13/10/18

TRAÏCIONS I ESPIONATGE


El nostre protagonista va néixer en aquest indret, en uns temps en els quals Europa era molt diferent. I potser, en part, va ser el culpable d'una part de la primera gran tragèdia del segle XX. Avui l'indret forma part d'un país del qual sentim parlar de tant en tant i no sempre de forma positiva.


Eren set germans, cinc nois i dues noies, tots ells intel·ligents i estudiosos, però la família anava justeta. El nostre protagonista va triar la carrera militar i aviat va destacar en molts aspectes. Obedient, fanàtic, submís, patriota, coratjós, ambiciós...



Va tenir diferents destins, a causa de la feina, en la qual anava prosperant. A la ciutat de la fotografia va aprendre l'idioma del país, cosa que li seria molt útil. 


Un altre dels seus destins de feina. Per cert, aquí va començar la seva davallada, a causa d'un correu postal compromès que va ser l'inici dels seus problemes i del seu final.

Un altre dels llocs on va estudiar.


Tot i que a la gent normaleta moltes històries d'espies i policies secretes ens puguin sonar a ciència-ficció, el cert és que el tema funcionava i es perfeccionava. Però el nostre protagonista tenia una característica personal que en aquella època era considerada molt rebutjable i que podia acabar amb qualsevol prestigi professional. Per sort, avui les coses han canviat molt.


Es va veure sotmès a un xantatge intensiu, però molt ben pagat. I vet  aquí que el gran cap del contraespionatge i l'espionatge del seu país  és va convertir en un gran espia a sou de la potència estrangera. I potser d'altres potències, moltes coses de la seva vida encara no són prou clares. Com sol passar, va estirar més el braç que la màniga, vivia amb molt de luxe i tenia diners per allò que abans en deien els seus vicis. Ho va justificar dient que havia rebut una herència. De fet, l'home tenia aspiracions i sembla que s'avergonyia de la seva família, relativament modesta. 

Un cúmul de casualitats i imprevistos, a més de la pèrdua d'un petit objecte, gràcies al qual se'l va identificar, van fer que deu anys després de l'inici de les seves  activitats s'acabés per evidenciar la traïció a gran escala del nostre protagonista. Es va intentar tapar-ho tot i se'l va empènyer al suïcidi.  Quan a l'emperador, que encara no sabia tota la història, li van explicar la mort del nostre home va plànyer que hagués mort en pecat mortal.



Unes altres casualitats van fer que la història es  divulgués més del que tocava. Per obrir la casa del traïdor van avisar a un manyà, aquest manyà jugava a futbol, el cap de l'equip era futbolista i periodista i es va empipar perquè no havia anat a jugar un partit. Aleshores el manyà li va fer cinc cèntims del tema i el periodista va anar lligant caps...


L'autòpsia del nostre protagonista va evidenciar que estava malalt, d'una malaltia de transmissió sexual molt greu en aquella època. Li quedava poc temps de vida. Haver-lo empès al suïcidi sense interrogar-lo a fons es va evidenciar com un error militar de gruix. En tot cas el nostre home havia provocat la mort, directa o indirecta, de més de mig milió de persones, inclosos espies del seu país als quals havia delatat a l'enemic, persones que depenien d'ell de forma directa. Fins i tot és possible que sense la seva responsabilitat en el tema la Primera Guerra Mundial no s'hagués plantejat o ho hagués fet d'una altra manera. Així és el mon, ben galdós.




Grans personatges del món de l'espionatge i del contraespionatge el consideren el més gran traïdor de tots els temps. La seva estranya i complicada vida ha fet que se li dediqués una obra de teatre, una pel·lícula inspirada en l'obra de teatre i obra d'un gran director, i alguna sèrie de televisió. Tot i que no sé si per aquí hem pogut veure una cosa o l'altra, de moment. 




SzaboIstvan1.jpg

El nostre protagonista és un dels molts personatges que menciona Stefan Zweig a El món d'ahir. Es tracta del producte pervers d'una època i una mentalitat. És clar que  era més rendible afusellar gent com la pobra Mata-Hari o enviar un munt de jovent innocent a l'escorxador que no pas acceptar els grans forats d'un sistema bel·licista, cruel i lamentable. Considerant les casualitats que van convergir en el descobriment de la seva inquietant tasca, quants traïdors perversos ens deuen haver passat per alt? 



12/9/18

JULIETA LANTERI, METGESSA, POLÍTICA I FEMINISTA

JULIETA LANTERI 1873-1932.jpg

Efectivament, Julieta Lanteri!!!!

Gràcies als participants, també als de facebook.


Algunes informacions sobre aquesta dama singular, per si voleu ampliar coneixements:

https://www.lanacion.com.ar/2131080-quien-fue-julieta-lanteri-la-primera-estacion-de-subte-con-nombre-de-mujer

https://www.facebook.com/notes/julieta-lanteri/qui%C3%A9n-fue-julieta-lanteri/268601366483501/

https://historiaybiografias.com/lanteri/


29/7/18

UNA DAMA MOLT LLUITADORA

La nostra protagonista va ser una dona pionera, avançada, lluitadora i valenta. Va néixer en un lloc que ara no és del mateix país de quan ella va néixer. Els seus pares van emigrar quan ella tenia sis anys.

