ENIGMA SABÀTIC 22: Tres senyores del seu temps

Avui parlarem d'un nom molt reial, avui d'actualitat, i d'algunes senyores que el van portar, mare, filla, néta... L'enigma és senzill malgrat que la vida d'aquestes senyores va ser força complicada. Però, quina vida no ho és, de fet???

LA SÚPERIAIA

a) Una dona de gran caràcter, hereva de molts territoris en morir el seu germà. Amb una herència tan sucosa no li faltaven pretendents de categoria. Amb el primer, amb qui es va casar molt joveneta, les coses van anar a mal borràs ben aviat. Alguns dels afers familiars d'aquesta època farien les delícies dels programes de tele d'avui, com, per exemple, quan una seva germana es va embolicar amb un home casat, que es va separar de la primera dona per aquest motiu. Com que la reina va prendre partit per la germana i el rei, segons sembla, va voler castigar el bígam per motius diplomàtics, la cosa va provocar complicacions matrimonials. També sembla que aquesta reina es va enrotllar amb un seu oncle, durant un viatget que van fer amb el marit a terres llunyanes. Fins i tot el Sant Pare de Roma va intentar arreglar els afers matrimonials i va aconseguir que fessin momentàniament les paus i tinguessin una filleta (ja en tenien una altra)  però, res, ja se sap que això de tenir fills nous per arreglar matrimonis vells no acostuma a funcionar.

Després de més de deu anys de matrimoni es van separar pels motius que sempre es feien servir aleshores entre els poderosos, el parentiu. Com que gairebé tots els nobles estaven emparentats, la cosa resultava força senzilla i adient. La senyora va insistir en mantenir els seus béns territorials, cosa que va aconseguir i es va tornar a casar amb un altre rei, força més jove que no pas ella. Amb aquest altre senyor va tenir vuit fills. El rei també va tenir amors amb moltes senyores, i va tenir força fills ilegítims que es van criar amb els legítims a palau. Una de les seves amants va ser famosa per la seva bellesa, la relació amb el rei va durar deu anys i corria la brama que la reina l'havia enverinat, cosa que era falsa. Entre unes coses i les altres  aquests afers matrimonials també van ser cantelluts, la reina va acabar per conspirar amb alguns dels seus fills en contra del pare, que va acabar per tancar-la en algun lloc del país. El rei va morir abans que no pas ella i la reina va retornar a la política activa. El regnat del seu fill també ha estat motiu de moltes llegendes, pel·lícules i narracions i la senyora va continuar conspirant i fent de les seves. Un dels fets avui més coneguts de l'època va ser l'enfrontament entre el seu marit i un personatge del clergat que li va sortir rebel.

LA FILLA DEVOTA

b) Una de les filles d'aquesta senyora es va casar amb un rei no massa llunyà per a nosaltres i molt famós per una batalla mitificada i molt lloada contra enemics exteriors multiculturals. En aquesta batalla, per cert, molts guerrers que van venir a ajudar el rei provenien dels territoris propietat de la noia. Van fundar un monestir molt famós. Fruit de l'enfrontament que menciono al final de l'apartat anterior, el rebel, assassinat per instigació monàrquica, va esdevenir ben aviat sant i aquesta reina li va dedicar una capella que va ser la primera dedicada a aquest sant, fora de les seves terres.  També va fer pintar uns frescos explicant la mort violenta d'aquest sant (la qual probablement havia estat inspirada pel seu reial pare) en una església que, malauradament, avui es troba molt malmesa.

La seva mare, la de l'anterior apartat, ja velleta però encara coratjosa, va viatjar a veure la filla, cosa que considerant aquells temps, aquells camins i tota la resta, té un gran mèrit, per tal de triar alguna de les seves nétes per a casar-la amb un rei important. Sembla que no va triar la més gran, ja que li va semblar que la segona seria més adient, i amb dotze anyets la van casar amb el futur rei del gran país. La nena triada va ser també una gran reina, va donar molts fills al marit i quan aquest va morir va tenir cura dels afers polítics amb saviesa i prudència, segons expliquen. Però així que el seu fill va tenir l'edat adient de governar, va fer moixoni amb discreció.

La reina protagonista d'aquest apartat sembla que no va viure malament amb el marit, van morir amb poca diferència de temps i estan enterrats en l'important monestir que havien fundat. El seu sepulcre i les seves restes també van ser objecte fa algunes dècades d'estudi. I és que als reis i reines no els volen deixar tranquils, ni morts, segons sembla.

LA NÉTA ABANDONADA

c) Una filla de la senyora anterior, del mateix nom que la mare i l'àvia, es va casar amb un rei ben conegut nostre qui també se'n va divorciar (i ja és el segon rei de per aquí que trobo que se separa d'una senyora de per allà, a veure si molts problemes actuals no vénen d'aquests antics afers matrimonials... qui sap). Ja tenien un fill però aquest no va arribar a regnar, va morir jove i sense descendència. En la separació matrimonial aquesta senyora va aconseguir diferents avantatges i també, pel que fa al fill, allò que diem avui la custòdia.

Aquesta princesa va fer una vida retirada, després de la separació, no es va tornar a casar i va morir al monestir  on havien sepultat els seus pares.


Sabeu qui eren aquestes tres senyores?
I si, a més, expliqueu la relació d'algunes de les imatges amb les seves històries ja us podeu considerar cumlaudes.