28/4/19

LA VIDA COMPLEXA I TRÀGICA D'UNA DONA AVANÇADA AL SEU TEMPS

1.- La dona que avui evoquem va néixer en un país complex, en una època difícil, tot i que potser totes les èpoques tenen els seus problemes. Era una dona i coses que avui acceptem sense massa problemes, al menys per aquí, en aquell moment eren vistes com escàndols.


2.- Va néixer en una família benestant i culta, el pare va ser un personatge rellevant en la seva professió i un símbol del país va ser obra seva. Però, en algun moment, la mare va abandonar la família.




3.- Va col·laborar en un munt d'iniciatives que es generaven en un país en ebullició. Va tenir un primer amor, més aviat platònic.

4.- Es va casar, molt jove. Va tenir un fill. Va viure en aquests bonics paratges. Però la cosa no va anar bé i es va encetar tota una sèrie de problemes, en el moment de la separació, a causa del tema de la custòdia del nen. 


5.- La nostra  dama tenia idees pròpies i amistats que no abellien al marit. 

6.- Va ser actriu, escriptora, activista, defensora dels drets de les dones... Es va implicar a fons en la política, i va tenir amistat i amors amb un personatge clau de l'època, el qual no va respondre a les seves expectatives.

7.- Els problemes matrimonials i els desenganys diversos van fer que anés a viure a una ciutat on ja havia estat en d'altres ocasions i on havia estudiat. 



8.- I en aquesta ciutat, en un espai que està d'actualitat aquests dies, va posar fi a la seva vida, breu i intensa. Tenia trenta anys. Durant un temps es va parlar poc d'ella, a causa de la seva trajectòria vital i de les circumstàncies de la seva mort. Però els temps canvien, de vegades fins i tot per millorar, la situació de la dona ha evolucionat a fons i, amb algunes reticències, també això del suïcidi està deixant de ser un tabú. Avui la nostra protagonista és tot un mite, una icona, com diuen ara, de la cultura del seu país.


9.- S'han escrit diferents llibres sobre la seva vida, un dels quals, obra de la dona que es va casar amb el seu únic fill. 




10.- Fa alguns anys un director de cinema molt conegut va rodar una pel·lícula sobre la seva vida i un compositor del seu país també va compondre una òpera sobre ella.






16/3/19

AQUELL SEGLE COMPLEX I INCÒMODE I ELS SEUS ARTISTES


Aquest senyor va ser un dels molts amics que va tenir el nostre protagonista, gent d'una època que hem oblidat molt de pressa, per cert. Va poder estudiar el que li agradava i s'hi va dedicar. Però avui poca gent sap que uns elements que contemplem sovint -des de Barcelona, per la tele o en fotografia-, son obra seva. Tot i haver treballat molt, sembla que era molt mal pagat, controvertit, malgrat tenir amics de categoria, conservador per uns, maçó pels altres. Ai, aquest país, com ens fa patir.

Quan va morir no hi havia dinerons ni per a l'enterrament però els seus amics van fer un recapte i una mica de trampa en el tema d'unes vendes i el van poder acomiadar amb certa dignitat. I això que ell havia dignificat, amb la seva obra, moltes morts il·lustres.



El nostre protagonista va tenir un bonic ofici en el qual va reeixir i en el qual va fer reproduccions de personatges coneguts del seu temps, com el pintor que podeu veure aquí.



Va néixer en aquesta bonica ciutat, de la qual, en aquesta fotografia, no en podeu copsar l'element principal que, avui, surt a gairebé totes les postals.


Un bonic detall d'una obra seva. Per cert, als peus de la dama hi ha un gat, la simbologia del qual és un misteri. I això que el nostre home tenia una mena de reticència supersticiosa a l'hora de fer representacions d'animals. I això que la seva obra més reproduïda son un parell d'animalons de pes.

Aquest cavaller que podeu veure aquí, romàntic d'allò més, de vida breu i apassionada, no és el de veritat sinó el de ficció que sortia a una sèrie recent de la tele. El poso aquí ja que va conèixer el nostre home i va escriure en diferents ocasions sobre ell.



Un de tants cavallers de l'època que li va fer encàrrecs.


Un dels seus professors, tots de categoria.

I un altre, dels primers que van ensenyar-li els secrets del seu art. Malauradament el temps i les modes van fer que la producció artística de l'època fos injustament menystinguda. Cal que reivindiquem aquests artistes ja que sovint anem a fer viatges per veure coses que potser no tenen tanta categoria. País...

