EL PERSONATGE OCULT (21)

1.- El nostre protagonista d'avui va ser un senyor important, va fer una feina que avui, tot i que es troba plenament vigent, ja no és tan ben vista com en la seva època. El seu padrinet va ser de molta categoria, en concret, aquest de la 'foto':

2.- Va passar molts anys com a aspirant a la direcció de l'empresa, a causa d'un tema familiar. La matriarca no estava disposada a cedir poder. Un altre senyor de la seva família es troba, avui, en una situació semblant i aguanta que aguantaràs.

3.- Quan va aconseguir ser el cap de l'empresa familiar va mostrar bona disposició i més intel·ligència de la que se li suposava. Va viatjar molt, va anar a veure aquest senyor de la fotografia i va gaudir del viatge. Expliquen que a un seu nebodet una mica especial i megalòman no li va fer gràcia el viatge ni que fos tan ben rebut en una ciutat mítica i pecador, en la qual s'ho va passar pipa.

4.- La seva dona era una santa o, al menys, una dona que sabia 'estar'. No li va donar maldecaps i sí molts fills i filles, aquí podeu veure les nenes:

5.- La dona era bonica, elegant i comprensiva. Va consentir de bon grat els pecats del marit i fins i tot va fer bones migues amb algunes amistançades de categoria. Amb aquesta hi tenia molt bona relació:

6.- Però amb aquesta altra del tirabuixó al cap, no tan bona. La llista de les amiguetes del nostre home és molt i molt llarga però cal dir que quan vas grans d'armilla totes et ponen. L'altra noia de la imatge era de la faràndula i es diu que ell, quan se'n va cansar, la va passar al seu oncle amb qui va tenir un fillet. La veritat és que totes quedaven arregladetes.

7.- La seva mort va ser ràpida i  inesperada, provocada per un cigar, tot i que ja no estava gaire fi. Els paquests de tabac encara no duien això d'avui que fa: fumar pot matar.

8.- El seu fill gran, que havia d'heretar l'empresa familiar, era una mica especial. Va tenir una vida envoltada de molts misteris i escàndols, lligats a la seva possible homosexualitat. Se li ha atribuit en ocasions, sense proves d'evidència, ser algú molt buscat pel seu país sobre el qual s'ha vessat molta tinta. Es deia que era també limitat intel·lectualment, la seva mort va ser estranya i fins i tot es va arribar a dir que no havia mort i l'havien 'amagat'.

9.- Per arranjar el tema van casar la promesa de l'anterior amb un seu germà i l'empresa va continuar endavant, car no és fàcil enderrocar quelcom tan sòlid. La funció, com en el circ, havia de continuar. Aquí teniu la noia, una mica encotillada:

10.- Amb ell va acabar el món de l'època. No va ser de seguida sinó al cap de molt pocs anys però el cert és que al volt del seu cadafalc ja bullia tot plegat i un dels artífexs del tema va ser aquell nebodet que li tenia mania. Les coses no serien mai com abans i sobta comprovar, en alguna fotografia, com de febles són les neus del passat. Aquest bonic parc li van dedicar en una ciutat amiga, quan la va visitar:

ROSALBA CARRIERA, pintora (personatge ocult, 20)

Efectivament, era la gran ROSALBA CARRIERA.

Va néixer a Venècia, d'on era la imatge. Les puntaires feien referència als seus inicis com a dibuixant de patrons per a puntes. La caixeta era de rapé. La imatge de París tenia relació amb una exitosa estada de la pintora en aquella ciutat.

L'admirador era Antoni Maria Zanetti. Els dos edificis, la Galeria de Pintures dels Mestres Antics i el Palau Ducal de Mòdena. L'altre palau amb pintures de Carriera era Ca'Rezzonico i el pintor-pintat, Watteau.

EL PERSONATGE OCULT (20)

La nostra protagonista és avui una GRAN dama, i va ser una GRAN artista.

En aquestes darreres dècades estem assabentant-nos del gran nombre de dones pintores que hi ha hagut en la història, fins fa poc gens o poc conegudes.

És el cas de la nostra protagonista.

1.- Va néixer i morir en aquesta ciutat tan emblemàtica i coneguda i tòpica:

2.- Ja de petiteta ajudava la mare a fer patrons per a puntes:

3.- Les dones no podien anar a estudi d'art amb els senyors, però una tècnica pictòrica que es va posar de moda va afavorir la seva dedicació a l'art, en el seu cas i en el d'altres senyores.

4.- La moda de les miniatures, com ara les que es pintaven en aquesta mena de capsetes, va afavorir la seva dedicació i li va fer agafar fama. Pel que fa a les miniatures va utilitzar un material que prové d'un animaló avui de moda per tristes circumstàncies monàrquiques i que contribuïa a donar una llum especial a les seves obres.

5.- Aviat la va reclamar molta gent important. Va ampliar estudis i coneixements en aquesta altra típica i tòpica ciutat, tot i que aquesta torreta no hi era, aleshores:

6.- Aquest senyor va ser admirador seu, segons expliquen. Hi ha qui diu que era lletja i que per això se la veu trista als autorretrats, ja que no es va casar, però no no li trobo pas. En tot cas, sembla que va tenir molts amics que li van donar suport i que la van admirar i motivar:

7.- Diuen que una col·lecció de la seva obra va ser la base per a aquest museu o galeria:

8.- A la ciutat on es pot veure aquest palau també hi va ser durant una temporada. I a l'altre palau hi ha moltes pintures seves:

9.- Fins i tot va pintar pintors, com ara aquest senyor una mica enfarinat, a la moda del seu temps. També va pintar reis, prínceps, nobles.... La crème de la crème.

