Divendres 6 de maig, propera TERTÚLIA DEL GRUP 99
Narratives urbanes. La construcció literària de Barcelona
Margarida Casacuberta i Marina Gustà (ed.).
Barcelona: Fundació Tàpies, 2008.
Arxiu d’història de Barcelona (Ca l’Ardiaca)
Santa Llúcia, 1 (Barcelona)
De 18:00 a 20:30
És un assaig dividit en tretze capítols d’autor sobre la manera en què els escriptors de cada època han reflectit en les seves obres una imatge idiosincràtica de la ciutat de Barcelona. El conjunt va acompanyat d’il·lustracions i fotografies, i discorre al llarg d’un període de més de cent-cinquanta anys, des de principis del vuit-cents fins a la dècada de 1980. Repassa l’obra literària vinculada a Barcelona de Narcís Oller, Santiago Rusiñol, Josep Maria Folch i Torres, Carles Soldevila, Josep Maria de Sagarra, Mercè Rodoreda, Terenci Moix, Montserrat Roig, Juan Marsé, Ignacio Agustí, Eduardo Mendoza i Julià de Jòdar -entre d’altres- i la imatge personal que oscil·la entre la realitat i la ficció, és analitzada per un aplec d’especialistes fins a oferir una síntesi literària, històrica i fins i tot topogràfica de la ciutat.
Evidentment, la tria és limitada, i Barcelona ha anat quedant reflectida en l'obra de molts més autors. La literatura complementa i arrodoneix la visió històrica i ens forneix quelcom molt important, que els manuals no poden recollir: la mentalitat de l'època en la qual es van escriure els relats. Per això la novel·la històrica presenta moltes dificultats, no tant d'ambientació sinó més aviat d'entendre com pensaven els nostres avantpassats i de situar-nos en el seu context i la seva situació. La novel·la històrica és, de fet, novel·la contemporània, com ho és la futurista i la de ciència ficció.
Recomanació a l'entorn de la temàtica Barcelona-literatura: Corpus literari de la ciutat de Barcelona, magnífic recull endegat per Joan Ducrós, des de fa més de deu anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada