1/12/16

EL COSÍ DEL MÉS FAMÓS


1.- El nostre protagonista va néixer aquí. Es podria dir que va ser un gran secundari.


2.- Va tenir responsabilitats a l'indret on hi ha aquest edifici.


3.-També va tenir a veure amb aquest indret, però faltaven molts anys per a la batalla que veieu aquí.

Diego Colon.jpg

4.- Va treballar amb aquest senyor, el pare del qual és molt famós i controvertit. I és que cada cosa s'ha de situar en el seu context.

Supuesto retrato de Bernal Díaz Del Castillo por Genaro García basado en el retrato del rey francés Enrique IV 1904.jpeg

5.- Va tenir a veure amb aquest altre barbut.

6.- La seva primera dona va protagonitzar una estranya història, acusada de bruixa. Més endavant es va comprovar la seva innocència i es va fer una mena de reivindicació de la dama.

7.- Ell mateix va tenir problemes amb la Inquisició per dir que la fornicació no era ben bé un pecat mortal, quines coses.

8.- La seva història està lligada a la d'un altre personatge, un esclau, al qual va donar el seu cognom. Aquest personatge va tenir relació amb aquest altre.
Alvarado.jpeg

 Resultat d'imatges de Tecamachalco casa del conde


9.- Va residir en aquest indret emblemàtic, on després va viure la seva segona dona, la qual es va tornar a casar un cop mort ell. Un fill d'aquest segon matrimoni va ser l'origen de la denominació que actualment rep el lloc, de forma popular.
Resultat d'imatges de capitan valiente


10.- L'esclau va reeixir i fer fortuna, havia de pagar per la seva llibertat i tot i que ho va intentar la cosa no va ser possible a causa de fets diversos. Va morir sense haver pogut pagar, vaja, i l'amo sense haver pogut cobrar.

Últimos momentos Valdivia.jpg

El nostre personatge va inspirar fins i tot un tebeo, no tan famós com el del Capitán Trueno.


22/11/16

PERLITA GRECO, MÚSICA I PASSIÓ

Perlita Greco.jpg

La nostra protagonista era Perlita Greco, Alfonsina Grecco Giovina Constantini, actriu, cantant, vedette, de vida llarga i apassionada, argentina d'origen italià però ciutadana dels Estats Units al capdavall. El seu amant més famós va ser, expliquen, el gran Carlos Gardel. 
AÑOS 30 RECORTE PRENSA VINO BODEGAS REALES A LA VENTA CARLOS GARDEL TANGO PERLITA GRECO (Coleccionismo - Laminas, Programas y Otros Documentos)

Resultat d'imatges de Perlita Greco

Resultat d'imatges de Perlita Greco

L'única participant al blog ho ha endevinat, i també he tingut alguna resposta discreta pel facebook. Espero que us hagi agradat la història d'aquesta dama singular.


7/11/16

RETORN ALS ENIGMES HISTÒRICS: UNA DAMA POLIFACÈTICA

A demanda d'alguns fidels seguidors dels enigmes, i gràcies a que el meu marit, esbrinant per la xarxa sobre temes de jardineria es va ensopegar amb aquest personatge, quan digui la solució ja explicaré com i de quina manera, avui us ofereixo un passeig pel passat d'una dama d'aquestes de la petita història frívola, que sovint ni és tan petita ni és tan frívola.


a) Té nom (artistic) de joia. El veritable és un nom de poeta.

b) Va néixer al nord i va morir al sud.

c) La seva mare provenia d'aquest indret:


d) Però ella va néixer en aquest altre:



e) Gràcies als esforços materns va tenir una bona educació, considerant l'epoca i la professió, fins i tot expliquen que va escriure sobre aquest senyor:



f) Sabia cantar, ballar, tocar el piano, i moltes coses més. Va fer revista, teatre, sarsuela i fins i tot alguna cosa de cinema, relacionada amb aquesta dama, una pionera:


g) Va ser amiga de moltes dames de la professió, entre les quals, aquesta, gràcies a la qual es diu que va conèixer el seu gran amor, el qual, ric, famós, fins i tot venerat en l'actualitat, va morir de forma prematura, en un terrible accident.


h) Va estar per les Espanyes, va conèixer gent de l'època, va treballar amb ells i van treballar per a ella, durant la guerra civil, per sort, era fora del país i allà es va quedar.


 i) Va tenir amors amb senyors diversos, malgrat que es va dir si no seria bisexual i tot, fos el que fos aquest catxes va ser un dels seus admiradors. Li agradava anar amb pantalons sovint i aleshores allò era gairebé un exotisme, tot s'ha de dir.

j) Després de donar voltes va aterrar per aquí va conèixer un senyor que tenia una botigueta de joies a l'edifici i expliquen que s'hi va casar.


