ENIGMA SABÀTIC (53): Prínceps, amants, flocs de cabell i senyors presumits

La mort recent d'una gran actriu d'ullassos blaus i trajectòria excel·lent m'ha fet pensar en aquest enigma. I és que aquesta senyora del cinema va fer, en una sèrie que va passar sense pena ni glòria, però filmada amb l'ofici que caracteritza el país d'origen, el paper de la dama de la nostra història.

Va néixer, la de veritat, (no la de ficció, que era de la capital i, a més, d'un barri emblemàtic i fi d'aquesta capital) en un indret bonic, en una zona que avui és de les més turístiques del país. Per aquelles rodalies hi ha mar i muntanya, paisatges com ara aquest:

Una gran sort per a les dames era, ja que es casaven joves i a gust de la família, quedar-se vídues i amb calerons, cosa que a la nostra protagonista li va esdevenir per partida doble, quedant allò que en diuen vulgarment arregladeta. Va alternar amb el bo i millor de la societat de l'època i així va ser com va conèixer un príncep reial de bon veure.

Aquest senyor, expliquen col·leccionava cabells -del cap, no com el iaio noble de La escopeta nacional- de les seves amants, i segons se sap va arribar a tenir-ne set mil, que ja és un bon nombre. No consta que aquelles relíquies amoroses es conservin a cap museu de l'erotisme, per desgràcia. 

Es van arribar a casar en secret i tot, cosa que fa pensar que la cosa anava de veres. Però hi havia problemes de religió i també polítics. Legalment, el matrimoni era nul. Pressionat per la família, el príncep, com sol passar, es va casar amb qui tocava, tot i que es van tocar poc. Amb aquesta senyora, concretament:

La cosa no va anar bé i segons el col·leccionista de flocs de cabell, només van fer l'amor o el que fos en tres ocasions. Van arribar a tenir una filla, però, un miracle, segons manifestava el príncep, una noia dolça i molt estimada, que va morir jove, de part, a causa, expliquen, de les cures de cavall dels metges de l'època i que tenia el mateix problema que un rei fa poc cinematografiat amb èxit. La relació entre la parella va ser terrible, fins a la mort, una mica fosca, de la reina, malgrat tot força popular entre les masses.

La nostra protagonista i el seu príncep, que no acabava mai de ser rei, a causa d'uns problemes intermitents del seu pare, que també han fornit històries de ficció cinematogràfica exitoses i amb repartiments de luxe, va passar per alts i baixos i va durar molts anys, fins al trencament definitiu. Tot i amb això, el senyor va conservar les cartes de la dama, que es van destruir a la seva mort, per si un cas i que avui tindrien molt d'interès.

Malgrat aquest gran amor, el príncep, una mica dropo, sedentari i que segons diuen es va anar engreixant com un toixò, va tenir moltes altres amants.  Tot i que les cartes de la dama es van cremar, una actriu que també va tenir embolics amb ell, per venjar-se de l'abandonament, va vendre les seves. Cap fill ni filla no el va sobreviure i va ser el seu germà qui el va succeir. Aquest va oferir un títol a la nostra protagonista, que aquesta va refusar molt noblement. Va morir gran i la van enterrar pels verals de la propera fotografia, poc després que a Espanya s'hagués suïcidat un conegut i lúcid escriptor i uns mesos abans de què morís, també sense descendència malgrat els esforços realitzats per tenir-ne, el germà del seu antic amant. El país havia experimentat molts canvis, un gran augment demogràfic, molta immigració a causa de fets diversos i el nou període esdevindria llarg i emblemàtic.

 

Ja que la d'avui és una història frívola, malgrat el rerefons polític, evocaré també un personatge d'aquells anys, que va acabar per donar nom a alguna botiga nostrada i que vam conèixer a través d'imatges com aquesta:

I, finalment, com que he iniciat aquesta història per tal d'homenatjar una actriu, aquí la teniu, molt joveneta, quan encara no havia estat l'amant del príncep en qüestió. En pau descansi al cel de les grans actrius.

Segur que ja sabeu per on va la història. 

Qui va ser la dama evocada? I el seu príncep?

Si, a més, esbrineu la relació de les imatges amb tot plegat i a què treuen cap les referències cinèfiles, aconseguireu el cum laude.