ENIGMA SABÀTIC (47): Tristes històries d'aquell temps difícil

Som revolucionaris, sí, però no pas conreadors del mite de la revolució...


Amb la meva mort em guanyo a mi mateix.

Avui els nostres protagonistes són dos senyors poc recordats pel fet que hi ha una tendència actual a sobrevalorar personatges més arrauxats, individualistes o violents. La moderació sembla que no resulta tan excitant. Van viure una època difícil, tots dos eren fills del poble i de les seves circumstàncies i van intentar, en debades, pacificar un entorn poc pacificable. En tot cas, que aquest enigma els serveixi de petit homenatge.

Crec que per això, potser, han resultat incòmodes a uns i altres i se n'ha parlat relativament poc. Tots dos van patir atemptats durant uns anys violents, van tenir més sort que un altre important personatge, d'idees semblants, bon amic seu, que va morir en aquella època. Malauradament, encara els tocaria patir molt més.

Un d'ells dos  va morir de mort natural abans de la gran tragèdia, cosa que va fer que el seu intent de crear un nou partit es diluís. L'altre va viure per a patir els fets ben de prop, de forma força coherent, malgrat les circumstàncies. La tragèdia i el seu resultat van acabar amb la seva vida i amb la de molts més. Ni tan sols la defensa de persones que el respectaven, malgrat tenir idees ben diferents i que havien estat ajudades per ell abans no es girés la truita, el van salvar. La seva negativa a acceptar una condició inacceptable el va condemnar de forma definitiva.

Una trista història de la història. D'ells dos, per ara, no se n'ha fet cap pel·lícula, per cert.

Potser hores d'ara ja heu endevinat qui van ser aquests dos lluitadors. Les dues frases i les imatges incloses tenen, de prop o de lluny, relació amb ells. No he inclòs una altra frase molt coneguda que el segon personatge va dir, en anar a morir. La sabeu?


A veure, doncs, si ho esbrineu tot.