MARIÀ VAYREDA, LITERATURA, PINTURA, CARLISME

El nostre protagonista era, efectivament,  Marià Vayreda i Vila. Gràcies per participar!!!

PRIMERS DIVENDRES DE MES, tornen les TERTÚLIES

Nota del Coordinador (transcrita del grup al facebook):

Ja estem a la tardor, ha passat la Mercè i hem vist ballar al gegant del Pi, demà hi ha vaga general i alguns/es diuen que aquesta forma de protestar ja és història...

Però, però, però i el Carlisme, és també història?

Aquí us passo la web del partit carlista, que dóna recolzament a la vaga:

http://www.facebook.com/l/ccf58Iam6wvfUPs78IifoJks7jg;partidocarlista.com/

Però nosaltres ens veiem aquest divendres per parlar, dialogar, fer vaga de mals rollos i preocupacions, respectar el torn de paraula, i amb moltes, moltes ganes de retrobar-nos a la tertúlia d'història del grup 99

Amb el llibre: 

El Carlismo.

Autor: Jordi Canal. 

Madrid: Alianza editorial

Any: 2000

A l'Arxiu d'història de Barcelona a Ca l'Ardiaca

C/ Santa Llúcia, 1 

(Barcelona)

De 18:00 a 20:30

I després a sopar a la Palma.

Solucions al DARRER ENIGMA sobre personatges relacionats amb el CARLISME

Ramon Cabrera, ja reconvertit en Lord Tiger of Maestrath in London.

Pascual Cucala, militar carlista valencia. Vegeu aquí.

Arsenio Martínez-Campos, el dels tractes amb Savalls al famós Hostal de la Corda.

Francisco Serrano, important militar liberal, favorit (???)  d'Isabel II, dit també, ironicament, per la seva planta El General Bonito.

Josep Cabrinetty, carismàtic militar liberal mort de forma una mica sospitosa a la batalla d'Alpens.

Margarita de Borbó-Parma, reina carlista pel seu casament amb el pretendent, Carles. Va ser molt popular i apreciada, per això les dones carlistes es van anomenar margarites.

Rafael Tristany, important militar carlista, molt apreciat per la seva honradesa.

Joan Martí i Torres, dit El Xic de la Barraqueta, líder republicà revolucionari que va lluitar contra Serrano i que va participar activament en la revoluta gracienca de les quintes. I és que el govern tenia més problemes a banda del dels carlins...

Maria de las Nieves de Braganza, esposa d'Alfonso Carlos, germà del pretendent i més endavant rei carlista ell mateix, que va romandre durant uns anys per Catalunya, en plena campanya carlista.

Josep Caixal i Estradé, vicari general dels carlistes, bisbe d'Urgell a l'època, escriptor i ideòleg.

ENIGMA ESTIVAL adient A LA LECTURA EN CURS

La darrera guerra carlista va coincidir amb els inicis de la fotografia i per aquest motiu comptem amb força imatges una mica inquietants dels seus protagonistes. Això ha fet que fins i tot s'editessin llibres amb reculls fotogràfics d'aquella època i d'aquells fets.

Per anar fent ambient, proposo un senzill enigma estival, podeu identificar alguns dels personatges del carlisme en aquestes fotografies???

També són molt abundants els quadres on es reflecteixen fets cabdals de les guerres carlistes.

I, per acabar, un acudit actual sobre el tema:

El carlisme i la mort del seu darrer pretendent

La mort de Carlos Hugo de Borbón Parma ens ha agafat en plena lectura del llibre sobre el carlisme amb el qual estrenarem el proper curs en les nostres tertúlies. Carlos Hugo va estar casat amb Irene d'Holanda, que es va convertir al catolicisme per aquest motiu i que també va ajudar el marit durant un temps en les tasques polítiques. Anys després es van separar. Una filla de la parella, molta intel·ligent i molt activa en temes d'ongs, va ser relacionada durant un temps amb el fill de Juan Carlos, però ja es veu que la cosa no devia rutllar.

Aquest senyor una mica enigmàtic va tenir un cert paper durant la transició i va ser un reformador del carlisme, un moviment que sempre sembla desaparegut però que no ho està mai del tot. Hi ha molt de carlisme en les actituds i dèries de moltes zones rurals catalanes, encara que no ho sembli, i sense entendre el carlisme hi ha molts aspectes de la Guerra Civil que ens resulten complexos i estranys, encara.

Els manuals sobre el carlisme o acostumen a resultar excessivament feixucs, gosaria dir que en el cas del que estem llegint és una mica així, o resulten massa frívols, com en un de recent on es comparava el tema carlista amb el Far West. També hi ha una mena de dèria en justificar determinats aspectes del carlisme en clau nacionalista i independentista quan no va ser així, ni de bon tros, encara que en la seva complicada i diversa ideologia hi tinguessin molt de pes, en determinats territoris, aspectes forals i autonòmics, sempre, però, lligats a una visió hispànica de la política. En el mateix carlisme hi conviuen ideologies diferents i, en ocasions, enfrontades.

L'escriptor Sánchez-Ostiz manté un blog molt  interessant, Vivir de buena gana, on trobareu un comentari extens sobre la figura de Carlos Hugo i l'època en la qual va representar també una possibilitat de transició. El carlisme, com és sabut, va ser importantíssim a Navarra i hi ha una zona de la Catalunya profunda, a la Garrotxa, que es va anomenar, amb raó, la Navarra catalana. He conegut el blog de Sánchez-Ostiz a través d'un altre que visito en ocasions, també d'un navarrès, filòsof i pedagog afincat a Catalunya.

La pintura que penjo és de Ferrer Dalmau, un pintor actual que reivindica la tradició pictòrica realista del país i el seu orígen català, avui autoexiliat fora de Catalunya per motius ideològics. Encara que no es comparteixin les idees conservadores del pintor cal admetre que pintar així avui dia mostra una llibertat d'esperit remarcable a més d'un domini de l'art pictòric tradicional excel·lent. Aquest pintor recrea sovint escenes de les guerres carlistes en els seus quadres.