ENIGMA SABÀTIC (72): Cinema històric i educatiu

No sé si a escola us passaven pel·lícules de tant en tant. Jo vaig veure la majoria d'aquestes que evoco avui a l'entranyable teatre escolar, amb cadires de fusta que grinyolaven i en un ambient relaxat i distret per l'època, on fins i tot era permès menjar caramels, pomes confitades, pa amb xocolata i tramussos. Durant els anys quaranta i cinquanta el cinema hispànic va produir films històrics destinats a mostrar les grandeses de la pàtria. Malgrat la mala intenció doctrinària, avui el seu estil kistch, fins i tot en ocasions intentant reproduir pintures conegudes, té una certa gràcia nostàlgica. Les grans estrelles de l'època acostumaven a repetir sovint en aquell cinema en el qual van fer un gran aprenentatge. El pressupost era generós, considerant les circumstàncies i, en tot cas, les mancances d'atrezzo no es veuen tant en blanc i negre.

A l'escola aplaudíem quan els bons triomfaven i insultàvem els dolents sense pietat. Era una activitat molt participativa.

Avui l'enigma mostra dotze imatges d'aquell cinema irrepetible. A veure si sou capaços d'esbrinar els títols, a quins fets històrics es refereixen i qui són els i les protagonistes.

1.- Una dama intrigant i, a més, gavatxa... un perill públic, vaja!!! De tota manera, es va acabar equivocant i una altra dama la va fer marxar cap al seu país sense contemplacions.

2.- Una catalana universal, tot un caràcter. A veure quin gavatxo és capaç de dir-li res... 

3.- Aquesta imatge no és gaire bona però mostra un cavaller que va ser santificat i que va estiuejar pels nostres verals, en època de meditació. Va ser el fundador d'una empresa molt important i que no acostuma a estar en crisi, de moment, tot i que amb algun problema s'ha anat ensopegant al llarg dels segles.

4.- Aquest hi ha qui diu que també era català, encara és un misteri el seu origen. Aquí el podem veure fent cara de visionari i albirant els seus somnis ultramarins... Més endavant faria una estada a Esparreguera, el protagonista.

5.- No era ben bé catalana però el seu títol tenia alguna relació amb casa nostra. Aquí els dolents no eren els gavatxos sinó un míster que no sabia que el divorci no era legal ni aconsellable a la Pell de Brau. Mireu, encara va tenir sort aquesta dama, considerant que d'altres objectes de desig del senyor van acabar molt pitjor...

6.- Una noble dama de tràgic destí. Va reinar després de morir, que ja és difícil. A la pel·lícula la legítima era una gran dama de la cançó que de joveneta va dedicar-se al cinema.

7.- Aquí tenim la reina més reina de totes les reines, casada amb un català i rebent l'homenatge fidel d'un seu súbdit que dóna títol a la peli. Ella, sí, la Mary, aquí molt joveneta, gran actriu!!!

8.- Aquest sí que era un català típic de l'època i tot i que en el cartell recordi Errol Flynn l'actor era un senyor italià de bon veure. Sembla que el règim no va copsar la càrrega revolucionària de la història, una peli molt digna pel seu temps.

9.- Una altra gran actriu patint, a causa d'un altre gavatxo ambiciós a qui va aguantar fins a les velleses, ja exiliats tots dos. Té cançó de Conxa Piquer, va ser cosina de Luis Mariano i té un mig germanet farmacèutic.

10.- Així es forgen els grans homes, en bones i serioses escoles religioses. I és que aquell noiet prometia, però la seva vida no va esdevenir molt llarga, malauradament. Tot un clàssic.

11.- Una altra raresa del moment amb una forta càrrega autonomista i tot. Aquí teniu una gran dama, filla d'una saga actoral de categoria, a punt de defensar l'honor i la memòria del seu espòs amb les urpes i les dents, que el títol ja ens promet tal defensa acarnissada.

12.- Aquestes són les reines de veritat, aquelles que també acaben regnant al cel on tots, si Déu vol, ens puguem retrobar, esperant que hi hagi allà dalt algun cinema de barri on passar la llarga eternitat plegats, menjant cacauets.