Malgrat que tot sovint hem commemorat de forma col·lectiva uns fets que es van iniciar a la primavera, poca gent en sap tota la història amb detall. Els fets primaverals ja van causar morts i ferits, molts dels quals en combat simbòlic. Malgrat que al país on tot plegat es va esdevenir es recorden fets i personatges i hi ha diferents monuments dedicats a les víctimes, no fan aquesta celebració que fins i tot va ser santificada per un Sant Pare.
Va començar a la primavera, però els qui van rebre de valent van rebre a la tardor, en un llunyà mes de novembre de fa més de cent anys i cal pensar si no estaria bé celebrar o commemorar la data tardorenca en la qual, de forma injusta i arbitrària, es van endegar les condemnes corresponents. Molta gent ignora, també, que els qui van rebre més eren estrangers al país d'acollida i que en la seva llengua, que no era l'oficial s'escrivia un diari on es reflectien les seves idees i les seves aspiracions. Ja sol passar, això...
Hi va haver tres condemnes més, encara que no van comportar la mort, però sí penes contundents.
Una de les principals aspiracions per les quals s'havia protestat, considerada una conquesta important de la classe obrera, es va aconseguir aviat i malgrat les previsions negatives sobre les seves conseqüències per al creixement econòmic, molts aspectes socials i fins i tot de rendiment, van millorar.
Un personatge molt important i conegut, el de la imatge, va escriure sobre els esdeveniments, dels quals va ser testimoni. Ell també moriria de forma violenta, anys després i també ha esdevingut un símbol. Qui és 'ell'?
Val la pena repassar tots aquells fets i recordar els condemnats, amb nom, cognoms, nacionalitat i fins i tot professió ja que la història els recorda amb un títol col·lectiu. Com que avui tot plegat és fàcil de trobar, ja no dono més pistes... Qui van ser 'ells'?
Ep, poca broma amb la dama de pell fosca. El seu matrimoni interracial ja els havia causat, a ella i al marit, molts problemes, en aquella època. Vídua a causa dels fets va continuar en actiu durant molts anys, i va protagonitzar un interessant debat amb una altra senyora també molt avançada a l'època, en aquest cas, rosseta, a l'entorn de l'òptica amb la qual s'enfocava el tema de la dona. Qui va ser 'ella'? I qui va ser 'l'altra'?
Ep, poca broma amb la dama de pell fosca. El seu matrimoni interracial ja els havia causat, a ella i al marit, molts problemes, en aquella època. Vídua a causa dels fets va continuar en actiu durant molts anys, i va protagonitzar un interessant debat amb una altra senyora també molt avançada a l'època, en aquest cas, rosseta, a l'entorn de l'òptica amb la qual s'enfocava el tema de la dona. Qui va ser 'ella'? I qui va ser 'l'altra'?
En tot cas, pel que fa a aquests fets, cap de les víctimes no ha monopolitzat, com en el cas de la Setmana Tràgica i Ferrer y Guardia, el mite i la llegenda posteriors, cosa que podia haver passat amb el marit de la senyora morena, per exemple. La iconografia habitual acostuma a aplegar-los tots en una imatge col·lectiva, i això que es tracta de persones ben diferents. El que potser s'ha oblidat una mica són els orígens de molts d'ells, estrangers en un país d'acollida i, per tant, mirats de reüll pels qui havien arribat abans, com sol passar.
I a casa nostra? Doncs anàvem, com sempre, una mica endarrerits. El senyor del quadre va firmar el decreto que reconeixia el dret que havia provocat els fets anteriors, al cap d'uns quants anys. Cal dir, però, que una cosa són els papers i l'altra la realitat, aquí i a les antípodes. Segur que l'heu reconegut...
I a casa nostra? Doncs anàvem, com sempre, una mica endarrerits. El senyor del quadre va firmar el decreto que reconeixia el dret que havia provocat els fets anteriors, al cap d'uns quants anys. Cal dir, però, que una cosa són els papers i l'altra la realitat, aquí i a les antípodes. Segur que l'heu reconegut...
3 comentaris:
Qui sa ser el que va escriure?
José Julián Martí y Pérez
Qui van ser els del col•lectiu?
Els anomenats “Màrtirs de Chicago”
1- Samuel Fieldman, anglès, obrer tèxtil - presó
2- Oscar Neebe, nord-americà, venedor, presó
3- Michael Schwab, alemany, tipògraf, presó
4- Georg Engel, alemany, tipògraf, mort a la forca
5- Adolf Fischer alemany, periodista, mort a la forca
6- Albert Parson nord-americà, periodista, mort a la forca
7- Hessois Auguste Spies alemany, periodista, mort a la forca
8- Louis Linng alemany, fuster, es va suïcidar a la seva cel•la.
la primera dona
Lucy Eldine González Parsons
http://es.wikipedia.org/wiki/Lucy_Parsons
L’altre dona
Emma Goldman
http://es.wikipedia.org/wiki/Emma_Goldman
El “firmón” del decret
Álvaro de Figueroa y Torres Mendieta, primer comte de Romanones
Un molt bon enigma, fàcil i que ens dona l’oportunitat de recordar el difícil i dolorós que ha estat aconseguir uns drets justos que ara tornem a tenir amenaçats.
Un fet semblant va succeir a Badalona un 26 d’agost de 1918 i que també ha quedat poc recollit i conegut.
http://orio43bdn.blogspot.com/search/label/Vaga%20Casa%20Cros
veure:
Joan Manent i Pesas. Records d'un sindicalista llibertari català.
Breu introducció històrica
Records d'un sindicalista llibertari català
veure pàgina 16
L'enigma tracta de la revolta de Haymarket(Chicago 4 de maig de 1886)a on, des de l'1 de maig, els obrers mantenien una serie de protestes per reivindicar la jornada de 8 hores.
Degut als aldarulls de les manifestacions i al llançament d'una bomba a la policia, es va condemnar a 8 persones, 5 de les quals a la pena màxima i els altres tres foran recluits. L'11 de novembre de 1886 es van executar a 4, doncs el 5è es va suicidar abans.
Aquests treballadors, que eren anarquistes, se'ls coneix com "Màrtirs de Chicago".
Els morts a la forca van ser:
George Engel - alemany
Adolf Fischer - alemany
Albert parsons - americà
Theodore Spies - alemany
Louis Lingg - alemany (és va suicidar).
Els recluits:
Samuel Fielden - anglés
oscar Neebe - americà
Michael Schwab - alemany.
La 2ª fotografía pertany al periodista José Juliàn Martí Pérez, Cubà que va estar present i va escriure sobre aquest esdeveniments.
La 3ª foto és Lucy Parsons, la dona de l'executat Albert Parsons, anarquista també que va tindre molts enfrontaments amb la també anarquista Emma Goldman. La Lucy Parsons creia que l'opresió de les dones venía directament de la lluita de clases, per la Emma Goldman era una qüestió de génere.
L'última foto és el comte de Romanones, que a l'any 1919 va signar el decret de les 8 hores, com a jornada dels treballadors a Espanya. 33 anys després, una mica bastant endarrerits no?. Encara que ara hi ha gent que em fa moltes més...
Bé, fins el proper enigma.
Felicitats, ja veig que ho heu endevinat tot, tot, tot.
Publica un comentari a l'entrada