Va tornar a treballar en molts projectes, al seu país, al nostre i on calgués. Va morir molt gran, tot just estrenat el segle actual. Ah, quina enveja em fan aquestes vides tan excitants!!!

6/11/16

MENDIZÁBAL I L'ATZAROSA VIDA DELS NOMS DELS CARRERS

Juan Álvarez Mendizábal.jpg

El 3 de novembre va fer anys, cent seixanta-tres, de la mort de Juan Antonio Mendizábal. Segurament ens sona per allò de la desamortització, que va tenir efectes perversos, ben diferents als esperats per aquest mateix personatge, de vida atzarosa i molt interessant, digne de conformar una pel·lícula històrica o una sèrie televisiva ben ambientada.

A banda de la desamortització, Mendizábal em sonava de petita pel fet que era el nom que donava la meva família a aquest carrer ample i bonic que va del carrer de L'Hospital al de Sant Pau. És un carrer tranquil i emblemàtic, hi passàvem sovint pel fet que una tieta-àvia vivia al carrer de Santa Margarida, un carreró estret que surt del carrer Sant Pau. He percebut que els límits d'allò que es va dir Barrio Xino eren subtils i imprecisos, alguns autors del present no ho tenen clar i cometen errors de gruix en voler situar fets diversos en aquella zona de la ciutat.

Mendizábal va ser un home d'origen modest, probablement de família de jueus conversos, cosa que en aquella època el va fer canviar fins i tot el cognom matern, Méndez, pel conegut Mendizábal, tot i que ell de primer cognom es deia Álvarez. Méndez no sona pas a jueu però devia sonar com a tal en aquell seu Cadis natal i moltes mofes i caricatures que se li van endegar en aquells anys rancis, més rancis fins i tot que el present, feien referència al tema, no oblidem que fins i tot en un poema del nostre emblemàtic Trobador Català es va a matar jueus de forma poètica i amb total impunitat.

Els motius del seu canvi de cognom no estan clars del tot, també sembla que en alguns papers indicava que era de Bilbao i pot ser que triés Mendizábal pel fet que sonava a basc, ara ser basc és molt diferent però durant una època es considerava que l'espanyolitat genuïna venia del País Basc, el qual va resistir els invasors romans conservant les essències. La història és estranya i paradoxal.

Mendizábal va tenir una vida atzarosa, però era emprenedor i negociant, manifestava que havia de fer diners per poder-se dedicar a la política activa, va intervenir en afers portuguesos, va viure a l'estranger exiliat i va ser primer ministre en diferents ocasions, en aquell primera metitat del segle XIX encara tan poc coneguda i mal estudiada. Va ser seguidor del pobre Riego i quan va arribar al poder va ser titllat del més conservador dels liberals, una cosa així com ser convergent no català i avant la lettre, per posar odioses comparacions anacròniques.

Va morir arruïnat, ple de deutes, cosa que l'honora, considerant el context. Va ser molt apreciat i venerat per la gent dels seus temps, se li van dedicar carrers i monuments. Era un convençut i contundent anticlerical i no està del tot clar si va ser maçó en actiu o tan sols simpatitzant. En entrar Franco a Madrid una de les primeres coses que va fer va ser enderrocar el monument que se li dedicava i substituir-lo per un de Tirso de Molina, encara bo, potser aquella gent no tenia clar qui havia estat Tirso de Molina, la veritat. 

El seu carrer madrileny va ser rebatejat amb el nom de Victor Pradera, que també era el nom que havia tingut per Barcelona l'actual passeig Lluís Companys que, per cert, també es va dir durant un temps Fermín Galán. Víctor Pradera va ser un carlista conservador assassinat, juntament amb el seu fill, en l'inici de la guerra civil. La relació franquista amb el carlisme també mereixeria una anàlisi aprofundida i desacomplexada.
Resultat d'imatges de carrer junta de comerç barcelona
A Barcelona el nom de Mendizábal també es va substituir pel de Junta de Comercio, avui Junta de Comerç, i no ha estat qüestionat en els darrers temps potser pel fet que la Junta de Comerç era catalana. El meu avi i molta gent de la seva generació tenien força mania a tots aquests canvis en els noms dels carrers i eren partidaris, com jo mateixa, de posar noms que no tinguessin res a veure amb el tema polític, però els seus desitjos no van trobar ressò seriós i en aquests darrers temps es continuen canviant noms, de vegades de forma una mica destralera i poc raonada, què hi farem. 

