16/9/19

MARIA TERESA DE BRAGANZA (1855-1944), LA CUNYADÍSSIMA

Maria Teresa de Braganza.jpg


La nostra dama era Maria Teresa de Braganza (1855-1944), arxiduquessa austríaca, que es va casar amb un dels germans de l'emperador Francesc Josep. Degut a les absències i mort posterior de l'esventada Sissí va tenir un gran poder de representació en moltes ocasions. El marit era un poca-solta, per sort va quedar vídua i el va sobreviure gairebé cinquanta anys. Va donar suport als seus fillastres, filles i nebots i va ser una dona molt apreciada, amb una vida mogudeta. La posteritat no l'ha mitificat, però, com a la seva popular i estranya cunyada. 






23/8/19

TOTA UNA DAMA D'UNS ALTRES TEMPS


Avui tornarem a un mon que avui pot semblar ranci i llunyà però que pot resultar, també, interessant. La nostra dama va ser considerada una de les princeses més formoses del seu temps, tot i que la llegenda, la literatura i la mitologia, hagin tafanejat molt més sobre la vida d'una seva cunyada molt famosa per diverses raons. El pare de la nostra dama havia estat casat amb la senyora del quadre, a la qual va fer fora per posar-s'hi ell, tot i que l'estratègia no li va sortir gens bé.

El cas és que, a causa de tot plegat, el seu pare va haver de guillar del país d'origen i ella va néixer en aquesta caseta de la fotografia.


Aquest xicot tan bufó va ser un seu iaio. Tots estaven emparentats amb el bo i millor de la noblesa de tot arreu i fins i tot amb alguns sobrevinguts, cosa que explica un afer relacionat amb un collaret de preu, una història gairebé contemporània, amb estafa familiar pel mig, que va afectar a la nostra dama en un moment de necessitat econòmica evident.


A ella la van casar, cosa habitual aleshores, molt joveneta, amb un senyor de categoria, que ja havia enterrat dues esposes anteriors. La cosa no va anar bé, el marit era abusador i maltractador però, aleshores, aquesta mena d'afers no s'esventaven. Per sort per a la nostra dama, va quedar vídua i va sobreviure gairebé mig segle al marit. No es va tornar a casar, després de l'experiència.



Malgrat pertànyer a l'alta noblesa la nostra dama era una bona persona, va tenir cura dels seus molts fillastres i va tenir dues filles pròpies. Va acompanyar el seu cunyat, quan aquest va quedar vidu de la dama mediàtica, en molts actes oficials. I quan el nen de la fotografia es va voler casar amb una dama que no era tant d'upa com calia, ella li va fer costat.


Aquesta és una altra fillastra seva, Aquesta noia va tenir, com era habitual, un munt de fills, un dels quals va ser un monjo rellevant, enfrontat als nazis, que fins i tot va estar durant un temps netejant latrines en un camp de concentració. I això que el pare de la dama era d'allò més conservador i amb relacions, familiars i ideològiques, amb els carlins nostrats. A les famílies, fins i tot a les de més categoria, hi ha de tot.

De vídua residia a  la capital però l'estiu el passava en aquesta caseta. Un dels seus fillastres, gairebé a contracor, es va veure abocat a assumir un càrrec de responsabilitat, Europa bullia, anaven mal dades, i allò li va costar la vida... a ell i a la seva dona. Ella va donar suport als seus fills i va aconseguir que el seu cunyat, que encara era de la vella escola i no s'adonava de com canviava tot, els passés una pensioneta.


Els darrers descedents de la família van acabar a l'exili, i això que aquesta parella hauria estat perfecta per governar, pacifista, bona gent. El cavaller, que va morir molt jove, fins i tot va pel camí de la santedat reconeguda, i la dama va viure molts anys i va aconseguir retornar al seu país d'origen gràcies, segons expliquen, a les gestions d'un monarca nostrat.

