ENIGMES SABÀTICS (10): La reina a qui tothom estimava

Avui deixarem una mica bandejades les revolucions i les guerres, encara que els nostres personatges en van protagonitzar i patir unes quantes. Els nostres protagonistes són una mare i un fill. 

LA MARE

Ella va ser una reina no massa coneguda, però inoblidable per molts motius: era bonica, era bona, era amable, estava enamorada del seu marit, que també l'estimava molt, va tenir un munt de fills i va morir molt jove, en braços del seu espòs. 

Les terres on van reinar, com a regne, pròpiament dit, van tenir una durada relativament curta. Sobta encara veure la fragilitat de les fronteres europees, sotmeses a tants trasbalsos. Malgrat els costums, tòpicament rígids, d'aquells verals, ella va ser una reina alegre, que passejava tranquil·lament enmig de la gent, i que, amb el seu marit, el rei, jugava sovint amb les seves nombroses criatures, que no van restar, com en d'altres casos, abandonades a mainaderes antipàtiques i protocolàries.

Va iniciar el seu regnat ballant valsos, fins aleshores prohibits. Se li va atribuir un afer sentimental amb un altre monarca, però de fet el que hi va haver va ser una admiració mútua, potser un sentiment platònic i poca cosa més, llevat d'una gran amistat. Va influir en la política del seu marit, encara que aquest, de personalitat més gris, i que potser no tenia el caràcter que els temps demanaven, ho negava. Se li va demanar una feina diplomàtica molt delicada, en la qual no va acabar de reeixir. 

Tothom la va estimar, admirar i plorar. Amb tanta princesa egocèntrica com s'ha passejat pels jardins europeus, la seva personalitat representava una alenada d'aire fresc. Llàstima dels temps que li va tocar viure i que la van fer marxar, fins i tot, del seu regne, temporalment, el qual va esdevenir mutilat per les circumstàncies.

EL FILL

Un dels seus fills va arribar a ser més que rei, amb els anys i les circumstàncies, i va viure una època políticament brillant, encara que també mogudeta per al país. Va fer construir molts monuments a la seva mare, a qui, deia, havia estimat com a ningú més a la vida. Recordava, en concret, una anècdota infantil relacionada amb una de les imatges penjades, amb gran emoció. Potser era complex d'Edip, és clar, però el cert és que, a diferència del seu pare, aquest fill va tenir molts problemes en intentar maridar-se i la dona que havia triat, per pressions diplomàtiques no va poder ser, es va casar amb un altre home i va morir jove, de tuberculosi.

Ell es va haver de casar també amb una altra, amb qui ja hi havia hagut abans intents polítics de maridar-lo. Era una dona de gran caràcter, brillant i molt interessant, però el matrimoni no va anar bé i van estar separats durant llargues temporades. Van fer les paus, al capdavall, però ja eren vellets i no van viure massa ni l'un ni l'altre. Aquesta dona de caràcter, que també va tenir alguns problemes mentals, va veure morir el seu fill però va ser a temps de veure pujar al tron el seu nét més estimat. Per sort, no podia ni imaginar com acabaria, aquell regnat...

De vegades, repassant la història i els seus sotracs, no sorprèn la guerra, sorprèn que siguem capaços de viure períodes històrics una mica estables, la veritat. I sorprèn que encara no ens haguem acabat d'exterminar de forma definitiva.

Sabeu qui eren la mare i el fill? I quina relació tenen amb les imatges?