El perquè d'un canvi de nom

La consolidació de les Tertúlies i de l'Associació Tot Història ha fet necessària la publicació d'un blog més oficial  que concentri de forma més exclusiva les activitats i temàtiques del Grup 99.

Aquest nou blog, gestionat pel coordinador, Gregor, el trobareu clicant aquí.

Per això he canviat el nom del blog, reconvertint-lo en un espai personal d'història per a la reflexió, l'entreteniment i la crítica pietosa vers el passat, com ha estat fins ara, de fet, però menys oficial. Un blog d'història per a no historiadors o per a historiadors aficionats i desacomplexats, des del punt de vista d'una mestra jubilada i humanista amb més records que projectes, com diu una de les darreres lletres del cantant Raimon. Però també, afortunadament, amb molts projectes encara.

Continuaré avisant de les activitats de les Tertúlies del Grup 99. De moment, a més de la lectura del llibre El Crash de 1929, un clàssic de Kenneth Galbraith, molt adient per als temps que corren, hi ha també una vista molt interessant, al Museu de Badalona, per al dia 19 de març, organitzada pel Toni. Cliqueu aquí per a més informació.

A l'hora de cercar un nom n'he descartat alguns que ja estaven utilitzats en d'altres blogs. Al final he recuperat el títol del meu primer llibre publicat, m'ha semblat adient, car al capdavall ens movem i ens hem mogut al llarg dels temps entre orats i savis, que no vol dir exactament bons i dolents, pel fet que hi ha orats bons, orats dolents, savis bons i savis dolents. A més, aquest llibre, avui descatalogat però que es pot trobar en alguna biblioteca, és, de fet, allò que en diríem una novel·la històrica, ja que els fets s'esdevenen en el temps de la pèrdua de les colònies, en la darrera guerra de Cuba.

Els mots estan manllevats d'un sonet del poeta Foix, que encapçalava la narració.




Saber narrar, en llenguatge vigorós 
Deler i desig, i plers, i, sense esforç 
Rimar bells mots amb el ritme dels cors 
Amants o folls; i gens fantasiós, 

-Oh dolç fallir!-, coronar de lluors 
Éssers de carn, tot oblidant els morts 
I l'ombra llur, reial, i d'un bell tors 
Reprendre el tot vital i rigorós. 

Saber sofrir sense llanguir, i amar 
Sense esperar, i essent, ardit, del segle, 
Témer l'enuig i al nàufrag dar la mà; 

Viure l'instant i obrir els ulls al demà, 
Del clar i l'obscur seguir normes i regla 
I enmig d'orats i savis, raonar. 

Éssers de carn, tot oblidant els morts, però no tant com per no poder evocar els temps en els quals eren tan vius com nosaltres, per tal de surar entre el rigor seriós i la tafaneria retrospectiva, saludable i desmitificadora.

L'invent de la tradició, nova tertúlia!!!!!

Són aquests plats de la nostra gastronomia tertuliana uns 'invents de la tradició'????

MISSATGE DEL COORDINADOR:

Aquest divendres 3 de desembre,  tertúlia d’història amb:

La invención de la tradición, Eric Hobsbawm

A l'Arxiu d'història de Barcelona a Ca l'Ardiaca

C/ Santa Llúcia, 1

(Barcelona)

De 18:00 a 20:30

I encara podeu votar els llibres per la pròxima tertúlia al següent enllaç:

http://doodle.com/zbhf45u7mbh7fsd4

que a veure si s’animen els més universalistes perquè de moment els llibres més votats són tots de temes de Catalunya.

Aquest tertúlia coincideix amb l’aniversari del Pau Vinyes que ho celebra amb una festeta al bar Versalles de Sant Andreu i que m’ha dit que ens convida a tot tertulià i tota tertuliana perquè ens hi passem i prenem alguna coseta.

Ja que aquesta tertúlia va de tradicions, proposo mantenir la tradició d’anar a sopar a La Palma i després els que vulguem podem fer una passada per Sant Andreu i anar a felicitar al Pau.