Mendizábal va ser un home ben intencionat que va topar amb la realitat dura i pura, un home d'acció, amb idees radicals en alguns aspectes però que també es va adonar de la necessitat de mantenir una certa estabilitat ni que fos fent concessions. Vam perdre molt patrimoni a causa d'aquella desamortització i també a causa de la guerra civil, no entenc que per canviar les coses s'hagin d'enderrocar edificis o el que sigui, en lloc de reaprofitar-los o donar-los una nova lectura. La memòria història és una memòria molt selectiva.

26/8/16

HISTÒRIA I RADIO (1): EN GUÀRDIA

En un intent de remodelació parcial d'aquest blog inclouré informacions diverses sobre temàtica històrica, llibres, notícies... De tant en tant continuaré penjant algun enigma sobre personatges o fets.
  
Inicio amb aquesta entrada una breu sèrie sobre programes de ràdio amb rerefons històric, ja que avui, a més a més, aquests programes es poden recuperar amb facilitat per la xarxa i aquest estiu n'he escoltat uns quants de diferents, en tenir més estonetes de lleure.
Resultat d'imatges de En guàrdia enric calpena


Avui escriuré sobre un dels pocs que trobem en català el qual ha aconseguit romandre durant quinze anys en antena, cosa poc habitual ja que sovint es fan remodelacions inexplicables a la ràdio que eliminen espais interessants i et deixen amb un pam de nas: EN GUÀRDIA.

El programa està dirigit i presentat per Enric Calpena, ha rebut diferents premis, es va estrenar l'any 2001 i el que sí ha fet ha estat canviar en diferents ocasions d'horari i dia d'emissió, un costum lamentable el qual actualment, amb l'excusa de què ho pots sentir quan vols a l'IVOOX, s'ha estès com una taca d'oli. També fa, com tants altres, vacances a l'agost, cosa que tampoc no entenc gaire quan es poden deixar programes gravats amb facilitat o contractar un becari en pràctiques per tal que aprofiti l'ocasió, però, vaja, és veu que a l'agost gairebé tothom té ganes de tancar la paradeta per molt que el servei sigui públic. També té un espai a facebook però no està actualitzat.

El programa compta amb algun col·laborador fix, ara Josep Solé i Sabaté. Anteriorment era habitual la presència d'Oriol Junqueras però ara  deu tenir molta feina. Han tocat molts temes i per a cadascun d'ells acostumen a portar un expert. La seva intervenció és, en general, la part més interessant del programa si aquest està ben triat i coneix a fons el contingut. De vegades sobren els comentaris del presentador i el col·laborador habitual, que tallen l'expert amb intervencions poc adients, ser historiador no vol dir que sàpigues de tot i caldria limitar opinions i especulacions en aquests tipus de programes culturals. Personalment tampoc m'agraden les teatralitzacions que emeten de tant en tant a la recerca d'amenitat.

L'època d'Oriol Junqueras es queia sovint en un excés de mirar-nos el melic i tot i que està molt bé que hi hagi una òptica catalana cal ser objectiu quan es mira enrere i situar-ho tot en el context de cada època, cosa que sembla difícil. Una certa parcialitat es percep sobre tot quan els temes són espanyols, guerres carlistes, guerra del francès... El presentador tambe cau de vegades en la brometa fàcil que no ve a tomb, una moda actual en molts programes de ràdio i de televisió catalans, sembla que l'esperit polònia ho hagi contaminat gairebé tot. 

El proper programa s'emetrà, segons veig a la web del programa, el diumenge, 4 de setembre, a les tres, una hora i un dia de la setmana poc adients, em sembla. Crec que alguna nit o matinada repeteixen el programa però no en sé l'horari ni el dia. Totes aquestes crítiques les faig des de l'admiració i el respecte que em produeix que un programa d'història romangui tant de temps en actiu, un miracle, vaja. Que duri molts anys més i que a internet el puguem trobar quan calgui.