Quan haureu resolt l'enigma aquests elements dels quals us parlava al principi, sobre els quals potser heu fet brometa, ja no seran el mateix, sempre que els veieu pensareu en com n'és, d'atzarosa, la vida, i, sovint, com n'és, d'injusta.

FANNI KAPLAN, DONA, REVOLUCIONÀRIA I VÍCTIMA RECURRENT

Фанни Ефимовна Каплан.jpg

La nostra protagonista era, efectivament, FANNI KAPLAN. qui va intentar -o això diuen, hi ha dubtes sobre la seva autoria-,  acabar amb el pare de la pàtria comunista en construcció.

En els darrers temps s'ha qüestionat força allò que el dolent era Stalin i, el bo, Lenin.

La història podia haver canviat si hagués encertat el seu  destí?


Probablement, no, tal i com anava tot.

Llegir la història d'aquesta noia trasbalsa i neguiteja, potser, per això, encara és relativament poc coneguda.

Gràcies als participants.


22/2/19

UNA DONA LLUITADORA I EL SEU TRÀGIC DESTÍ


La nostra protagonista és una dona que va tenir una vida activa i tràgica, en el context d'una època complexa.
Les dades sobre el seu origen i naixement no són del tot clares. Va fer-ho en el sí d'una família nombrosa, el pare era mestre, pertanyien a una gent que ha rebut molt i per totes bandes. I encara dura l'estrany rebuig racista que els ha encalçat.

Aviat va haver d'anar a treballar a una ciutat amb unes escales molt famoses. Allà  es va anar comprometent i mentalitzant en el mon de l'activisme polític.



Va participar en un atemptat comès a la ciutat de la fotografia, molt abans de la imatge que veieu i que reflecteix la destrucció que sofriria anys després.

Va anat a parar a un camp de presoners, condemnada de per vida. Allà va patir força i va perdre la vista. Per sort, la  solidaritat de les companyes li va donar suport i, més endavant, també va trobar un metge bona persona que va intentar que minves la seva ceguesa. 


En aquesta ciutat va fer algunes  cures.

Les revoltes de l'època van fer que fos alliberada, però, ai, 'no era això, companys, no era això'...

Va viure en aquesta ciutat, tenia una feina interessant, però els nous canvis polítics no van ser com ella esperava... Desenganyada, sembla que va atemptar contra el líder màxim de tot plegat. No va morir, però va quedar ferit i no es va recuperar mai del tot. En un altre lloc del país van assassinar també el senyor que veiem aquí sota, no tan famós però molt rellevant.


Aquests assassinats van servir per generar unes matances indiscriminades contra els dissidents, centenars, de fet. Tot i que la nostra protagonista va admetre els fets, als interrogatoris, que ja podem pensar com eren, no és segur que fos ella qui va realitzar els
trets que van ferir el polític, el qual va anar a reposar a la seva residència.


Va ser executada, segurament no tenia ni trenta anys. Alguns d'aquests inquietants cavallers van ser-ne responsables o instigadors, de l'execució, realitzada en un lloc on trobaríeu, avui, un bonic parc. Una explicació sobre la implicació de la nostra dama en el moviment revolucionari fa referència al seu enamorament d'un home, per variar.





Potser no és cap tòpic allò de què la revolució es menja els seus fills -i filles-. En tot cas la historia posterior va idealitzar l'home contra el qual va atemptar i va arribar a la conclusió de què els dolents van venir després. Avui aquesta explicació ja no s'aguanta. Però la història l'escriuen els que guanyen o els que perden i es volen justificar o venjar, així que  cal que intentem contrastar fonts, documents, testimonis, tot i que la veritat no és mai  res absolut.




Escriptors i historiadors que potser per aquí coneixem poc han escrit sobre la nostre protagonista i sobre aquella època complexa, violenta, mitificada, i sobre un mon que va trigar en estabilitzar-se, si es que ara estem estabilitzats... qui sap. També s'ha fet alguna sèrie sobre el mon de l'espionatge i les conspiracions i les revolucions on la nostra dama surt per algun costat. Ella va morir, va ser executada molt de pressa, sense esgotar la investigació, es va generar una repressió que va consolidar el govern i l'home contra el qual havia atemptat es va convertir en mòmia de prestigi. Hauria estat diferent la història d'haver mort en aquell atemptat? No ho podem saber.