PRIMERS DIVENDRES DE MES, tornen les TERTÚLIES

Nota del Coordinador (transcrita del grup al facebook):

Ja estem a la tardor, ha passat la Mercè i hem vist ballar al gegant del Pi, demà hi ha vaga general i alguns/es diuen que aquesta forma de protestar ja és història...

Però, però, però i el Carlisme, és també història?

Aquí us passo la web del partit carlista, que dóna recolzament a la vaga:

http://www.facebook.com/l/ccf58Iam6wvfUPs78IifoJks7jg;partidocarlista.com/

Però nosaltres ens veiem aquest divendres per parlar, dialogar, fer vaga de mals rollos i preocupacions, respectar el torn de paraula, i amb moltes, moltes ganes de retrobar-nos a la tertúlia d'història del grup 99

Amb el llibre: 

El Carlismo.

Autor: Jordi Canal. 

Madrid: Alianza editorial

Any: 2000

A l'Arxiu d'història de Barcelona a Ca l'Ardiaca

C/ Santa Llúcia, 1 

(Barcelona)

De 18:00 a 20:30

I després a sopar a la Palma.

ENIGMA ESTIVAL adient A LA LECTURA EN CURS

La darrera guerra carlista va coincidir amb els inicis de la fotografia i per aquest motiu comptem amb força imatges una mica inquietants dels seus protagonistes. Això ha fet que fins i tot s'editessin llibres amb reculls fotogràfics d'aquella època i d'aquells fets.

Per anar fent ambient, proposo un senzill enigma estival, podeu identificar alguns dels personatges del carlisme en aquestes fotografies???

També són molt abundants els quadres on es reflecteixen fets cabdals de les guerres carlistes.

I, per acabar, un acudit actual sobre el tema:

Crònica de la darrera tertúlia: Els altres catalans

La darrera tertúlia sobre el llibre Els altres catalans va ser molt interessant i cal remarcar la relativa placidesa del debat, amb un respecte molt important pels torns de paraula, cosa que no sempre resulta fácil.

El llibre es va escriure en una época molt concreta, a partir d’un encàrrec  fet a Paco Candel, com ell mateix explica en el pròleg a algunes edicions.  Algú el va comparar a una mena de publireportatge molt viu,  potser no acaba de ser un assaig convencional, acadèmic, però és possible que  aquesta característica expliqui el seu èxit i la seva pervivència, amb una gran nombre de reedicions, algunes de ben recents.

Es va incidir en el tema  que la immigració de la resta de l'estat espanyol representava per a la cultura catalana, en un moment en el qual hi havia un temor justificat vers una possible fractura social. Es van fer comparacions diverses amb les darreres onades d’immigrants,  sobre els quals també Candel va escriure i reflexionar. De tota manera les diferències són molt grans, ja que la societat d’avui i la d’aleshores són molt diferents. Avui existeixen uns mínims assistencials assegurats i una escolarització generalitzada, cosa que a l’època era impensable. Sovint s’havia de recórrer a la beneficència o a les escoles voluntaristes i parroquials.

Un tema debatut va ser el del pes del PSUC en la seva bona època en el tema d’integrar la immigració. Hi ha qui va fer una crítica d’aquest partit i de la seva intencionalitat, afirmant que s’ha sobrevalorat la seva aportació i que molts mèrits són més aviat del sindicat Comissions Obreres. De fet, també en el PSUC va pesar la diferència d’origen i cultura entre unes classes mitjanes benestants, progressistes, i una base obrera més radicalitzada. D’altres opinions van considerar que, malgrat les crítiques que es puguin fer a aquest partit, sí que va representat un nexe d’integració en determinats barris perifèrics i poblacions amb un alt índex de nouvinguts.

La figura de Paco Candel, un home bo i de consens, molt lligat al seu barri, que mai va abandonar, és encara molt viva, fins i tot el gegant  -de mida petita- que el representa es treu en reivindicacions veïnals i el seu nom s’ha donat a la biblioteca del seu barri, així com a un premi literari convocat pel districte de Sants-Montjuïc.   En general el llibre va resultar interessant a tothom, amb alguna opinió en contra, i és ja avui un llibre històric per la societat que reflecteix. A més, pot resultar adient recuperar-lo en determinades reflexions sobre el present, amb noves immigracions que presenten nous reptes.

