esdevingut el testimoni de tota una època del seu país.


La família era de la burgesia però implicada en la política i amb idees d'esquerres. La tràgica mort d'un seu germà a causa de la militància política segurament devia influir en les seves idees i accions. Eren anys difícils.

Un dels seus actes mes qüestionats, tot i que cal situar-lo en el context del moment, va ser la participació en l'organització de l' assassinat del senyor que veieu aquí i que havia estat professor seu a la facultat.


Eren anys de fervors polítics i militàncies coratjoses, hi va haver moltes dones lluitadores, com ella. La seva vida va estar en perill en moltes ocasions.

Ja en temps de pau va participar en governs i iniciatives, però també va tenir diferències importants amb alguns polítics.

Aquí una altra de les dames amb qui va col·laborar. Ja en temps de pau va dedicar molts esforços als drets dels infants i per això va col·laborar amb persones d'altres àmbits ideològics.

Tenia una gran afició al cinema i va participar en iniciatives cinematogràfiques dirigides als infants. Per cert, un director de culte es va inspirar, en una pel·lícula, en la gent que va lluitar amb ella durant la guerra.


La seva vida va ser llarga i va rebre reconeixements i honors, va restar en actiu pràcticament fins al final de la seva existència i era l'única supervivent del grup encarregat de redactar la constitució del seu país, després de la derrota del feixisme.



Va morir a prop de l'indret que veieu. Un seu fill, que ara ja no porta tanta cabellera com a la fotografia, és escriptor. Va ser ella qui va triar un símbol emblemàtic per a un dia que potser algun dia ja no serà necessari celebrar, qui sap. Jo no el veuré, em temo.








11/2/17

VICENÇ CUYÀS, UNA VIDA BREU I ROMÀNTICA

Resultat d'imatges de Vicenç Cuyàs

El personatge misteriós era Vicenç Cuyàs i Borés. Fa algun temps llegia la biografia sobre Perucho que va escriure Julià Guillamon, a causa d'això vaig recuperar el llibre de Perucho Les històries naturals i allà vaig trobar una referència al músic i a la seva prematura mort, el dia de la darrera representació de la seva única òpera, La Fatucchiera, als vint-i-tres anys, pobre, però reconegut i estimat. Malgrat l'oblit de la seva figura l'òpera es representa de tant en tant i el seu autor té un carrer dedicat, a Palma de Mallorca.

Resultat d'imatges de Vicenç Cuyàs


Resultat d'imatges de Vicenç Cuyàs



El Teatre de la Santa Creu, avui el pobre Principal de futur dubtós, on es va representar l'òpera del músic mentre ell agonitzava, en un gravat de la mateixa època de la vida de Cuyàs.