De tant en tant es torna al debat sobre la prostitució. Sovint en aquest debat no tenen veu -de vegades molt menys 'vot'- les interessades. De fet, poca cosa s'ha resolt des de temps ancestrals, pel que fa al tema. Per una banda la societat sembla no poder prescindir dels serveis sexuals femenins -i també masculins, encara que se'n parli molt menys- i per l'altra la realitat del fet que, en segons quins sectors socials la prostitució forma part d'un món d'explotació de la dona sòrdid i que ens desplau, ens provoca mala consciència. La prostitució té moltes cares, la que ens fa més angúnia, evidentment, és la més marginal.
Aspàsia va ser probablemente hetera, activitat que s'ha relacionat amb la prostitució però que era una cosa ben diferent encara que també es cobrés per serveis sexuals a més de per la culta companyia d'aquelles dames. El fet de ser estrangera feia que no pugués ser una dona normal a Atenes, encara que, donat el context, segur que va tenir molta més llibertat i privilegis que les senyores gregues normals tancades a casa seva.
Avui parlarem -poc- d'una altra gran senyora de la qual també se sap poca cosa. Gosaria dir que de tota la seva època en parlem molt poc i en sabem també molt poc. Va patir explotació sexual i de tota mena però va tenir sort i va arribar a tenir molt poder. El seu poder el va utilitzar per protegir la dona i alliberar les prostitutes amb una sèrie de normes i lleis que avui sorprenen força, lleis intel·ligents i realistes, que no prohibien la prostitució però que la regulaven i valoraven com a activitat a la qual es veien obligades moltes dones per tal de subsistir. A més, afavoria els matrimonis amb prostitutes, que puguessin alliberar aquestes de la seva servitud.
Un senyor de l'època en va escriure penjaments. Tant d'ella com d'una altra dona important del mateix àmbit cultural. Aquests penjaments els va escriure en secret, es van descobrir anys més tard, ja que tampoc no volia que les ires de la senyora el castiguessin de forma adient. D'aquests escrits, que freguen la pornografia històrica, se'n va derivar una mena de prevenció en contra d'aquesta gran dona, avui sembla ser que la veritat va ser molt diferent i que va ser una dona admirable per molts motius.
La imatge d'aquesta gran dona ens ha arribat, sobre tot, a través d'una obra d'art molt coneguda i reproduïda en llibres diversos. No dono més pistes ja que em sembla que és molt fàcil tot plegat... oi?
Sabeu qui era la dona protectora de les senyores marginades del seu temps?
I el seu espòs?
I el senyor que la va criticar de forma tan crua i exagerada?
Llevat de la imatge de les prostitutes, que ja parla per ella mateixa, sabríeu explicar la relació de la resta d'imatges amb l'ENIGMA d'avui?
5 comentaris:
Sabeu qui era la dona protectora de les senyores marginades del seu temps?
Teodora (esposa de Justinià I)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Teodora_(segle_VI)
http://es.wikipedia.org/wiki/Teodora
cal veure la diferència entre la Wiki espanyol i català
I el seu espòs?
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Justinià_I
I el senyor que la va criticar de forma tan crua i exagerada?
Procopio de Cesarea
"Historia Arcana" o "Anècdotes" una obra que es va descobrir molts segles desprès a la Biblioteca Vaticana, ves quins llocs d’estar i no es va editar fins el 1623, aixó era censura i no el d’ara.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Procopi_(historiador)
Llevat de la imatge de les prostitutes, que ja parla per ella mateixa, sabríeu explicar la relació de la resta d'imatges amb l'ENIGMA d'avui?
Imatge 1- Os
Teodora era filla d’una família circense, però no consta que tinguessin ossos ensinistrats.
Imatge 2- Prostitutes
Com tu dius en va ser protectora i legisladora.
Imatge 3- plano
El plano de l’imperi bizantí en època de Justinià I
http://cshistorica.com/2009/06/19/historia-del-imperio-bizantino/
Imatge 4- Mausoleu
Pastoral celeste, representación del Buen Pastor que es el mosaico más sobresaliente del Mausoleo de Gala Placidia. a Ravena
A Ravena també hi ha el Mosaic Teodora i la seva cort, realitzat l'any 547 als murs del presbiteri de l'església de San Vitale, a Ravenna (Itàlia)
http://es.wikipedia.org/wiki/Mausoleo_de_Gala_Placidia
Ostres avui ho sé ràpid i quasi no tinc que consultar res d’aquesta dona perquè sóc fan d’ella:
Sabeu qui era la dona protectora de les senyores marginades del seu temps?
Teodora (500-548) emperadriu bizantina,
I el seu espòs?
l'emperador Justinià I
I el senyor que la va criticar de forma tan crua i exagerada?
Procopi de Cesárea, a la seva obra “Història arcana”
Imatges:
Teodora era filla d’un domador d’óssos.
Mapa del imperi romà d’orient color vermell i en color marró les conquestes fetes durant el regnat de Justinià, el que s’anomena la Recuperatio Imperii
Mosaic del Bon pastor del mausoleu de Gala Placidia (una dona que es va passejar per Barcelona i la recordem amb una plaça) a Ravenna, a la mateixa ciutat on trobem els celebre mosaics de l’església de San Vital on surt Teodora, Justinià, el general Belisari, etc.
Hi ha una pel•lícula del anys 50 que es diu Teodora, que podeu trobar el comentaria a http://antalya.uab.es/pcano/aulatin/methodos/lillo4.pdf
També en un altre pel•lícula que es diu “Les invasions barbares” i que sur l’Orson Welles fent de justinià surt el personatge de Teodora, per cert aquesta última és bastant dolenta. De novela històrica és molt recomanable “El comte Belisari” de Robert Graves.
I també és una delícia “la història arcana” de Procopi de Cesarea.
A Justinià també li devem “El Digesto” que és una recopilació de la jurisprudència romana, i que és importantíssima per conèixer la història del imperi Romà, ja que conserva els comentaris i els noms juristes. A la biblioteca de la facu d’història està i m’encanta de vegada fer-li una repassada.
M’agrada molt la Teodora i resoldré aquests enigmes.
És Teodora, emperadriu, esposa de Justinià I de Bizanci???. Laura
Hola bona nit, com sempre a última hora:
1 - la senyora protectora de les senyores marginades és l'emperadriu bizantina Teodora (501 -548).
2- L'espòs l'emperador Justinià I
3 - El senyor que la va criticar era Procopio al seu llibre "Història Secreta".
L'imatge 1ª deu tindre relació amb el circ, doncs Teodora era filla d'una família que es dedicaven al circ precissament.
La 2ª imatge, les prostitutes, es diu que Teodora també ho havia estat.
La 3ª imatge és el mapa de la màxima expansió de l'Imperi Bizantí, o imperi romà d'orient, que va ser precissament a l'época de Justinià.
La 3ª imatge són uns mosaics de Ravena,aquest però són del Mausoleo de la gala Placidia, però que té a veure perque és en aquesta ciutat a on hi han uns mosaics molts macos, a l'esglèsia de San Vitale, sobre la cort de Jutinià i Teodora i a on surten retratats. Ravena amb Justinià es va convertir amb la seu del govern bizantí a Italia.
Fins el pròxim enigma,
Bé, felicitats a tots ja que heu endevinat l'enigma ben aviat. Mercès també pels detalls aportats pel Gregor sobre cinema i literatura relacionats amb l'època i el personatge.
Un personatge fascinant i una època interessantíssima, encara que molt violenta. Però, quina no ho ha estat???
Publica un comentari a l'entrada