4/11/19

KEN SARO-WIVA, NIGERIÀ, ESCRIPTOR, ACTIVISTA POLÍTIC




El personatge era, efectivament, Kenule "Ken" Beeson Saro-Wiwa, nigerià, escriptor, productor de televisió i activista polític, assassinat a causa de la seva lluita reivindicativa.


A la xarxa es pot trobar molta informació sobre ell i també podem trobar, espigolant llibreries,  traduccions d'alguns dels seus llibres. Tot i que ho tindrem molt millor si sabem anglès o, fins i tot italià, ja que hi ha moltes més traduccions en aquesta llengua que no pas en castellà.






13/10/19

UN HOME LLUITADOR I COMPROMÈS,


Aquest és el lloc on va morir, executat de forma injusta, el nostre personatge, amb uns quants homes més.


Pertany a un d'aquests països amb molts problemes encara, però que avancen malgrat tot, i que compten amb una cultura de gruix i amb noves generacions amb empenta. Els homes com ell fan que, amb dificultats, el mon fins i tot millori. El seu país, com tants altres, és un mosaic de gent diferent, aquesta bandera té relació amb el nostre personatge.


Aquest barril porta el símbol dels voltors que incideixen en els problemes de la bona gent. I és que, en ocasions, per a un país, tenir bens com determinats metalls o petroli vol dir que hi haurà algú que els cobejarà. Però fins i tot aquests grups, responsables de tants disbarats, han d'anar modificant les seves estratègies. 



Un famós dictador del país del nostre personatge.


Aquest és el símbol d'un dels llocs on va estudiar el nostre home.



Un escriptor i una escriptora, poc coneguts a casa nostra, que han evocat la figura i l'obra del nostre personatge. Avui hi ha carrers, escoles, espais diversos i premis que porten al seu nom, i no tan sols al seu país o el seu continent.


El fill del nostre personatge, un noi que va morir relativament jove. Era un home brillant però no resultava fàcil tenir al darrere l'ombra d'un pare tan emblemàtic, amb qui la relació no havia estat fàcil. Va aconseguir que 'la companyia' hagués de reconèixer la seva responsabilitat i pagar sucoses indemnitzacions. 



Cinc fills del nostre home van créixer, de fet, a causa de la situació política, en un país d'Europa. Aquestes senyores tan maques son dues filles seves, brillants professionals, exemple de la nova dona universal, vaja. Amb preparació i empenta. És clar que, considerant la situació general del país, encara avui, van créixer en un indret privilegiat.



El nostre personatge va fer i escriure teatre i va col·laborar amb companyies rellevants.


Amb aquest personatge va col·laborar fins que es va decebre, el camí cap a la democràcia no és fàcil ni s'acaba mai.


En aquest indret hi ha la Universitat del seu país on va estudiar.



El nostre home, activista polític, ecologista, defensor del medi ambient, lluitador, escriptor de narrativa, assaig i teatre, i moltes coses més, va ser un ferm candidat al Nobel, i hauria dignificat el premi, segurament. Aquest va ser un dels molt premis rebuts per ell. La seva mort va ser, fins i tot, coneguda com a 'crim del petroli'.



16/9/19

MARIA TERESA DE BRAGANZA (1855-1944), LA CUNYADÍSSIMA

Maria Teresa de Braganza.jpg


La nostra dama era Maria Teresa de Braganza (1855-1944), arxiduquessa austríaca, que es va casar amb un dels germans de l'emperador Francesc Josep. Degut a les absències i mort posterior de l'esventada Sissí va tenir un gran poder de representació en moltes ocasions. El marit era un poca-solta, per sort va quedar vídua i el va sobreviure gairebé cinquanta anys. Va donar suport als seus fillastres, filles i nebots i va ser una dona molt apreciada, amb una vida mogudeta. La posteritat no l'ha mitificat, però, com a la seva popular i estranya cunyada. 






23/8/19

TOTA UNA DAMA D'UNS ALTRES TEMPS


Avui tornarem a un mon que avui pot semblar ranci i llunyà però que pot resultar, també, interessant. La nostra dama va ser considerada una de les princeses més formoses del seu temps, tot i que la llegenda, la literatura i la mitologia, hagin tafanejat molt més sobre la vida d'una seva cunyada molt famosa per diverses raons. El pare de la nostra dama havia estat casat amb la senyora del quadre, a la qual va fer fora per posar-s'hi ell, tot i que l'estratègia no li va sortir gens bé.