Després de la darrera gran tertúlia d’història, la propera...

Divendres 4 de juny de 2010, de 18:00 a 20:30  amb el llibre:

En la cuna de Europa: libertad urbana en la antigua Roma

Autor: Werner Dahlheim

Editorial: Siglo XXI

Any: 2007

És troba fàcilment a llibreries grans, com ara Alibri del carrer de Balmes. A google books es pot consultar de forma parcial.

I, recordeu. Com sempre a l'Arxiu d'història de Barcelona, Ca l'Ardiaca

Santa Llúcia, 1 

(Barcelona)

El llibre i la tertúlia

Hola!!!

Molts de la tertúlia vam assistir a la presentació del llibre del Pau Vinyes,

VISCA LA REPÚBLICA ! JOAQUIM VENTALLÓ, PERIODISTA, POLÍTIC, POETA I TRADUCTOR.

Un gran dia i una gran presentació, de la qual ja vam fer la crònica en aquest blog.

Però...

Però no vam poder comprar el llibre, perquè encara no havia sortit.

Aquest divendres, el Pau portarà llibres per aquells i aquells que els interessi, i els vendrà al finalitzar la tertúlia a un preu de 15 € ( el PVP és de 19€).

Visca la república i visca el Pau

Fins divendres.

Gregor

Informacions diverses

La espera ha estat llarga, però tornem aquest divendres, el primer divendres de maig, a la tertúlia d’història del grup 99.

Divendres 7 de maig de 18:00 a 20:30

A l'Arxiu d'història de Barcelona, a Ca l'Ardiaca

Santa Llúcia, 1

(Barcelona)

Amb el llibre:

Els Altres Catalans de Francesc Candel.

Barcelona, Edicions 62.

I perquè us ambienteu a l’època en que es va escriure el llibre aquí us passo l’enllaç del blog Barcelona Antiga, on han penjat un vídeo que és tota una joia i que retrata la “societat barcelonina” de l’any 1964 (mateix que el llibre), amb gran ironia i un llenguatge exquisit, on surten des dels que partien el bacallà, passant pel Somorostro, a les prostitutes del barri xino:

http://bcn-antic.blogspot.com/2010/05/aspectes-i-personatges-de-barcelona.html

També faceebook hi ha un grup que s’anomena Fotos Antigues de Barcelona, on hi ha unes 500 fotos penjades súper xules.

http://www.facebook.com/group.php?gid=102383736470344&v=photos

També vull recordar que el Dani Cortijo presenta aquest dijous, 6 de maig el seu llibre "Històries de la història de Barcelona" a les 19:00 a la Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62).

Més info:

http://altresbarcelones.blogspot.com/2010/04/presentacio-d-histories-de-la-historia.html

http://www.facebook.com/profile.php?id=1568791173#!/group.php?gid=37780974346

I per últim, des de l’associació Tot Història, de la qual alguns tertulians som membres, organitzem un tast de vins gratuït:

La Denominació d'Origen Catalunya amb la col·laboració la Nau Ivanow-Fundació La Sagrera i Tot Història Associació Cultural,

http://tothistoriassociaciocultural.blogspot.com/2010/05/tast-de-vins-gratuits.html) 

organitza la següent activitat:

TAST DE VINS GRATUÏTS

Lloc: Nau Ivanow (carrer d'Hondures, 28 - Metro La Sagrera)

Data: 19 de maig de 2010

Hora: A les 19.30 hores

Assistents: 60 persones

Observacions: tast de 2 vins negres, 1 de rosat i 2 de blanc. Sorteig d'un lot de 5 ampolles de vi DO Catalunya.

Les inscripcions són gratuïtes i cal fer-les al següent enllaç:

http://www.do-catalunya.com/catala/formulari_acte_sagrera.php

Les places són limitades i s'atendran per rigorós ordre d'inscripció.

(feu-ne difusió)

Tornem a la Palma, a sopar, però aquesta vegada amb contenció que la crisi encara apreta.

