Pel seu interès reprodueixo al blog les recomanacions de Ramon Grau sobre diferents textos, a l'entorn del debat d'ahir a la tertúlia:
El llibre "contra Nàpols" que vaig mencionar ahir és: Anna Maria Ortese, "El mar no baña Nápoles", Barcelona, Minúscula, 2008. L'autora és romana, però considerava Nàpols la seva ciutat, com diu en el pròleg de 1994, anys després de l'escàndol que havia provocat la primera edició el 1953. Una mica en relació amb la frase de Fernández-Armesto sobre Barcelona com una dona tan bella i intel·ligent que "esgota", Ortese diu (pàg. 9) que el retrat que fa del Nàpols de la postguerra "era sólo una pantalla, no exactamente inventada, en la que se proyectaba el doloroso desarraigo, el "mal oscuro de vivir", como luego se llamó, de la persona que había escrito el libro". Això a banda, us el recomano, com no ho faria mai amb la Barcelona de Fernández-Armesto.
Ahir divendres, La Vanguardia, pàg. 38, anunciava un llibre del cèlebre Fernando García de Cortázar, que goso recomanar com a lectura per al grup ¡ja!, és a dir sense haver-lo tingut entre les mans. Crec que enllaça molt amb Fernández-Armesto. Fitxa: "Breve historia de la cultura en España", Planeta, 2008. Els titulars diuen: "García de Cortázar basa en las ciudades la historia cultural de España" i "El historiador cree que la urbe y no la nación es el elemento clave para el arte". Suggerent, no us sembla?
El llibre "contra Nàpols" que vaig mencionar ahir és: Anna Maria Ortese, "El mar no baña Nápoles", Barcelona, Minúscula, 2008. L'autora és romana, però considerava Nàpols la seva ciutat, com diu en el pròleg de 1994, anys després de l'escàndol que havia provocat la primera edició el 1953. Una mica en relació amb la frase de Fernández-Armesto sobre Barcelona com una dona tan bella i intel·ligent que "esgota", Ortese diu (pàg. 9) que el retrat que fa del Nàpols de la postguerra "era sólo una pantalla, no exactamente inventada, en la que se proyectaba el doloroso desarraigo, el "mal oscuro de vivir", como luego se llamó, de la persona que había escrito el libro". Això a banda, us el recomano, com no ho faria mai amb la Barcelona de Fernández-Armesto.
Ahir divendres, La Vanguardia, pàg. 38, anunciava un llibre del cèlebre Fernando García de Cortázar, que goso recomanar com a lectura per al grup ¡ja!, és a dir sense haver-lo tingut entre les mans. Crec que enllaça molt amb Fernández-Armesto. Fitxa: "Breve historia de la cultura en España", Planeta, 2008. Els titulars diuen: "García de Cortázar basa en las ciudades la historia cultural de España" i "El historiador cree que la urbe y no la nación es el elemento clave para el arte". Suggerent, no us sembla?
(Ramon Grau)
