26/8/16

HISTÒRIA I RADIO (1): EN GUÀRDIA

En un intent de remodelació parcial d'aquest blog inclouré informacions diverses sobre temàtica històrica, llibres, notícies... De tant en tant continuaré penjant algun enigma sobre personatges o fets.
  
Inicio amb aquesta entrada una breu sèrie sobre programes de ràdio amb rerefons històric, ja que avui, a més a més, aquests programes es poden recuperar amb facilitat per la xarxa i aquest estiu n'he escoltat uns quants de diferents, en tenir més estonetes de lleure.
Resultat d'imatges de En guàrdia enric calpena


Avui escriuré sobre un dels pocs que trobem en català el qual ha aconseguit romandre durant quinze anys en antena, cosa poc habitual ja que sovint es fan remodelacions inexplicables a la ràdio que eliminen espais interessants i et deixen amb un pam de nas: EN GUÀRDIA.

El programa està dirigit i presentat per Enric Calpena, ha rebut diferents premis, es va estrenar l'any 2001 i el que sí ha fet ha estat canviar en diferents ocasions d'horari i dia d'emissió, un costum lamentable el qual actualment, amb l'excusa de què ho pots sentir quan vols a l'IVOOX, s'ha estès com una taca d'oli. També fa, com tants altres, vacances a l'agost, cosa que tampoc no entenc gaire quan es poden deixar programes gravats amb facilitat o contractar un becari en pràctiques per tal que aprofiti l'ocasió, però, vaja, és veu que a l'agost gairebé tothom té ganes de tancar la paradeta per molt que el servei sigui públic. També té un espai a facebook però no està actualitzat.

El programa compta amb algun col·laborador fix, ara Josep Solé i Sabaté. Anteriorment era habitual la presència d'Oriol Junqueras però ara  deu tenir molta feina. Han tocat molts temes i per a cadascun d'ells acostumen a portar un expert. La seva intervenció és, en general, la part més interessant del programa si aquest està ben triat i coneix a fons el contingut. De vegades sobren els comentaris del presentador i el col·laborador habitual, que tallen l'expert amb intervencions poc adients, ser historiador no vol dir que sàpigues de tot i caldria limitar opinions i especulacions en aquests tipus de programes culturals. Personalment tampoc m'agraden les teatralitzacions que emeten de tant en tant a la recerca d'amenitat.

L'època d'Oriol Junqueras es queia sovint en un excés de mirar-nos el melic i tot i que està molt bé que hi hagi una òptica catalana cal ser objectiu quan es mira enrere i situar-ho tot en el context de cada època, cosa que sembla difícil. Una certa parcialitat es percep sobre tot quan els temes són espanyols, guerres carlistes, guerra del francès... El presentador tambe cau de vegades en la brometa fàcil que no ve a tomb, una moda actual en molts programes de ràdio i de televisió catalans, sembla que l'esperit polònia ho hagi contaminat gairebé tot. 

El proper programa s'emetrà, segons veig a la web del programa, el diumenge, 4 de setembre, a les tres, una hora i un dia de la setmana poc adients, em sembla. Crec que alguna nit o matinada repeteixen el programa però no en sé l'horari ni el dia. Totes aquestes crítiques les faig des de l'admiració i el respecte que em produeix que un programa d'història romangui tant de temps en actiu, un miracle, vaja. Que duri molts anys més i que a internet el puguem trobar quan calgui. 

19/7/16

HENRIETTA SWANN LEAVITT


La nostra protagonista era, efectivament, Henrietta Swann Leavitt. 

Woman sitting at desk writing, with short hair, long-sleeved white blouse and vest

Gràcies per participar!!! Fins la propera!!!

5/7/16

UNA DONA ESTEL·LAR

1.- Aquest senyor va ser un dels que es va aprofitar de la feina de formigueta intel·ligent de la nostra protagonista.

2.- Les feines més pesades del sector professional al qual es va dedicar les feien les dames, ai, i aquí en teniu una colla entre les quals, la nostra protagonista.

3.- Encara bo que allà tenien un lloc on estudiar i fer saviesa sobre el tema.

4.- Una de les coses que va esbrinar té relació amb el senyor d'aquest quadre.

5.- Una atra pista relacionada amb la temàtica.

6.- Un paisatge proper a la seva terra.

7.- Aquest senyor la volia proposar per al premi gros, però va fer tard.

