11/2/17

VICENÇ CUYÀS, UNA VIDA BREU I ROMÀNTICA

Resultat d'imatges de Vicenç Cuyàs

El personatge misteriós era Vicenç Cuyàs i Borés. Fa algun temps llegia la biografia sobre Perucho que va escriure Julià Guillamon, a causa d'això vaig recuperar el llibre de Perucho Les històries naturals i allà vaig trobar una referència al músic i a la seva prematura mort, el dia de la darrera representació de la seva única òpera, La Fatucchiera, als vint-i-tres anys, pobre, però reconegut i estimat. Malgrat l'oblit de la seva figura l'òpera es representa de tant en tant i el seu autor té un carrer dedicat, a Palma de Mallorca.

Resultat d'imatges de Vicenç Cuyàs


Resultat d'imatges de Vicenç Cuyàs



El Teatre de la Santa Creu, avui el pobre Principal de futur dubtós, on es va representar l'òpera del músic mentre ell agonitzava, en un gravat de la mateixa època de la vida de Cuyàs.


27/1/17

UNA VIDA BREU I ROMÀNTICA

1.- Avui evocarem un personatge de vida molt breu, evocat en algunes novel·les a causa de la seva obra i de la genialitat que hi despuntava.

2.- La seva família va marxar de la ciutat on vivia per anar a la de la primera imatge, a causa d'unes guerres sagnants, el responsable de les quals, amb la seva excessiva ambició, expliquen que també va contribuir de forma col·lateral a escampar la malaltia de la qual finaria el nostre protagonista i tants altres joves.


3.- Aquest senyor va ser mestre seu, ell mateix havia estudiat en una ciutat molt musical i amb un músic notable. 
4.- Aqui tenim la imatge d'un teatre emblemàtic, molt mal tractat pels habitants de la ciutat on es troba, a prop d'un altre excessivament mitificat, durant molt de temps va ser l'únic i aquí hi va estrenar el nostre protagonista la seva única obra de gruix, la darrera representació de la qual va coincidir, ai, amb el dia de la seva mort.

5.- L'argument era molt de l'època, la romàntica, i altres senyors de la mateixa professió també el van utilitzar, com ara aquest parell.




6.- L'argument estava basat en una obra del senyor que veieu aquí sota, expliquen que per a què li fessin aquest retrat es va tenyir els cabells, que ja els tenia blancs, amb un producte que funcionava de meravella. Ah, la vanitat. Per cert, de jove va participar en les guerres que van foragitar de casa la familia del nostre protagonista.


7.- Si hagués viscut més anys, qui sap on hauria arribat. Seria molt més conegut, potser tant com aquest altre jove romàntic d'aquí sota, qui sap. El fet és que la seva mort prematura va deixar empremta, tot i que va morir molt pobre alguns diaris se'n van fer ressò i el consideraven un gran talent en el seu camp.

8.- El nostre protagonista, malgrat la seva vida breu, va surar en el record de la gent durant anys, precisament a causa de la seva mort prematura i de la seva relació amb el romanticisme, que ho amarava tot.

20/1/17

LUISA DE CARVAJAL Y MENDOZA, POETA MÍSTICA I VIATGERA

Resultat d'imatges de luisa de carvajal

Luisa de Carvajal era la protagonista de l'enigma anterior. Gràcies per la participació i espero que us hagi agradat la fascinant història d'aquesta dama, de la qual hem de tenir en compte avui, sobre tot, el seu valor literari en el marc del misticisme hispànic. Tot i que la seva atzarosa vida, avui, també té un pes important considerant l'època i el marc en el qual es va desenvolupar.


Resultat d'imatges de luisa de carvajal


A la ausencia de su dulcísimo Señor en la Sagrada Comunión.

¡Ay, soledad amarga y enojosa,
causada de mi ausente y dulce Amado!
¡Dardo eres en el alma atravesado,
dolencia penosísima y furiosa!

Prueba de amor terrible y rigurosa,
y cifra del pesar más apurado,
cuidado que no sufre otro cuidado,
tormento intolerable y sed ansiosa.

Fragua, que en vivo, fuego me convierte,
de los soplos de amor tan avivada,
que aviva mi dolor hasta la muerte.

Bravo mar, en el cual mi alma engolfada,
con tormenta camina dura y fuerte
hasta el puerto y ribera deseada.




2/1/17

MISTICISME FEMENÍ


La història de la nostra protagonista s'ha de situar en el context de la seva època. Possiblement si hagués estat un home la seva estranya trajectòria ens seria molt més coneguda. Va néixer, més o menys, al lloc de la imatge.


Era, com si diguéssim, de casa bona. Els seus pares van morir quan era petita. Era l'única noia entre els seus germans i la van separar d'ells. Entre els parents que en van tenir cura hi havia una dama que havia estat mainadera d'aquestes boniques nenes. Ella va rebre una molt bona educació encara que fos una noia, tot s'ha de dir.


En quedar vidu un seu oncle, va anar a viure amb ell a la ciutat de la fotografia. Aquest senyor era un fanàtic religiós i sembla que la noia va haver de sotmetre's a estranyes penitències, tot i que d'això en sabem poca cosa.


En morir aquell oncle i ser independent va muntar a casa seva una mena de monestir domèstic. També va connectar amb els del dibuix, una empresa emergent en aquell moment, i els va afavorir amb donacions diverses.


Eren èpoques convulses però, i quines no ho són? Els ressons del que passava en un país aleshores llunyà va esperonar el seu desig de convertir-se en màrtir i cap allà que se'n va anar. Cal dir que els del país estossinaven cruelment els qui s'entossudien en les seves conviccions.


Va arribar al país en qüestió quan hi havia allà una famosa revolta. Tot s'acabava amb sang i esquarteraments i la nostra dama recollia els trossets dels pobres màrtirs i els desava com a relíquies en capses de plom.


Aquest senyor, una víctima més, va ser qui, amb la seva trista història, la va convèncer per tal de creuar els mars de l'època.


Aquest és un altre senyor que li va servir d'exemple.


Aquests dos nobles cavallers van intentar protegir-la de les ires governamentals, tot i amb això va patir presó i la seva salut, ja molt malmesa, va fer que morís a casa d'un d'ells, abans de saber que el rei del seu país, interessat en aquell moment en fer que les relacions diplomàtiques amb els infidels milloressin, li havia ordenat retornar a casa d'una vegada.

Aquí reposa al seu cos i no és santa, tot i que es va iniciar un procés de beatificació, perquè això de les santificacions ve menat per burocràcies i interessos. Malgrat això, aquí voldria fer més aviat esment del seu valor literari, va escriure molt i bé, sobre temàtica religiosa, és clar. No es conserven obres originals però sí còpies que es van fer de la seva producció. 

Avui la seva vida ens pot semblar surrealista però també sobta comprovar la seva iniciativa personal i la seva empenta, en aquell món absolutament masclista. En podem salvar la literatura, excel·lent i lligada a les modes de l'època. A Catalunya eren temps de lluites i bandositats, contra les quals, per cert, va lluitar un parent seu, destinat al nostre país. 

16/12/16

ALONSO VALIENTE I EL SEU ESCLAU, JUAN

Resultat d'imatges de ciudad de México epoca colonial

Efectivament, el nostre personatge era Alonso Valiente, l'amo de Juan Valiente, conquistador que estava emparentant amb Hernán Cortés i que va tenir un paper molt rellevant en la conquesta americana. El seu esclau, Juan Valiente, negre, va formar part dels fundadors de Santiago de Xile.