En alguna ocasió havíem comentat la necessitat d'elaborar alguna crònica o resum del contingut de les tertúlies. El coordinador em fa arribar la de la darrera trobada, sobre la qual podeu fer aquelles puntualitzacions que us semblin convenients, a veure si la participació s'anima i enriquim el debat virtual.
CRÓNICA DE LA DARRERA TERTÚLIA
El passat divendres, 2 d’octubre, vam iniciar la tercera temporada de tertulies d’història, amb una gran de participació, 22 persones a la Sala Dalmases de Ca l’Ardiaca, dialogant, aprenen i passant-ho bé.
El llibre llegit i debatut va ser Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques, de Carme Batlle i Teresa Vinyoles dues professores d’història medieval de la Universitat de Barcelona que recullen en aquest llibre anys de recerca sobre la vida quotidiana a l’edat mitjana.
El llibre no va agradar a tothom, alguns el vam trobar massa planer, superficial, que tocava molts temes però que no aprofundia en cap, que li mancava una metodologia, o que era més aviat com una guia de la Barcelona Medieval que podia ser molt útil per a novel·listes històrics. Altres van considerar que li mancava una major contextualització històrica o com a mínim un glossari final per el públic no expert.
A molts altres els va agradar, veien que era un bon retrat de l’època, que tractant la vida quotidiana ens donava una visió de la història que sovint a la història política, predominant, no es reflectia. També es van valorar els anys de treball de les dues autores buidant documentació als arxius. D'altres van dir que potser la manca de mètode, amb continues anades i tornades i sense cap fil conductor, feia més interessant el llibre.
A molts dels tertulians el llibre els va fer reflexionar sobre el passat i veure que no havíem canviat tant, que des de les cançons de Nadal, a les feines, l’estructura gremial de molts oficis (tancats o amb una sèrie de requisits molt estrictes per fer carrera) continuaven sent molt semblants, sinó d’ara si de fa 50 anys, i fins i tot els pirates que llavors amenaçaven la costa catalana els podíem comparar als lladres d’autopistes o als carteristes que ronden per les Rambles. Alguns van considerar que una reflexió així no es podia fer i que la vida havia canviat molt, i que a la baixa edat mitjana Barcelona no tenia port, que els oficis d’ara no tenen res que veure amb els de llavors i que aquestes comparacions de vegades banalitzaven la història. Una participant va contestar dient que precisament havia estudiat història per comprendre millor el present i que una reflexió així la veia necessària.
Una cosa que va sobtar a gairebé tothom del llibre és com l’esclavisme estava estès per tota la ciutat, sent amos d’esclaus des de la noblesa feudal fins els comerciants i els gremis. Per un costat es va considerar que la influència marxista i la clàssica divisió de la història en “comunisme primitiu, esclavisme, feudalisme i capitalisme” havia condicionat molt la interpretació històrica, relegant l’esclavisme al món antic i obviant-ho en altres èpoques com la que retrata el llibre. També es va apuntar al cristianisme com el responsable de tapar una realitat que moralment era molt discutible. I finalment també es va assenyalar que l’esclavisme havia estat més centrat el seu estudi en el món antic o en l’època moderna, en aquesta última amb aquells milions d’esclaus negres que van ser traslladats a Amèrica, i que l’esclavisme medieval havia estat menys estudiat. Malgrat les critiques que va rebre el materialisme històric i com havia condicionat sovint la interpretació històrica, una participant va destacar les aportacions del marxisme a la historiografia.
En la tertúlia també es va parlar del matrimoni i com a la baixa edat mitjana es convertia en un mer contracte econòmic i desplaçava l’amor fora d’aquesta unió. Una participant va considerar que això acabaria condicionat una doble moral que arribaria fins ara i que deixaria les passions forà i l’estabilitat dins del matrimoni. En el que va discrepar un participant que no es podia jutjar el fet moral en el matrimoni medieval que era construït només com a un contracte econòmic, encara que sempre sortia “l’imbècil” com el Francesc Eiximenis en aquell moment històric, que buscaria la justificació moral.
Por últim destacar que un participant va considerar que el llibre passava de puntetes un esdeveniment tan transcendental com la matança del Call, considerant-ho el fet més important que havia passat a Barcelona a la baixa edat mitjana, ja que es va eliminar una comunitat que tenia una gran importància econòmica i social per la ciutat, però que aquí a Catalunya més aviat ens agradava recordar l’expulsió de 1492.
Segurament m’he deixat moltes coses però les podem continuar discutint dins del blog, a través dels comentaris.
En resum una gran tertúlia, en la que hi va haver molt de marro i fortes discrepàncies, i això que aquesta vegada no vam parlar de la guerra civil, ja veurem la pròxima com acabarem, ja que parlem del pistolerisme, espero que no se’ns escapi cap tret. Aquesta tertúlia no l'hauríem de a l’arxiu sinó a Can Pistoles.
LLIBRE PER A LA PROPERA TERTÚLIA
El pistolerisme
Barcelona (1917-1923)
Autor: Albert Balcells
Segell editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: Història nacional [Núm 4]
El llibre s’il·lustra amb una esplèndida col·lecció d’acudits gràfics de la premsa de l’època.
Text de la contraportada
Barcelona, rebatejada com la Rosa de foc, va ser l’escenari de centenars de crims selectius entre representants sindicals i agents burgesos. La tradició del pistolerisme ja era forta a finals del segle XIX i va tenir capítols catastròfics com el de la Setmana Tràgica el 1909. Així i tot, entre els anys 1917-1923 va adquirir el seu punt més àlgid. Personalitats com Francesc Layret o Salvador Seguí el Noi del Sucre, entre molts d’altres, van morir cosits a trets, i les vagues violentes eren a l’ordre del dia. La més emblemàtica, la dels treballadors de la fàbrica elèctrica La Canadenca, el 1919, que va durar tres mesos, va arrossegar els obrers de tot Catalunya, va provocar assassinats a tots dos bàndols, va deixar Barcelona a les fosques i fins la premsa va haver de parar deu dies. En aquest marc històric, sorprèn descobrir les xarxes i grups armats que coexistien a banda i banda: des dels proanarquistes fins a la gent d’ordre del Sometent. Fins al punt que el crim i el pistolerisme era un tema quotidià per als barcelonins de l’època. Ho demostren la quantitat d’acudits gràfics que publicava la premsa, en capçaleres tan punyents com L’Esquetlla de la Torratxa o La Campana de Gràcia, però també en diaris de to més seriós. És per aquest motiu que Albert Balcells ha optat per fer-ne una selecció i acompanyar el text amb les vinyetes que considera més representatives.
