ENIGMA SABÀTIC (88): En cap cap cap el que cabia en aquell cap

En una època ja una mica antiga els metges encuriosits sentien molt d'interès en estudiar casos estranys, com ara el d'un xicot italià, pastor, que era un prodigi en el tema del càlcul i que va visitar Barcelona en una ocasió, visita que va desvetllar una expectació enorme. Va fer demostracions diverses, en aquella època -i potser en la nostra- la frontera entre el circ i aquesta mena d'espectacles científics era molt subtil. 

El nostre protagonista creia que el cas d'aquest jove era una demostració d'aquelles teories, aleshores molt de moda, i que la forma del seu cap evidenciava el seu do impressionant en relació al càlcul.

El nostre protagonista va néixer en una ciutat costera molt coneguda de tots nosaltres on, setanta-cinc anys després de la seva mort, li va dedicar un monument:

Encara era petit quan la seva família, a conseqüència de les guerres napoleòniques, es va traslladar a una altra ciutat, també marinera:

Quan la seva família va retornar a casa ell es va quedar estudiant en aquella ciutat i més endavant es va traslladar a un altre indret, embarcant-se en una corbeta on feia classes de francès i castellà als oficials.

Va treballar i estudiar en diferents ciutats del país on havia anat però a la de la fotografia s'hi va està vuit anys. Va escriure diferents textos per a l'estudi del castellà i més endavant es va dirigir a...

I una mica més endavant a...

A tot arreu va fundar centres d'ensenyament i revistes. Aviat es va fer seguidor d'una matèria que aleshores es trobava en ebullició i va fer molts estudis que s'hi relacionaven, estudis pràctics i en directe. Aquest seriós senyor de qui penjo una imatge n'havia estat el pioner:

Va decidir, però, que li calia tornar al país d'origen, tot i que ja era professor en una prestigiosa universitat estrangera.

De retorn es va trobar amb el país que es va trobar i tot i que era catòlic i espanyol de cor i d'actes el van empresonar uns mesos i va patir persecucions. Afortunadament se'n va sortir i no va voler tornar a marxar del país pel fet que les dificultats esperonaven el seu afany investigador. D'alguna manera també se sentia català i el títol del seu primer llibre sobre la matèria així ho feia constar: Introducción a la .............por un catalán.

L'especialitat que ell va estudiar amb els anys s'ha considerat pseudociència o protociència, ja que es basava en aspectes físics de la persona que no comptaven amb diversos factors que avui coneixem. Malauradament aquells tipus de coneixements i estudis van forjar teories racistes que van justificar moltes barbaritats i prejudicis. El nostre home també era seguidor de les teories higienistes, aficionat als balnearis i a allò que en deien prendre les aigües.


Un altre italià seguidor d'aquelles teories afirmava que la delinqüència anava relacionada amb l'aspecte físic, tot i que hi incidien factors ambientals, educatius i fins i tot geogràfics i climàtics. Però tot i que avui aquelles creences resten totalment desfasades, mentre a Itàlia conserven un museu complet sobre aquest senyor, que aplega les seves inquietants col·leccions, i que no recomano als esperits sensibles, a més  d'informació sobre l'època, el nostre protagonista, molt més pluridisciplinar, tan sols ens sona a carrer.

Tot i que no la va encertar, el nostre home era un senyor molt intel·ligent, honrat, sacrificat i treballador, dedicat a les seves investigacions, molt admirat pels seus contemporanis que en van escriure diferents biografies. Va morir solter, als setanta-quatre anys, tot i que la vídua d'un ric barceloní l'havia volgut casar amb insistència, i molt bé per cert. Segons explica la tafaneria retrospectiva tenia afició a les cases de barrets i és que l'estudi dels caps no el privava d'investigar sobre la resta del cos. Segons ell afirmava, quan el volien casar, no tenia la forma de cap adient a l'estat matrimonial. També s'havia interessat en els darrers anys per les teories d'algú que reposa aquí:

Les seves teories i creences van morir amb el segle. Avui el seu nom ens evoca un carrer barceloní una mica pijo. Cosa que és una llàstima, la veritat.

Segurament ja intuïu per on va la història. A veure doncs si esbrineu qui va ser el nostre protagonista i els altres personatges que es mencionen a l'enigma d'avui. I, és clar, el perquè i el com de la resta d'imatges.


De fet la nostra societat no és tan diferent d'aquella i de tant en tant també s'estenen teories alternatives i creences que amb el temps mostren les seves errades, remeis naturals dels quals no es demostra l'eficàcia, brames que troben el camp abonat en les nostres pors i en el nostre afany de saber i conèixer. Són camps en el qual és fàcil que, a més de persones serioses, com el nostre protagonista, s'hi barregin molts oportunistes i xarlatans.