Però, malgrat la crisi, la primavera floreix i la vida és bella

Una abraçada a tothom i totdon.

                                          Gregor

Crònica de la darrera tertúlia: La Revolució Francesa

Crònica de la darrera tertúlia.

La darrera tertúlia va tractar entorn del llibre La Revolución Francesa, 1789 – 1799 de Peter Mcphee, un gran llibre que va agradar molt, ja que donava una visió molt amplia de la Revolució Francesa amb temes que de vegades no havien estat tan tractats per la historiografia clàssica, com ara la revolució més enllà de Paris, la França rural, el paper de les dones, la societat civil, etc.

Al tertúlia es van valorar tots aquests aspectes i com la revolució havia estat com la caixa de Pandora de la modernitat, amb el naixement dels partits polítics, la separació d’esquerres i dretes, l’aparició del feminisme, la preocupació pel medi ambient, el sorgiment del nacionalisme. Es va destacar el paper protagonista que donava el llibre a les dones en la revolució però d’una manera transversal, resseguint tot el fil de la narració sense necessitat de fer apartats de gènere. A més el llibre ens donava a entendré com aquestes havien estat protagonistes, junt amb els homes, i com quan aquestes queden excloses políticament de la revolució, aquesta comença a refredar-se.

Respecte a les dones i l’assalt que protagonitzen al palau de Versallès, donant un cop de mà a una revolució en un moment que semblava aturar-se, alguns es preguntaven com no hi va haver una resposta militar i violenta per impedir-ho  i se les va deixar fer. Aquí vam entrar en un debat de com de vegades les persones no són tan fredes, responen davant a un fet de manera violenta i, a més a més, agreujada per la crisi i desesperació del moment, sense oblidar que en les jornades precedents a aquest fet hi havia hagut centenars de morts. El rei Lluís XVI també va ser objecte de deba,t vist per alguns tertulians com un indecís, influint molt probablement el seu tarannà dubtós en el devenir polític.

També es va comparar la Revolució Francesa amb altres revolucions com l’americana o anglesa, i més que jutjar quin era el millor model es va considerar que cada país tenia el seu context i prenia un camí diferent respecte als fets històrics.

El debat es va encendre una mica quan alguna opinió va considerar que una de les conseqüències de la revolució era el nazisme, ja que des del moment que possibilites la sobirania nacional, les conseqüències poden ser tant positives com negatives, idea que no va ser compartida per la majoria de tertulians ja que el terror i els crims no els inventa la Revolució Francesa, i tampoc no és podia ser tan determinista per lligar d’una manera tan estreta dos fets tan separats amb el temps i en un context tan diferent.

A la tertúlia no ens van acabar d’atrevir a entrar en el tema del terror,  potser alguns es van aterrir de justificar-ho i d'altres van tenir por de perdre el cap en una tertúlia que de vegades és molt i molt apassionada. Només parlant de la Il·lustració com a influència per a la revolució, es va comentar que potser el terror no era prou d’il·lustrat, i que potser aquells savis enciclopèdics eren més aviat uns reformistes que no pas uns revolucionaris. Això ens va portar a reflexionar sobre el que escriu un autor i les interpretacions posteriors que es donen. Era com si els fills adoptessin a un pare i una mare i no a l'inrevés, i a més sense cap opció de renegar d’uns fills que de vegades interpretaven al pare o mare de tal manera que potser, si aquest aixeques el cap, s’horroritzaria de les seves criatures, i aquest pare o mare podria ser des de Jesús de Natzaret, a Marx o Rosseau, encara que aquest últim tampoc va ser molt bon pare amb els seu fills naturals.

Bé ja sabem de què va això de les interpretacions històriques i més quan vam veure a un dels enigmes històrics, que ens planteja la Júlia, com el mateix mot tertúlia sorgeix d’una equivocada interpretació de Sant Agustí.