8.- Una altra pista celestial.


9.- Molts anys abans que la nostra protagonista vingués al món, no gaire lluny de casa seva es van esdevenir uns fets terribles, una de les dones condemnades ho va ser, precisament, per llegir llibres sobre l'especialitat de la nostra dama. 

10.- I aquí un altre que es va aprofitar de la feina de la nostra dama i de les seves companyes, quina sort haver nascut ara i aquí, vaja. I això que en aquells temps néixer aquí hauria estat molt pitjor.

Amb totes les limitacions i injustícies es va poder dedicar a una cosa que l'apassionava i avui el seu nom és al cel, literalment parlant.


23/5/16

MÓNICO SÁNCHEZ MORENO, ENGINYER, INVENTOR, PIONER, INNOVADOR

Mónico Sánchez Moreno.png

El nostre protagonista era l'extraordinari i encara poc conegut per una gran majoria MÓNICO SÁNCHEZ MORENO (Piedrabuena, Ciudad Real, 1880-1961).



Aquí podeu accedir a un programa de televisió que recordava la seva figura i la seva obra.


13/5/16

LA INCREÏBLE HISTÒRIA DEL FILL PETIT DE LA BUGADERA

El nostre protagonista d'avui ha estat poc conegut fins fa quatre dies, excepció feta del seu poble i de la seva família, la qual ha tingut cura del seu llegat.



Pertanyia a una família molt humil, vivien en un poblet on el nombre d'analfabets era molt alt, com ho era en aquells anys a tota la pell de brau. La seva mare havia de rentar roba d'altres en aquest bonic paratge i ell la carretejava com podia des de petit.


Per sort un bon mestre es va adonar de la capacitat d'aquell noi tan humil i el va encoratjar a tirar endavant. Se'n va anar cap a la capital, la del país, no la de la província, amb quatre rals a la butxaca.

Fins i tot en un país endarrerit les coses canvien. I, sobretot, a les grans ciutats. Tot i no tenir els estudis bàsics va adonar-se ben aviat de per on anaven els seus interessos. Però hi havia molts problemes, els manaies posaven traves a determinats estudis, es tancaven els centres a causa dels aldarulls... 

Va trobar un curs interessant, era per correspondència, el feien des de la ciutat de la fotografia i en l'idioma d'allà, i si ara costa aprendre idiomes, en aquella època, sense recursos i amb la intenció de seguir un curs especialitzat... tot un caràcter, ho va aconseguir.

El professor a distància devia copsar la vàlua del nostre protagonista, el va recomanar per a una feina en un altre país, més llunyà, avançat... amb quatre rals a la butxaca altra vegada i amb poc més de vint anys, el nostre home se'n va anar cap aquelles terres.

Es va anar relacionant amb personatges importants en la matèria i va aplicar els seus coneixements a un invent que va tenir èxit i sortida comercial, molt útil, encara més quan per Europa corrien aires de guerra i calia comptar amb material mèdic a dojo. Penseu que un aparell que pesava més de 400 kilos el va aconseguir alleugerir fins als 10 escassos.

Malauradament, una empresa en la qual treballava va acabar malament a causa d'un lamentable frau, per sort, ell ja no hi era.






Nou anys i escaig després d'haver marxat va tornar al seu país però no va triar una gran ciutat on instal·lar-se, va retornar al seu estimat poble. I allà va instal·lar una empresa emblemàtica, per a fabricar els seus invents i diferents materials cercant sempre els millors professionals, gent de l'ofici d'aquest cavaller de la barba que veieu aquí.

Innovador en moltes coses, emprenedor a tot gas, imaginatiu i treballador... Va tenir problemes econòmics en algun moment. Durant la guerra també va rebre per totes bandes, sobretot a causa de l'enveja que provoca l'existència de personatges d'aquesta volada.

La postguerra va portar problemes nous, l'autarquia comportava burocràcia, aïllament. Va muntar d'altres negocis, com ara un cinema en el qual, segons expliquen, arribaven les estrenes abans que no pas a la capital de província.

Va morir gran i en mig de dificultats econòmiques, després de la seva mort l'empresa va haver de tancar. En aquests darrers temps s'ha escrit i divulgat la seva obra i no cal dir que al seu poble l'ha homenatjat de moltes maneres. 

La vida no és un conte, però, de vegades, s'hi assembla molt.