Pel seu interès reproduïm un article sobre les revolucions americana i francesa, per tal d'anar fent barrila i meditant sobre el tema de la propera tertúlia. Ens l'ha fet arribar en Pau Vinyes i el podeu trobar al Periódico d'avui... Sou volterians o rousseaunians, pel que fa al vostre esperit revolucionari d'historiadors/es compromesos/es???????
18/3/2010 ELS EFECTES DE LES REVOLUCIONS BURGESES
Una divergència històrica
• La Revolució americana, més moral i lineal que la francesa, ha estat també econòmicament més eficaç
MARÍA TITOS
JOAQUIM COELLO
A Occident tots som fills de la Revolució francesa. Amèrica i Europa es configuren a partir dels principis revolucionaris: llibertat, igualtat i fraternitat. La Revolució burgesa té dues grans fites: el 1775, amb la revolució i la independència americanes, i el 1789, amb la Revolució francesa. S’acaba amb una societat de privilegis, d’aristocràcia i de dogmes, i s’instaura un nou sistema basat en la igualtat dels ciutadans davant la llei i el pacte social: la constitució als Estats Units i els principis revolucionaris a França. Les dues revolucions són similars en els principis i objectius, però tenen diferències. La Revolució americana es basa en la descentralització i el federalisme; l’europea, en el centralisme i la racionalitat jacobina de l’Estat.
La Revolució francesa té un curt recorregut i acaba per l’efervescència nacionalista que recolza el cop d’estat de Napoleó, segmenta la llibertat i acaba amb la democràcia en raó de la millora de l’eficàcia de l’Estat i la defensa contra els enemics exteriors de França. La revolució americana arriba fins avui sense canvis substancials i es reforça per l’expansió del país, la incorporació de nous estats a la federació i l’arribada d’una gran massa d’europeus que no troben sortida a la seva pàtria d’origen.
L’aliança conservadora d’Àustria, Rússia, el Regne Unit i França, després del cataclisme polític que va suposar la derrota de Napoleó, engega una contrareforma reaccionaria que a Europa fa aturar l’extensió de les idees i els principis de la Revolució francesa. De fet, només el 1878, cent anys després de la revolució, es constitueix la Tercera República francesa laica, centralista i democràtica.
Però aquesta essència ideològica de la revolució, compartida a les dues ribes de l’Atlàntic, dóna lloc a Europa, per la influència dels estats conservadors de la Santa Aliança, la corrupció dels principis revolucionaris i el retrocés que va suposar a França el retorn dels Borbons, el regnat dels Orleans i l’imperi dels Bonaparte, a una explotació de la classe treballadora que la revolució industrial aguditza. El liberalisme burgès, en definitiva, porta a fer que els assalariats siguin explotats en condicions que difícilment els permeten sobreviure. Als Estats Units, aquesta situació és menys acusada per la major capacitat econòmica del país, pel seu major creixement econòmic i pel dinamisme de la seva societat.
El conflicte del proletariat i de la burgesia dóna lloc a Europa a la revolta que finalment porta a la revolució russa del 1917. Això no succeeix als EUA, on la lluita obrera té un abast més laboral i menys polític i on, malgrat les grans diferències socials, fins i tot la discriminació racial una vegada abolida l’esclavitud per la guerra de Secessió, no condueixen a l’enfrontament revolucionari que el marxisme empeny a Europa.
Hi ha dues filosofies que conviuen dintre dels principis de la revolució burgesa. Rousseau pensa que l’home és bo, que la seva inclinació natural es guia per l’ètica, la generositat i la moralitat, hem de confiar en l’home perquè només és la societat la que corromp aquesta tendència. Voltaire és un cínic en qui la intel·ligència, la ironia i la simulació estan per sobre de l’ètica, l’home és per ell un ésser complex per la seva intel·ligència que fa que tingui plecs i àrees fosques. Per tant, la persecució del mal ha de ser l’essència de la convivència social, perquè si per Rousseau l’home és essencialment fiable, per Voltaire és exactament el contrari. Es pot dir amb justícia que la Revolució americana és més rousseauniana, i l’europea, més volteriana...
És possible que aquest major grau de llibertat, però sobretot de moralitat, sigui el que fa que als EUA no es desenvolupi un socialisme per moderar el liberalisme de la revolució burgesa. Els EUA són el país on és més fàcil fer diners ràpidament. A cada generació hi ha persones i famílies que fan grans fortunes: els Vanderbilt, Guggenheim, Rockefeller, Getty o Gates en són bons exemples. Tots ells induïts per principis morals superiors dediquen gran part de les seves fortunes al bé social, en àrees com l’atenció mèdica, la promoció de la recerca, l’educació o l’ajuda al tercer món. És a dir, retornen a la societat part del que han rebut de la societat i és exactament el repartiment de la riquesa a través dels impostos el que planteja la socialdemocràcia moderna. Es podria dir, doncs, que, en aparença, el socialisme és menys visiblement necessari als EUA que a Europa.
De la mateixa manera que la Revolució francesa ha fet prosperar Occident malgrat els retrocessos i els ajustos de les contrarevolucions ulteriors, la revolució americana més moral, més lineal i basada en normes i principis de confiança en l’home ha estat més eficaç econòmicament.
Potser és aquesta diferència la que ha portat al major progrés dels Estats Units respecte d’Europa perquè la confiança i l’ètica són sempre econòmicament i socialment més eficaces que la desconfiança i el cinisme. Els negocis i l’èxit econòmic estan basats en la credibilitat, la confiança i la predictibilitat. Sembla presumptuós però és verificablement cert.
* Enginyer