                      Gregor Siles

PROPERA TERTÚLIA: La Revolució Francesa

Pròxima tertúlia:


Divendres 26 de març (6 de germinal del calendari revolucionari)


La Revolución Francesa.
Autor: Peter McPhee
Barcelona: Editorial crítica.
Any: 2002




A l'Arxiu d'història de Barcelona a Ca l'Ardiaca
C/ Santa Llúcia, 1
(Barcelona)

És una versió post-revisionista de la revolució, després de la gran ofensiva revisionista, que ja venia de lluny però que va tenir el seu punt àlgid en la celebració del bicentenari de la revolució, en aquells anys en que sorgien paradigmes com el del “fi de la història” (Fukuyama) i el “xoc de civilitzacions” (Huttintong) i les revolucions eren qüestionades tant des d’un punt de vista social, plantejant-se si eren realment necessàries, i si tenien un significat progressiu (Benigno, F. (2000) Espejos de la Revolución. Barcelona, Crítica)

Crònica sobre la darrera tertúlia: EL FEIXISME, per Stanley G. Payne

La tertúlia dedicada al llibre de Stanyley G. Payne, El fascismo, va resultar molt interessant. El llibre va resultar força ben valorat, encara que també hi va haver opinions que el van considerar una mica feixuc. Payne estableix criteris per tal de diferenciar el feixisme de la dreta autoritària conservadora o de l’extrema dreta i analitza el sistema polític de Mussolini, el de Hítler, els de Franco o Salazar i d’altres, menys coneguts, de l’Europa de l’Est. Payne refusa les explicacions simplistes i remarca la complexitat del fenomen, intentar establir uns trets comuns, ideològics, fins i tot estètics i retòrics, d’aquesta manifestació europea, que es va emmarcar en l’època d’entreguerres,  un factor aquest que, en el debat, es va remarcar força.

Els debats sobre el feixisme han transcendit l’àmbit acadèmic i dels historiadors. Durant un temps es va parlar de feixisme en contraposició amb el marxisme, però actualment, amb la perspectiva del temps, la cosa resulta molt més complexa. En la tertúlia es van remarcar els trets atractius per a la joventut que tenien els feixismes emergents, la seva relació amb els nacionalismes en alça, en el marc d’una Europa trasbalsada per la primera guerra mundial i les seves conseqüències, amb una crisi econòmica i de valors molt lamentable i dolorosa. També es va debatre sobre l’antisemitisme, com aquest surava en Europa des de l'Edat Mitjana i com, precisament a Alemanya era on els jueus de classe alta o mitjana se sentien més alemanys i integrats, cosa que va contribuir al fet que no arribessin a percebre el perill en què es trobaven, al menys al principi de les mides antisemites hitlerianes.

En el cas d’Espanya, Payne estudia la Falange Española com a partit feixista i incideix en el fet de la manca d’un nacionalisme espanyol fort, cosa que es va debatre en la tertúlia, amb opinions diverses al seu entorn.  De fet, el nacionalisme espanyol era i ha estat fort i alguna intervenció en el debat va remarcar que la dictadura de Primo de Rivera ja va ser un primer pas cap al feixisme. L'oportunisme franquista va fer que els principis polítics i ideològics dels seus inicis s'anessin diluint en els anys seixanta a l'entorn d'un autoritarisme personal molt particular.

Va resultar molt controvertida l’afirmació de Payne sobre els estats socialistes, en els quals es pot, segons l’autor, desenvolupar un sistema autoritari en tota la seva plenitud, a causa del gran control econòmic, cultural i social, per part de l’Estat. Es va debatre a l’entorn de si el feixisme era una ideologia o més aviat un moviment polític i/o social. També es va remarcar el tema de la novetat que va representar, en un moment en el qual hi havia una crisi important en molts camps, la vitalitat que demanava, molt atractiva per al jovent, així com els aspectes formals del feixisme, amb una estètica molt acurada: desfilades, uniformes, moviments de masses. De fet, aquest tema va ser també cultivat pels règims comunistes estatalitzats. Un tema recurrent és la promoció de grans obres públiques, que, de moment, aconsegueixen reduir l’atur i fomentar un cert benestar econòmic transitori.