Aquesta dama va ser la primera en tenir la mateixa carrera que ella, en el seu país. Ella va ser la cinquena. No era fàcil, un munt de traves de tota mena i molts pals a les rodes, va necessitar un permís especial d'un personatge de categoria.

Va poder estudiar i treballar, en aquest centre. Però va destacar, sobre tot, per la seva lluita política, en favor de la igualtat de les dones en tots els camps, de la protecció als infants i per tota mena de causes justes.


Aquesta dama, de llarga vida, va ser una companya de partit.

Tenir càrrecs polítics no era fàcil, per a una dona i d'esquerra. Es va casar però el matrimoni va durar poc. Creia que els drets que reclamava, amb d'altres dones, s'assolirien aviat, en un parell d'anys. Però van trigar-ne més de vint i encara no està tot fet.

Sabia que tenia enemics, l'extrema dreta, sobretot. Temia per la seva vida. I un cotxe la va atropellar de forma sospitosa. Va estar un parell de dies a l'hospital i va morir, hi va haver una gran manifestació de dol popular.

Una jove periodista va denunciar els fets i les sospites, però li  van saquejar la casa. El seu país d'acollida ha sofert molts alts i baixos i, en aquell moment, tenien un perillós colpista al poder. No seria el darrer, per desgràcia.


foto de Ciudad de Quilmes.

Va viure en aquesta casa, molt ben conservada i on funciona una respectuosa fleca.



En etapes democràtiques diverses ha rebut homenatges, s'ha posat el seu nom a escoles, instituts, carrers i a una estació de metro a tocar de la Facultat de Dret de la seva ciutat. Malauradament per aquí coneixem poc les lluites feministes de dones no europees ni del món anglosaxó. Paga la pena, doncs, que la recordem i valorem. Escriptores actuals han investigat en la seva biografia i el seu pensament. I al seu país s'han fet documentals sobre la seva trajectòria vital.


Resultat d'imatges de julieta lanteri canal encuentro

7/7/18

MIQUEL MAI, UN HUMANISTA CATALÀ A LA CORT DEL REI CARLES

Resultat d'imatges de Miquel Mai

El personatge era, efectivament, Miquel Mai.

Vaig saber fa poc de la seva interessant existència gràcies a una visita comentada al MNAC.

La seva figura, tot i que era relativament coneguda, s'ha redescobert darrerament gràcies al treball de Joan Bellsolell.

La meva opinió és que la política oportunista ha amagat o infravalorat el pes de personatges catalans integrats en l'entorn de la cort hispànica en l'època del Renaixement i el Barroc. 

Crec que les coses estan canviant, també en el camp de l'art, gràcies a joves i desacomplexats historiadors actuals.

Per saber més coses i ampliar coneixements:

https://www.academia.edu/982874/Not%C3%ADcies_sobre_Miquel_Mai_el_seu_retrat_i_la_decoraci%C3%B3_art%C3%ADstica_del_seu_casal_barcelon%C3%AD


https://www.academia.edu/982873/Miguel_Mai_y_Antonio_Sebastiano_Minturno_en_la_corte_de_Carlos_V


http://www2.udg.edu/Noticiesiagenda/Reculldenoticies/tabid/2575/p/20590/language/ca-ES/Default.aspx

http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/miquel-mai/niccolo-tribolo/009943-000



27/5/18

UN CATALÀ UNIVERSAL, CULTE, SAVI, LLEGIDOR, COL·LECCIONISTA I IMPERIALISTA


Resultat d'imatges de Miquel Mai

El nostre protagonista va saludar aquesta noble dama.

Resultat d'imatges de Climent VII

I va col·laborar amb aquest senyor per tal d'organitzar una festa grossa.


Resultat d'imatges de Joan Bellsolell

Avui podem saber més coses d'ell gràcies a joves com aquest de la fotografia.




Castell de Vilassar.jpg

Algun dia en podrem saber més coses, si obren les portes dels castells als estudiosos.



Resultat d'imatges de carrer cucurulla

Per aquests indrets tenia el seu casalot, ple de llibres i antiguitats diverses.

Resultat d'imatges de Ripoll

Resultat d'imatges de sant benet de bages

Dos dels seus germans van manar molt en aquests indrets de les fotografies.

Jan Cornelisz. Vermeyen 001.jpg

Aquest senyor i ell van representar una tendència determinada en el marc de la política imperial.

Holbein-erasmus.jpg

Tendència inspirada a fons en aquest cavaller del retrat, els llibres del qual eren a la biblioteca del nostre home, en un temps amb poca gent llegida.
Alfonso Lombardi, Domicià, 1530-1533

Una de les peces de la seva col·lecció, la podeu veure en un emblemàtic museu de Barcelona, on també podreu observar el rostre del nostre personatge, però no pas en pintura, ep.