Com que tota aquesta gent tenia famílies nombroses, els seus descendents es van escampar per tot el mon i hi trobem personalitats diverses i divergents i fins i tot em puc haver fet un embolic amb el parentiu. Cadascun d'ells, ben segur,  forniria material per a una novel·la o una pel·lícula. Avui aquell mon ens sembla ranci, absurd, decadent i, en certs aspectes, fins i tot romàntic i poètic. Però tot s'ha de situar en el seu context. 

Les dues grans guerres europees van canviar el mon i tot va ser molt diferent. El cert, però, és que aquelles històries de prínceps, nobles, castells i embolics dinàstics, encara ens fascinen, ni que sigui una miqueta. Si aquella gent vivia bé, envoltada de servei domèstic i en grans castells i palaus, també tenia al damunt el pes de la història i no podia ser lliure, de cap manera. Però, qui era lliure, en d'altres temps? I, al capdavall, plorar amb un plat a taula no és el mateix que plorar de gana.

21/6/19

MEDGAR EVERS I LA LLUITA PER LA JUSTÍCIA

Medgar Evers.jpg




El nostre protagonista era Medgar Evers, un gran i esforçat activista a favor dels drets dels afro americans, assassinat l'any 1963, potser no tan conegut com d'altres, a casa nostra.  De vegades sembla que les coses no canviïn però, amb ensopegades, i, al menys, en teoria -i en ocasions amb resultats pràctics- alguns canvis es produeixen, deixant, això sí, les seves víctimes pel mig, malauradament.


12/6/19

UNA VIDA AL SERVEI D'UNA CAUSA JUSTA


El nostre protagonista va ser un emblemàtic lluitador pels drets civils de la seva gent i això li va costar la vida.


De vegades hi ha coses que canvien i objectius que s'aconsegueixen. El seu germà, anys després, seria el primer alcalde d'una ciutat de la seva contrada.


El seu assassí va passar molts anys en llibertat, gràcies a com eren conformats els tribunals en aquells anys. Però, al capdavall, va morir a la presó.


Va ser enterrat en un emblemàtic cementiri del seu país.


Va viure durant un temps en una ciutat fundada per aquest senyor.


Va intervenir en moltes reivindicacions i condemnes de fets terribles, un dels quals l'assassinat d'un jove adolescent, de forma brutal i injusta. Els assassinats d'afroamericans eren habituals, en aquells anys i en aquelles terres, però aquest va commocionar a causa de la joventut de la víctima i de les circumstàncies dels fets.

Va intervenir en moltes reivindicacions de tot tipus, entre les quals la que va aconseguir l'accés a les platges públiques per part de la seva gent.

Havia lluitat pel seu país, en moments difícils i molt arriscats.


Entre d'altres reconeixements havia rebut el premi creat per aquest senyor de la fotografia.


Va néixer en una ciutat que porta el nom d'aquest senyor, no és l'única que es diu així, al seu país.


I va ser assassinat a la que porta el nom d'aquest altre.



Va néixer en una família modesta, va aconseguir estudiar, tot i que per anar a l'escola on el deixaven anar havia de caminar molt cada dia. S'ha escrit i fet cinema sobre la seva persona i la seva lluita, que va prosseguir la seva vídua. Té monuments diversos a la seva terra i, malgrat que en ocasions sembla que anem enrere, gràcies a gent com aquesta el mon millora una mica, de tant en tant. 

21/5/19

ANTONIETA RIVAS MERCADO (1900-1931), UNA VIDA BREU I APASSIONADA



La nostra protagonista era Antonieta Rivas Mercado (1900-1931), actriu, mecenes, feminista, activista cultural. Un personatge de vida breu i fascinant que va posar fi a la seva vida als trenta-un anys, d'un tret, fet amb la pistola del seu amant inconstant, José Vasconcelos, a la catedral de Notre-Dame. 

Ha esdevingut tot un mite de la cultura mexicana, Saura va filmar una pel·lícula sobre ella, Antonieta, protagonitzada per l'Adjani. Existeixen diferents biografies seves i fins i tot va inspirar una òpera.