Crònica de la darrera tertúlia.
La darrera tertúlia va tractar entorn del llibre La Revolución Francesa, 1789 – 1799 de Peter Mcphee, un gran llibre que va agradar molt, ja que donava una visió molt amplia de la Revolució Francesa amb temes que de vegades no havien estat tan tractats per la historiografia clàssica, com ara la revolució més enllà de Paris, la França rural, el paper de les dones, la societat civil, etc.
Al tertúlia es van valorar tots aquests aspectes i com la revolució havia estat com la caixa de Pandora de la modernitat, amb el naixement dels partits polítics, la separació d’esquerres i dretes, l’aparició del feminisme, la preocupació pel medi ambient, el sorgiment del nacionalisme. Es va destacar el paper protagonista que donava el llibre a les dones en la revolució però d’una manera transversal, resseguint tot el fil de la narració sense necessitat de fer apartats de gènere. A més el llibre ens donava a entendré com aquestes havien estat protagonistes, junt amb els homes, i com quan aquestes queden excloses políticament de la revolució, aquesta comença a refredar-se.
Respecte a les dones i l’assalt que protagonitzen al palau de Versallès, donant un cop de mà a una revolució en un moment que semblava aturar-se, alguns es preguntaven com no hi va haver una resposta militar i violenta per impedir-ho i se les va deixar fer. Aquí vam entrar en un debat de com de vegades les persones no són tan fredes, responen davant a un fet de manera violenta i, a més a més, agreujada per la crisi i desesperació del moment, sense oblidar que en les jornades precedents a aquest fet hi havia hagut centenars de morts. El rei Lluís XVI també va ser objecte de deba,t vist per alguns tertulians com un indecís, influint molt probablement el seu tarannà dubtós en el devenir polític.
També es va comparar la Revolució Francesa amb altres revolucions com l’americana o anglesa, i més que jutjar quin era el millor model es va considerar que cada país tenia el seu context i prenia un camí diferent respecte als fets històrics.
El debat es va encendre una mica quan alguna opinió va considerar que una de les conseqüències de la revolució era el nazisme, ja que des del moment que possibilites la sobirania nacional, les conseqüències poden ser tant positives com negatives, idea que no va ser compartida per la majoria de tertulians ja que el terror i els crims no els inventa la Revolució Francesa, i tampoc no és podia ser tan determinista per lligar d’una manera tan estreta dos fets tan separats amb el temps i en un context tan diferent.
A la tertúlia no ens van acabar d’atrevir a entrar en el tema del terror, potser alguns es van aterrir de justificar-ho i d'altres van tenir por de perdre el cap en una tertúlia que de vegades és molt i molt apassionada. Només parlant de la Il·lustració com a influència per a la revolució, es va comentar que potser el terror no era prou d’il·lustrat, i que potser aquells savis enciclopèdics eren més aviat uns reformistes que no pas uns revolucionaris. Això ens va portar a reflexionar sobre el que escriu un autor i les interpretacions posteriors que es donen. Era com si els fills adoptessin a un pare i una mare i no a l'inrevés, i a més sense cap opció de renegar d’uns fills que de vegades interpretaven al pare o mare de tal manera que potser, si aquest aixeques el cap, s’horroritzaria de les seves criatures, i aquest pare o mare podria ser des de Jesús de Natzaret, a Marx o Rosseau, encara que aquest últim tampoc va ser molt bon pare amb els seu fills naturals.
Bé ja sabem de què va això de les interpretacions històriques i més quan vam veure a un dels enigmes històrics, que ens planteja la Júlia, com el mateix mot tertúlia sorgeix d’una equivocada interpretació de Sant Agustí.
Gregor Siles
