27/5/18

UN CATALÀ UNIVERSAL, CULTE, SAVI, LLEGIDOR, COL·LECCIONISTA I IMPERIALISTA


Resultat d'imatges de Miquel Mai

El nostre protagonista va saludar aquesta noble dama.

Resultat d'imatges de Climent VII

I va col·laborar amb aquest senyor per tal d'organitzar una festa grossa.


Resultat d'imatges de Joan Bellsolell

Avui podem saber més coses d'ell gràcies a joves com aquest de la fotografia.




Castell de Vilassar.jpg

Algun dia en podrem saber més coses, si obren les portes dels castells als estudiosos.



Resultat d'imatges de carrer cucurulla

Per aquests indrets tenia el seu casalot, ple de llibres i antiguitats diverses.

Resultat d'imatges de Ripoll

Resultat d'imatges de sant benet de bages

Dos dels seus germans van manar molt en aquests indrets de les fotografies.

Jan Cornelisz. Vermeyen 001.jpg

Aquest senyor i ell van representar una tendència determinada en el marc de la política imperial.

Holbein-erasmus.jpg

Tendència inspirada a fons en aquest cavaller del retrat, els llibres del qual eren a la biblioteca del nostre home, en un temps amb poca gent llegida.
Alfonso Lombardi, Domicià, 1530-1533

Una de les peces de la seva col·lecció, la podeu veure en un emblemàtic museu de Barcelona, on també podreu observar el rostre del nostre personatge, però no pas en pintura, ep.


20/5/18

EVA GONZALÈS, PINTORA IMPRESSIONISTA

Eva Gonzalès (1849-1883) .jpg

Eva Gonzalès CdV album Gallica.jpg

La protagonista de l'enigma era la pintora impressionista Eva Gonzalès (1849-1883), francesa i de família d'origen espanyol i monegasc. Va néixer en una família rica i culta, cosa que li va permetre rebre classes des de molt aviat. El seu pare era també escriptor i ella es va casar amb un gravador polifacètic, Guérard. Malauradament després de tenir un fill, va patir una embòlia a conseqüència del part. Anys després el marit es va casar amb una seva germana, Jeanne, també notable pintora.
Avui és una de les pintores de l'època reivindicada, al costat de Berthe Morissot i d'altres. Deien, i encara hi ha qui ho diu, que no hi havia dones pintores i cada dia en surten més tot i que per al seu reconeixement seriós encara queda molt per fer. 



Resultat d'imatges de Eva Gonzales



5/5/18

DEIEN QUE NO N'HI HAVIA I CADA DIA EN SURTEN MÉS

Resultat d'imatges de Paris 1850

Estava decidida a tancar aquest blog per manca de temps però llegir les opinions d'un senyor manifestant que les dames no són bones pel que feia la nostra protagonista m'ha fet canviar d'opinió.



Aquest senyor va ser el seu pare, d'origen espanyol, però ja francès, benestant i amb calerons de sobres, escriptor de  fulletons. La seva mare era del país de Poirot, es dedicava a la música.

Morisot berthe photo.jpg

La nostra protagonista va viure feliç, va poder estudiar pintura i aviat va rebre l'admiració d'altres artistes de l'època. I la gelosia d'altres dames del gremi, com aquesta que podeu veure aquí.

Vue du château sur le centre-ville.

En aquesta ciutat es va refugiar amb motiu de la guerra i aquí va pintar molt.

Henri Charles Guerard self portrait at work.jpg

Aquest va ser el seu marit, també de l'ofici, però amb moltes aficions.


Aquest és un bonic quadre d'un amic de la família.


I aquí un dels quadres de la nostra dama.

Resultat d'imatges de Jeanne Gonzalez peintre

Malauradament, després de tenir un fill va patir una embòlia i va morir molt jove. Al cap d'uns anys el seu espòs es va maridar amb una germana seva, també molt bona pintora, i que aquí podeu veure retratada per la nostra protagonista. 

27/1/18

ÁNGELA RUIZ ROBLES, MOLT MÉS QUE UNA MESTRA

Resultat d'imatges

La nostra protagonista era, efectivament, Ángela Ruíz Robles, una dama admirable que va viure i treballar en temps en els quals no era fàcil reeixir. Va tenir un dels pocs oficis que podia tenir una dona en el passat, mestra, però va ser escriptora, pedagoga, inventora, editora... En els darrers anys s'ha donat a conèixer més la seva figura i la seva trajectòria, pensar en què hauria pogut esdevenir en un altre país seria fer cultura-ficció. 
Resultat d'imatges de angela ruiz robles libro

Malgrat tot, ja en vida va obtenir molts reconeixements, però, per exemple, no va aconseguir finançament per al seu innovador llibre total precursor del llibre digital. La nostra mestra va donar classe de tota mena de matèries, va dirigir escoles, va fundar una editorial, va escriure molts llibres i va inventar estris com aquest llibre. A més a més, es va  casar i va tenir tres filles. 

Ángela Ruiz Robles, doña Angelita,  defuig la imatge de la mestra funcionària franquista tòpica i demostra que quan hi ha iniciativa i empenta es poden fer moltes coses interessants, malgrat les circumstàncies i el context.

16/1/18

UNA DAMA AMB GRANS IDEES I POCS RECURSOS

La nostra protagonista era molt poc coneguda fins fa, com qui diu, quatre dies. Per sort, hi ha hagut gent, dones sobretot, molt interessades en recuperar el seu record i la seva obra, cosa que s'ha reflectit a la xarxa en diferents ocasions. Va néixer al poble de la fotografia.


Va ser una de les poques coses que una dona amb estudis podia ser, a la seva època. Va néixer a finals del segle XIX i va morir a finals del tercer terç del segle XX. 


La nostra dama no sabem on podia haver arribat d'haver nascut en un altre país o en un altre temps. Però és una demostració fefaent de com, en temps difícils i amb pocs recursos i amb moltes dificultats, es poden fer moltes coses innovadores. 

Va escriure llibres, va inventar estris i mètodes diversos relacionats amb la seva feina, sempre va treballar, a la feina va arribar a tenir els pocs càrrecs rellevants als quals era possible accedir, va ser emprenedora i editora i va tenir tres filles. I això passant per la preguerra, la guerra i la postguerra. 

El seu invent més remarcable es considera avui un avantpassat enginyós d'un estri actual, molt útil. I la seva intenció, més enllà de la intel·lectual, era facilitar la vida a les criatures, per cert.





Va rebre reconeixements diversos però poc suport econòmic, per això no va poder comercialitzar de forma adient el seu invent, del qual, quan se'n parlava en algun mitjà, semblava més aviat una curiositat que no pas un intent interessant i possible de modernitzar el seu camp professional.

El seu invent s'ha pogut veure en diferents exposicions fetes a centres diversos de la terra on va viure, tot i haver nascut en una altra Comunitat Autònoma propera. Avui es troba en un centre modern, a una ciutat que ha canviat molt amb el temps i que avui és un punt de referència en molts aspectes.

Per sort, en aquests darrers anys, tant ella com moltes altres dones han estat revaloritzades i reconegudes, també en el camp de la innovació científica i pedagògica. 

Descansa en pau en aquest cementiri, que hauria de ser  una visita obligada per als turistes interessats en temes educatius, després de passar a veure el seu invent al lloc comentat anteriorment. Si va fer tot allò amb els pocs mitjans de l'època no sabem què podria fer avui, amb internet i la resta.