30/9/11

SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 87: Sisebut i la seva època




Com heu endevinat el nostre protagonista era un dels reis gots, SISEBUT. 

L'escriptor que va utilitzar aquest nom en un seu poema humorístic molt famós i conegut va ser Joaquín Abati, advocat nascut a Madrid. Aquesta composició ha passat a ser part del patrimoni popular i molta gent que l'ha recitat o representat o l'ha vist representar segurament desconeix el seu autor, qui va escriure moltes més coses, la majoria humorístiques, a més de llibrets de sarsueles.


El gènere de la paròdia sobre senyors feudals, gots o no, i castells i venjances, va viure una molt bona època ja que s'havia abusat a bastament del tema en la literatura romàntica.

La transmisió oral ha fet que les leguas de Pinto i Marmolejo variïn en les diferents versions que es poden trobar a la xarxa, cosa que dificulta trobar la ubicació del castell poètic. També s'ha atribuït el poema a d'altres autors, en alguna ocasió.

A treinta leguas de Pinto
y quince de Marmolejo,
existió un castillo viejo,
que edificó Chindasvinto.
Lo habitaba un gran señor,
algo feudal, y algo bruto,
se llamaba Sisebuto,
y su esposa Leonor.
Y su hermana Berenguela,
y su tía, Rosalía,
y una tía de su abuela,
que atendía por Mariana.
Y su cuñado Vitelio,
y su hijo mayor, Rogelio.

Era una noche de invierno,
noche fría, noche oscura,
noche llena de amargura,
noche atroz, noche de infierno.
En un egregio salón,
dormitaba Sisebuto,
y un perro seco y enjuto
roncaba en el portalón. (...)



La imatge de la santa pertany a Leocàdia, patrona de Toledo, ciutat molt vinculada a Sisebut.


La ciutat és Tarragona, ja que el bisbe afeccionat al teatre i, per aquest motiu, criticat pel rei Sisebut de forma contundent, era Eusebi, bisbe d'aquesta ciutat.


El sant màrtir era Desideri, sobre el qual va escriure Sisebut, sant executat per ordre de Teodoric de Borgonya i la seva àvia Brunegilda, que era qui protagonitza la imatge, on es veu el seu casament amb Sigebert. Brunegilda va tenir una vida mogudeta, plena de crims, conspiracions i lluites, i va morir de mala manera, tot i que ja era velleta per a l'època. La corona de la imatge va pertànyer a Suintila, el qual va succeir el fill de Sisebut, Recared II, qui va morir aviat i segurament no pas de mort natural. La corona també té una interessant història.


Una època violenta, complexa i poc coneguda. Hi haurem de tornar en algun enigma del futur.

Gràcies a tots els participants i us espero demà, amb un nou enigma històric.


Fins i tot al youtube es poden trobar versions diverses del poema d'Abati, una mostra:


1 comentari:

Miquel ha dit...

ummmm...pos yo no lo adiviné .....Pero en la siguiente...en la siguiente...seguro que acierto ¡¡¡