ENIGMA SABÀTIC (62): Molt més que el nom d'un vaixell mediàtic...

Va néixer a prop d'aquí...

El seu nom ens és més conegut, tot i que sovint escrit amb alguna variació,  a causa d'una pel·lícula emblemàtica, innovadora tècnicament, fins i tot simbòlica hores d'ara, de fa molts anys, que va esdevenir una icona del seu país i dels seguidors de la doctrina política que durant anys va ser la vigent, oficial i aclaparadora allà i una alternativa de l'oposició aquí. 

D'ell, algú va escriure:

...no se'l podrà confondre amb d'altres, mai, potser, no s'ha vist en una cort, en un consell, en un campament, un cortesà més fastuós i a la vegada salvatge, un ministre més emprenedor i menys treballador, un general més arrauxat i més indecís. Tota la seva persona resultava original per una inconcebible barreja de grandesa i petitesa, de mandra i d'activitat, de decisió i timidesa, d'ambició i d'indiferència...

Molt contradictori, doncs. La fortuna dels homes depèn, escriu el mateix autor, del moment històric. Allò que en un moment pot ser una virtut en un altre pot ser un defecte molt gros, les grans virtuts poden perjudicar, en segons quines circumstàncies. En tot cas, aquest senyor va tenir la fortuna de ser en el moment adient en el lloc oportú.

Un dels anteriors amants de la dona que l'ajudaria a conquerir fortuna i poder, per tal de reconquistar-la li va regalar aquesta pedreta, que porta el cognom de l'obsequiós. Compte, el retrat mostra una imitació, no us feu il·lusions!!!

Va tenir xamba a causa d'un cavall tossut i la gran dama, vídua afortunada destinada a passar a la posteritat, amb tendència a tenir amants diversos i joves, cosa que ha fet que la titllessin de nimfòmana quan en els senyors d'igual posició i possibilitats el tema de diversitat eròtica era igual o pitjor,  es va fixar en ell i li va amollar amor, càrrecs, honors i poder. Fins i tot es va arribar a dir que s'havien casat en secret. La seva amistat va durar força, tot i que la mestressa el compartia amb d'altres afortunats. L'època, la dama i el nostre protagonista són una mostra de les contradiccions d'uns temps violents i difícils que es volien modernitzar. Hi havia, en els sectors privilegiats, afició a la poesia, a la música, a la filosofia, fins i tot a la religió i al misticisme, mentre s'estossinava sense pietat als enemics i es governava amb mà de ferro i poca pietat humanística. 


El nostre protagonista va donar nom a un tipus de pobles irreals, pintats, i, per extensió a l'aspecte de tot allò que sembla de qualitat, mirat de lluny i és, de fet, una estafa o un engany. De tota manera, és molt possible que l'anècdota que va propiciar aquesta història sobre enganys decoratius no sigui certa, sinó una llegenda gairebé urbana.

Ell també es va distreure de les infidelitats de la dama poderosa, és clar. Va sentir molt d'afecte per unes seves parentes, tot i que aquest afecte anava molt més enllà del paternal, segons expliquen les cròniques. La senyora de la imatge va ser una d'aquelles nenes tan estimades per aquest oncle afectuós.

Home del seu temps, precisava d'un palau a la moda de l'època, que es va fer construir per aquest senyor del retrat, un gran arquitecte del moment, un dels millors. El palau després el va comprar la dama i se'l va arranjar al seu gust, no li venia d'una torreta...

Va morir a prop d'aquesta imatge, que possiblement en l'època era ben diferent... Es va dir que havia estat enverinat, cosa molt freqüent en un temps d'assassinats a dojo, però segurament va fer moixoni a causa d'una malaltia també habitual en aquells anys. En tot cas, va aconseguir el que volia, amor, diners, fama, poder, prestigi, tot i que sembla que no estava mai content, doncs personalment era contradictori i amb algunes tendències depressives. Més enllà dels afers amorosos no se li pot negar el pes militar i polític, reivindicat sovint a la seva terra i immortalitzat, de fet, per la pel·lícula que he esmentat al principi.