També en el desenvolupament del feixisme hi van incidir d’altres aspectes culturals, com ara el darwinisme, que va servir, tergiversat, per a promocionar les idees antisemites. Un tema que encara desvetlla moltes preguntes és el de l’antisemitisme, les diferents variants que es donaven a Europa i com ara si els votants dels partits nazis eren conscients del que representava. Per a alguns participants a la tertúlia, el nazisme va representar l’estadi més avançat del feixisme.

Un cas a tenir en compte és el de Mussolini, contradictori, menys sanguinari que Hítler i amb un carisma que va anar pujant de to, fins a convertir tot el moviment en un personalisme a l’entorn del líder. Aquest tema també va provocar interpretacions molt diverses. Sobre la qüestió de si es pot donar un moviment feixista com en aquell període hi havia qui opinava que això ja s’esdevé avui en llocs com Israel, opinió que comparteix l’autor del llibre. Situacions complexes, com les dels Balcans, encara no resoltes del tot, poden generar temes semblants, encara que les formes serien molt diferents en el present o en un hipotètic futur. En tot cas, sembla que mai no podem estar del tot vacunats en contra d’aquests totalitarismes o de nous i possibles feixismes.

(Mercè i Júlia)    

                                                                                        

Podeu acabar d'arrodonir i completar la crònica amb aportacions als comentaris. Sobre Payne, cliqueu aquí per a més informació.

Propera tertúlia, divendres, 15 de gener de 2010!!!

Ja ha passat els solstici, el Nadal, les campanades, estem al 2010 i tornem a reunir-nos a la tertúlia d’història.

Aquest divendres 15 de gener de 2010 a l’Arxiu d’història de Barcelona (Ca l’Ardiaca)

Santa Llúcia 1

Barcelona.

De 18:00 a 20:30

Llibre a comentar:

El Fascismo

Autor: Stanley G.Payne

Madrid : Alianza Editorial, 2001

Col·lecció El Libro de bolsillo. Humanidades.

Crec que serà de nou una gran tertúlia i afirmacions com aquesta: En segundo lugar, el nacionalismo ha sido muchas veces un importante catalizador en Italia mientras que España ha experimentado un nacionalismo mucho menos organizado y agresivo que ninguno de los otros grandes países de la Europa moderna. (pàg 87 del text en pdf), estic segur que als i les tertulianes no els hi passaran desapercebudes.

I després a sopar a la Palma

       Gregor

Tornen les tertúlies!!!!!

Aquest divendres 2 d’octubre tertúlia d’història:

Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques.

Autores: Carme Batlle i Teresa Vinyoles

Editorial: Rafael Dalmau, Barcelona , 2002.

I el lloc ja el sabeu:

Arxiu d’història de Barcelona (Ca l’Ardiaca)

Santa Llúcia 1 (Barcelona)

De 18:00 a 20:30

Un llibre de divulgació històrica que explica la vida de les persones durant l’edat mitjana utilitzant el ric patrimoni que tenim a la ciutat de Barcelona.(...). És una rigorosa obra escrita per dues historiades vinculades a la Universitat de Barcelona que tracta de presentar com era la vida de les persones que van viure un període clau en la nostra història. No explica grans gestes militars, ni la història dels reis. Es centra en el dia a dia i així, per exemple, parla de com eren les cases dels menestrals, els artesans i els pagesos. També coneixerem la ubicació dels diversos mercadals dins de la ciutat i la resta de punts emblemàtics de la ciutat, des de la presó fins a la plaça del Blat.

També coneixerem l’origen de les viles noves, els nuclis urbans que creixen fora de la muralla i la seva evolució. Un altre capítol parla de les festes (explicant l’origen de la Festa Major), com eren les celebracions com ara els matrimonis, els enterraments (on s’explica l’origen de la processó mortuòria i la gent que en formava part) i les execucions públiques.

Una altre aspecte important del llibre és l’explicació de la família i de la dona. La vida de les dones era molt difícil aleshores… llegint algunes de les seves restriccions et fa pensar que les dones catalanes lliures tenien encara menys drets que els esclaus homes.