El cas és que, a causa de tot plegat, el seu pare va haver de guillar del país d'origen i ella va néixer en aquesta caseta de la fotografia.


Aquest xicot tan bufó va ser un seu iaio. Tots estaven emparentats amb el bo i millor de la noblesa de tot arreu i fins i tot amb alguns sobrevinguts, cosa que explica un afer relacionat amb un collaret de preu, una història gairebé contemporània, amb estafa familiar pel mig, que va afectar a la nostra dama en un moment de necessitat econòmica evident.


A ella la van casar, cosa habitual aleshores, molt joveneta, amb un senyor de categoria, que ja havia enterrat dues esposes anteriors. La cosa no va anar bé, el marit era abusador i maltractador però, aleshores, aquesta mena d'afers no s'esventaven. Per sort per a la nostra dama, va quedar vídua i va sobreviure gairebé mig segle al marit. No es va tornar a casar, després de l'experiència.



Malgrat pertànyer a l'alta noblesa la nostra dama era una bona persona, va tenir cura dels seus molts fillastres i va tenir dues filles pròpies. Va acompanyar el seu cunyat, quan aquest va quedar vidu de la dama mediàtica, en molts actes oficials. I quan el nen de la fotografia es va voler casar amb una dama que no era tant d'upa com calia, ella li va fer costat.


Aquesta és una altra fillastra seva, Aquesta noia va tenir, com era habitual, un munt de fills, un dels quals va ser un monjo rellevant, enfrontat als nazis, que fins i tot va estar durant un temps netejant latrines en un camp de concentració. I això que el pare de la dama era d'allò més conservador i amb relacions, familiars i ideològiques, amb els carlins nostrats. A les famílies, fins i tot a les de més categoria, hi ha de tot.

De vídua residia a  la capital però l'estiu el passava en aquesta caseta. Un dels seus fillastres, gairebé a contracor, es va veure abocat a assumir un càrrec de responsabilitat, Europa bullia, anaven mal dades, i allò li va costar la vida... a ell i a la seva dona. Ella va donar suport als seus fills i va aconseguir que el seu cunyat, que encara era de la vella escola i no s'adonava de com canviava tot, els passés una pensioneta.


Els darrers descedents de la família van acabar a l'exili, i això que aquesta parella hauria estat perfecta per governar, pacifista, bona gent. El cavaller, que va morir molt jove, fins i tot va pel camí de la santedat reconeguda, i la dama va viure molts anys i va aconseguir retornar al seu país d'origen gràcies, segons expliquen, a les gestions d'un monarca nostrat.

Com que tota aquesta gent tenia famílies nombroses, els seus descendents es van escampar per tot el mon i hi trobem personalitats diverses i divergents i fins i tot em puc haver fet un embolic amb el parentiu. Cadascun d'ells, ben segur,  forniria material per a una novel·la o una pel·lícula. Avui aquell mon ens sembla ranci, absurd, decadent i, en certs aspectes, fins i tot romàntic i poètic. Però tot s'ha de situar en el seu context. 

Les dues grans guerres europees van canviar el mon i tot va ser molt diferent. El cert, però, és que aquelles històries de prínceps, nobles, castells i embolics dinàstics, encara ens fascinen, ni que sigui una miqueta. Si aquella gent vivia bé, envoltada de servei domèstic i en grans castells i palaus, també tenia al damunt el pes de la història i no podia ser lliure, de cap manera. Però, qui era lliure, en d'altres temps? I, al capdavall, plorar amb un plat a taula no és el mateix que plorar de gana.

21/6/19

MEDGAR EVERS I LA LLUITA PER LA JUSTÍCIA

Medgar Evers.jpg




El nostre protagonista era Medgar Evers, un gran i esforçat activista a favor dels drets dels afro americans, assassinat l'any 1963, potser no tan conegut com d'altres, a casa nostra.  De vegades sembla que les coses no canviïn però, amb ensopegades, i, al menys, en teoria -i en ocasions amb resultats pràctics- alguns canvis es produeixen, deixant, això sí, les seves víctimes pel mig, malauradament.