10.- Bona persona, molt familiar, neta i polida. Les germanes col·laboraven amb ella sovint. Una seva germana es va casar amb un pintor molt apreciat, cosa que va fer que molts encàrrecs del cunyat comptessin amb la seva col·laboració. Va sobreviure a tota la seva família i va perdre la vista de gran, cosa que la va entristir molt. Va viure més de vuitanta anys, que, en l'època, era tota una fita, però potser s'hauria estimat més anar-se'n abans, en perdre família i visió, qui sap. No sempre viure molt és viure bé. En tot cas avui ha desvetllat un gran interès la seva vida i obra i s'han escrit alguns llibres sobre ella.

RICHARD SORGE, el millor espia de tots els temps (personatge ocult, 19)

El nostre protagonista era Richard Sorge, el gran espia. Va néixer a Baku, on pertany la primera imatge, i va ser ajusticiat a Tokio, on pertanyia la següent.

De petit va viure a Berlín, ciutat de l'altra fotografia. El diari era el Frankfurter Zeitung, del qual va ser corresponsal al Japó. La Universitat és la d'Hamburg.

La imatge següent pertanyia a Xangai, on va viure. L'altra, al bombardeig de Pearl Harbour, que ell va conèixer de bell antuvi.

Els seus col·laboradors van ser Hotsumi Ozaki, que va ser condemnat i ajusticiat en el mateix procés i Clausem, que el va sobreviure i va arribar a vell.

Els actors que el van interpretar eren Thomas Holtzmann i Ian Glen.

Trobo que hauria estat un bon paper per al gran Josep Cotten, que hi tenia una retirada.

Espero no haver desvetllat vocacions d'espia amb aquestes aventures amb final dramàtic i embolics amorosos pel mig. Hi ha qui diu que després de la professió de senyora d'alterne, que és la primera més antiga del món, ve la d'espia, que és la segona amb més tradició històrica.

Em pensava que seria fàcil i sembla que no ho ha estat tant, potser perquè no corren temps de gent tant dedicada en cos i ànima a una dèria política.

EL PERSONATGE OCULT (19)

Avui evocarem un senyor que va fer una feina que jo no faria mai de la vida. Per a fer això s'ha de tenir molt de coratge i ser dogmàtic absolut o, com dirien d'altres, tenir uns ideals molt clars i creure de forma fervent en determinades coses o doctrines. S'ha d'estar disposat a morir per la causa i em temo que les causes ja no són el que havien estat en la seva època, la veritat. No eren tampoc aleshores el que semblaven però probablement molta gent hi creia. De fet, la causa li va costar la vida. Aquest senyor és considerat el millor de tots els temps en la seva especialitat.

1.- Va néixer aquí:

2.- I va morir aquí:

3.- La seva família es va traslladar a aquesta ciutat, ell retirava al pare però la mare, amb les seves narracions, el va mantenir lligat al país al qual serviria.

4.-  Va treballar per a aquest diari, que avui no existeix, encara que en tenen un altre que se'n considera successor.

5.- Es va casar amb una ballarina, però va tenir moltes amants. Sembla que les dones eren el seu punt feble i una dona seria qui facilitaria la seva detenció. Pel que es veu i llegeix, els senyors no escarmenten, en aquest tema, i sembla mentida que homes molt intel·ligents i importants caiguin en paranys eròtics amb una relativa facilitat.

6.- Va estudiar a la Universitat de la imatge anterior. Pel seu compte va aprendre moltes més coses, com ara l'idioma d'aquesta ciutat, en la qual va viure:

7.- Encisador, cult, convincent, ben plantat, va jugar a moltes bandes i va tenir moltes relacions i informadors. Va saber de bell antuvi coses com aquesta:

8.- Tot i amb això, sembla que un altre perill del qual va avisar no va merèixer la consideració del temible senyor que era, de fet, el seu cap superior-superior. O així ho expliquen. En canvi sí que es va considerar que la batalla que recorda aquest monument no produiria els efectes previstos:

9.- Va tenir col·laboradors molt importants que, injustament, potser no han tingut tanta llegenda com ell. Aquí us en mostro dos, el primer va ser un home molt respectat, fins i tot pels qui el van condemnar. Va ser executat el mateix dia que el nostre protagonista. L'altre va sobreviure i va morir de vell, cosa que ha fet sospitar que potser va fer alguna mena de pacte, tot i que no s'ha demostrat. Eren temps en els quals ser un supervivent es considerava sempre sospitós:

10.- Hi ha moltes coses per explicar sobre aquest senyor. Heroi nacional al país que va servir, fins fa quatre dies, ha inspirat molta literatura de gènere. En el cinema no ha merescut una excessiva atenció tot i que aquests dos senyors, actors no excessivament coneguts per nosaltres, van ser ell en els anys 1961 i 2003: