Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bibliografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bibliografia. Mostrar tots els missatges

1/9/10

Batea, d'objectiu militar a primera línia de rereguarda



Per sort, no tot són programes televisius oportunistes ni llibres sobre història fets de refregits o novel·lats de forma ridícula. A Batea vaig assistir a la presentació d'aquest complet volum, espero que no sigui difícil de trobar per Barcelona, encara que està editat per l'ajuntament de Batea, amb la col·laboració de diferents entitats. Seria una llàstima que quedés restringit a àmbits molt locals o minoritaris, la veritat.

L'autor és Josep Alanyà i Roig, historiador, canonge i director de l'arxiu de Tortosa, ciutat que avui es pot considerar ja com una mena de cinquena capital catalana, amb l'empenta cultural que estan prenent les terres de l'Ebre. El llibre va molt més enllà de la història local, tot i que parteix de la singular situació de Batea durant la guerra, on es trobava el comandament franquista allotjat i on es van instal·lar els hospitales de campanya. És un llibre molt complet, amb descripció dels enfrontaments, moltes fotografies i mapes, referència als comandaments dels dos bàndols i una sèrie d'informacions molt interessants i que l'allunyen de molts volums de consum d'aquests que han aprofitat la moda i la curiositat actual sobre aquells dramàtics fets. Té més de sis-centes pàgines i és que les coses serioses no es poden explicar en mitja hora televisiva ni en un llibret de butxaca. Més informació aquí.

6/12/08

Bibliografia

Pel seu interès reprodueixo al blog les recomanacions de Ramon Grau sobre diferents textos, a l'entorn del debat d'ahir a la tertúlia:

El llibre "contra Nàpols" que vaig mencionar ahir és: Anna Maria Ortese, "El mar no baña Nápoles", Barcelona, Minúscula, 2008. L'autora és romana, però considerava Nàpols la seva ciutat, com diu en el pròleg de 1994, anys després de l'escàndol que havia provocat la primera edició el 1953. Una mica en relació amb la frase de Fernández-Armesto sobre Barcelona com una dona tan bella i intel·ligent que "esgota", Ortese diu (pàg. 9) que el retrat que fa del Nàpols de la postguerra "era sólo una pantalla, no exactamente inventada, en la que se proyectaba el doloroso desarraigo, el "mal oscuro de vivir", como luego se llamó, de la persona que había escrito el libro". Això a banda, us el recomano, com no ho faria mai amb la Barcelona de Fernández-Armesto.

Ahir divendres, La Vanguardia, pàg. 38, anunciava un llibre del cèlebre Fernando García de Cortázar, que goso recomanar com a lectura per al grup ¡ja!, és a dir sense haver-lo tingut entre les mans. Crec que enllaça molt amb Fernández-Armesto. Fitxa: "Breve historia de la cultura en España", Planeta, 2008. Els titulars diuen: "García de Cortázar basa en las ciudades la historia cultural de España" i "El historiador cree que la urbe y no la nación es el elemento clave para el arte". Suggerent, no us sembla?
(Ramon Grau)

10/11/08

Lectures presents i futures: recomanacions

Laura Coll fa arribar al blog aquesta interessant llista de recomanacions per a lectures presents i futures:


Envio les cites dels llibres que van sortir a la darrera tertúlia relacionats amb el tema que ens va ocupar i per si algú s'anima i vol continuar profunditzant en el tema.

1) Los salones europeos : las cimas de una cultura femenina desaparecida / Verena von der Heyden-Rynsch.- Barcelona : Península, 1998

2) La cultura de la conversación / Benedetta Craver.- Madrid : Siruela, 2003

3) La Ilustración olvidada : la polémica de los sexos en el s. XVIII : Condorcet, De Gouges, De Lambert y otros /editat per Alícia H. Puleo, presentació de Celia Amorós.- Barcelona : Anthropos

(Es poden trobar a les biblioteques públiques)

El següent no és tan fàcil de trobar, però a la Universitat si. Es tracta de:

4) La crisis de la conciencia europea (1680/1715) / Paul Hazard.- Madrid : Alianza (vàries i múltiples edicions). Amb un llenguatge molt atractiu i poderòs fa una síntesi del pensament que porta a la Il.lustració i al que despunta amb posterioritat

Ara venen les propostes de futures lectures i que em sorgeixen de les converses que vam tenir durant la tertúlia i el sopar. Són les següents:


1.- La biografia de Francesc Ferrer i Guàrdia (per a desesperació de la Júlia). N'hi ha una que es diu "Francesc Ferrer i Guardia i l'escola moderna" de Pere Solà -crec- o si no recomana tu una, Gregor, que estàs molt posat en l'assumpte.

2.- Per a els amants de les biografies en proposo una: "Vida y muerte de Mary Wollstonecraft / Claire Tomalin, Barcelona, Montesinos. Ells va ser la creadora del mite de Frankenstein. Entrem de ple en un altre període històric: el romanticisme i modernitat més propera a nosaltres i trenca també el mite que les dones "no hem dit res a la història".

3.- Per als seguidors de l'Obama que sempre ens critiquen a qui no ho som que "som anteamericans", proposo la lectura d'un dels més genuïns representants del pensament nord-americà, de les seves tradicions democràtiques,és: "Desobediencia civil y otros escritos" d'Henry Thoreau (1817-1862).

Però primer va el de Barcelona, eh? Bé, era només per continuar ampliant la llista de lectures que entre tots hem de fer.

Laura