El Pla Cerdà i els altres plans, aportacions

Laura Coll fa aquestes aportacions al blog, per tal de completar la temàtica de la darrera tertúlia sobre el Pla Cerdà:

L'últim dia de la tertúlia, el Ricard va llençar unes preguntes interessants, per a qui vulgui continuar estudiant i documentant-se sobre l'urbanisme i arquitectura de Barcelona:

Com s'hauria configurat el rostre de Barcelona si s'haguessin aplicat els projectes de Rovira i Trias o de Garriga i Roca?

Què va ser el Pla Macià del GATCPAC i Le Corbussier?

Sobre el Pla Macià per internet vé molta cosa. Hi han obres específiques i articles de revista com per ex. el monogràfic de la revista Cuadernos de Arquitectura de l'any 1971 (núm. 70). A la biblioteca de l'Arxiu tenim força cosa.


Per a qui ho vulgui consultar a la Universitat pot agafar la referència del nostre catàleg que és: www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric

Sobre Rovira i Trias i Garriga i Roca podeu consultar també el catàleg.

Unes mostres: Dins de Actes del II Congrés d'història urbana del Pla de Barcelona, l'article de Glòria Camarero "Los proyectos de bulevares de Garriga y Roca o las nuevas fronteras de la Barcelona burguesa", 1985. Babiano i Sànchez, Eloi. Antoni Rovira i Trias : arquitecte de Barcelona. Ajuntament de Barcelona i Viena Edicions, 2007 Són només alguns suggeriments.... qui llegeixi més i en tingui ganes pot fer resums o apuntar temes i qüestions.

Laura Coll

Propera tertúlia: Observacions sobre Hitler

Anoto algunes consideracions sobre la propera tertúlia i el sopar habitual, que m'ha passat el nostre Coordinador:

Divendres, 5 de juny
Observacions sobre Hitler, de Sebastian Haffner. Barcelona: Edicions 1984, 2004.

Versió castellana:
Anotaciones sobre Hitler, Sebastian Haffner, Barcelona, Galaxia Gutenberg 2002

A l’Arxiu d’història de Barcelona (Ca l’Ardiaca): Santa Llúcia, 1 (Barcelona)

De 18:00 a 20:30

Opinions sobre les Opinions (Gregor Siles):

Jo destacaria d’aquesta obra, com ens va dir el professor de la UB Josep Florit, que està tot l’essencial sobre Hitler, en un llibre que no és una biografia sinó unes conclusions del que va significar el dictador alemany. A més l’autor, Sebastian Haffner, és un testimoni dels fets; va néixer a Berlín l’any 1907, i és una persona que no va ser seduïda pel nazisme, tot al contrari va deixar la seva carrera de funcionari per no servir al règim i finalment es va exiliar. Un home que també va ser crític a l'estalinisme i alguns governs de la RFA, per la seva tendència autoritària, posant-se del costat del estudiants l’any 68. Una persona que fa una història crítica i que com diu la Júlia al seu blog respecte el llibre: M'agradaria que algú fos capaç d’escriure de forma tan desacomplexada i objectiva sobre Franco i el franquisme, i sobre els fets que van possibilitar el seu llarg govern. És un llibre per debatre i pensar, cosa molt necessària en aquests temps, i en tots. Jo afegiria que aquesta gran objectivitat, li ve precisament de ser una persona profundament subjectiva i implicada.

Altres temes d'interes per als tertulians

Per últim, dir també que envieu propostes per futures lectures (al mail de Gregor) de cara a la pròxima temporada. Ja sabeu que el criteri es que siguin bons llibres amb un cert reconeixement, doncs és la manera que tots i totes aprenguem més. Les recopilo i en dues setmanes les votem on line, com l’altre vegada. I per sopar intentaré reservar al bar de la plaça de la Barceloneta, al costat del carrer Sant Miquel, carrer Miquel Pedrola durant la guerra civil, militant del POUM, on encara es conserven els restes de la inscripció que ho recorda. El nostre contertulià Dani Cortijo ha iniciat una campanya per la seva conservació, i així, si ve, de passada ens ho explica, i fem un comiat de temporada com cal, en un barri popular, amb molta història i al costat del mar Mediterrani.