ENIGMA SABÀTIC (42): Fa molts anys, en un mes de novembre...

Malgrat que tot sovint hem commemorat de forma col·lectiva uns fets que es van iniciar a la primavera, poca gent en sap tota la història amb detall. Els fets primaverals ja van causar morts i ferits, molts dels quals en combat simbòlic. Malgrat que al país on tot plegat es va esdevenir es recorden fets i personatges i hi ha diferents monuments dedicats a les víctimes, no fan aquesta celebració que fins i tot va ser santificada per un Sant Pare.

Va començar a la primavera,  però els qui van rebre de valent van rebre a la tardor, en un llunyà mes de novembre de fa més de cent anys i cal pensar si no estaria bé celebrar o commemorar la data tardorenca en la qual, de forma injusta i arbitrària, es van endegar les condemnes corresponents. Molta gent ignora, també, que els qui van rebre més eren estrangers al país d'acollida i que en la seva llengua, que no era l'oficial s'escrivia un diari on es reflectien les seves idees i les seves aspiracions. Ja sol passar, això...

Hi va haver tres condemnes més, encara que no van comportar la mort, però sí penes contundents.

Una de les principals aspiracions per les quals s'havia protestat, considerada una conquesta important de la classe obrera, es va aconseguir aviat i malgrat les previsions negatives sobre les seves conseqüències per al creixement econòmic, molts aspectes socials i fins i tot de rendiment, van millorar.

Un personatge molt important i conegut, el de la imatge, va escriure sobre els esdeveniments, dels quals va ser testimoni. Ell també moriria de forma violenta, anys després i també ha esdevingut un símbol. Qui és 'ell'?

Val la pena repassar tots aquells fets i recordar els condemnats, amb nom, cognoms, nacionalitat i fins i tot professió ja que la història els recorda amb un títol col·lectiu. Com que avui tot plegat és fàcil de trobar, ja no dono més pistes... Qui van ser 'ells'?


Ep, poca broma amb la dama de pell fosca. El seu matrimoni interracial ja els havia causat, a ella i al marit, molts problemes, en aquella època. Vídua a causa dels fets va continuar en actiu durant molts anys, i va protagonitzar un interessant debat amb una altra senyora també molt avançada a l'època, en aquest cas, rosseta, a l'entorn de l'òptica amb la qual s'enfocava el tema de la dona. Qui va ser 'ella'? I qui va ser 'l'altra'?

En tot cas, pel que fa a aquests fets, cap de les víctimes no ha monopolitzat, com en el cas de la Setmana Tràgica i Ferrer y Guardia, el mite i la llegenda posteriors, cosa que podia haver passat amb el marit de la senyora morena, per exemple. La iconografia habitual acostuma a aplegar-los tots  en una imatge col·lectiva, i això que es tracta de persones ben diferents. El que potser s'ha oblidat una mica són els orígens de molts d'ells, estrangers en un país d'acollida i, per tant, mirats de reüll pels qui havien arribat abans, com sol passar.

I a casa nostra? Doncs anàvem, com sempre, una mica endarrerits. El senyor del quadre va firmar el decreto que reconeixia el dret que havia provocat els fets anteriors, al cap d'uns quants anys. Cal dir, però, que una cosa són els papers i l'altra la realitat, aquí i a les antípodes. Segur que l'heu reconegut...