Els nostres protagonistes eren Ángel Pestaña i Joan Peiró Belis, anarcosindicalistes.
La primera frase forma part del document anomenat Manifiesto de los Treinta, signat entre d'altres per Pestaña i Peiró i que propugnava, dins de l'anarcosindicalisme, una posició més moderada, en total desacord amb el radicalisme violent de la FAI.
La segona frase és de Joan Peiró quan va ser sentenciat a mort. També, en anar a ser afusellat, va dir aquella altra tan coneguda i en ocasions atribuïda erròniament a d'altres personatges: ¡Soldados! ¡Esta es la justicia de Franco!
La imatge de l'ampolla suposo fa referènca a Joan Peiró que sempre va treballar al sector del vidre, primer a una fàbrica de Barcelona i després a la Cooperativa del Vidrio de Mataró.
La imatge urbana pertany al carrer de Sants de Barcelona, barri on va neixer Joan Peiró.
La 3ª imatge és Grigori Zinóviev, lider bolchevic a qui va conèixer Àngel Pestaña quan va estar a l'URSS. Zinóviev i Kàmenev que havien format un triumvirat amb Stalin a la mort de Lenin, va ser executats per ordre d'aquest, l'any 1936, després d'un vergonyós judici públic arranjat, obrint la porta a les execucions massives i indiscriminades. L'any 1988 van ser reivindicats pel govern rus.
La imatge de l'església pertany a Santo Tomás de Ollas, poble de Lleó a on va neixer l'Àngel Pestaña.
La cinquena imatge pertany al falangista i escriptor, Gutièrres de Santamarina, Luys Santa Marina, personatge que va intentar salvar de la mort a Joan Peiró, testificant al seu favor. Era un intel·lectual falangista honrat que no es va aprofitar mai de la seva posició després de la guerra, cosa que el va condemnadar a un injust oblit generalitzat. A favor de Peiró va testificar fins i tot Serrano Suñer! Extradit pels nazis, el mateix que Lluís Companys, Zugazagoitia i Cruz Salido, sembla que la seva coherent negativa a acceptar una possible direcció dels sindicats verticals el va portar a la mort.
La sisena imatge fa referència al Manifiesto de los Treinta del qual Peiró i Pestaña formaven part. Aquest segon va ser, de fet, un dels seus promotors. Juntament amb Salvador Seguí s'havien oposat a la violència de sectors anarquistes radicals, com la FAI. Malalt, Pestaña va morir el 1937, cosa que va fer que el sector que liderava es desintegrés aviat.
%20copiar.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada