LA VIDA COMPLEXA I TRÀGICA D'UNA DONA AVANÇADA AL SEU TEMPS

1.- La dona que avui evoquem va néixer en un país complex, en una època difícil, tot i que potser totes les èpoques tenen els seus problemes. Era una dona i coses que avui acceptem sense massa problemes, al menys per aquí, en aquell moment eren vistes com escàndols.

2.- Va néixer en una família benestant i culta, el pare va ser un personatge rellevant en la seva professió i un símbol del país va ser obra seva. Però, en algun moment, la mare va abandonar la família.

3.- Va col·laborar en un munt d'iniciatives que es generaven en un país en ebullició. Va tenir un primer amor, més aviat platònic.

4.- Es va casar, molt jove. Va tenir un fill. Va viure en aquests bonics paratges. Però la cosa no va anar bé i es va encetar tota una sèrie de problemes, en el moment de la separació, a causa del tema de la custòdia del nen. 

5.- La nostra  dama tenia idees pròpies i amistats que no abellien al marit. 

6.- Va ser actriu, escriptora, activista, defensora dels drets de les dones... Es va implicar a fons en la política, i va tenir amistat i amors amb un personatge clau de l'època, el qual no va respondre a les seves expectatives.

7.- Els problemes matrimonials i els desenganys diversos van fer que anés a viure a una ciutat on ja havia estat en d'altres ocasions i on havia estudiat. 

8.- I en aquesta ciutat, en un espai que està d'actualitat aquests dies, va posar fi a la seva vida, breu i intensa. Tenia trenta anys. Durant un temps es va parlar poc d'ella, a causa de la seva trajectòria vital i de les circumstàncies de la seva mort. Però els temps canvien, de vegades fins i tot per millorar, la situació de la dona ha evolucionat a fons i, amb algunes reticències, també això del suïcidi està deixant de ser un tabú. Avui la nostra protagonista és tot un mite, una icona, com diuen ara, de la cultura del seu país.

9.- S'han escrit diferents llibres sobre la seva vida, un dels quals, obra de la dona que es va casar amb el seu únic fill. 

10.- Fa alguns anys un director de cinema molt conegut va rodar una pel·lícula sobre la seva vida i un compositor del seu país també va compondre una òpera sobre ella.

PONCIANO PONZANO (1813-1877), ESCULTOR NEOCLÀSSIC

El nostre protagonista era l'escultor, injustament oblidat, Ponciano Ponzano (Saragossa, 1813- Madrid-1877). Ell i tants altres neoclàssics, tot s'ha de dir. 

https://es.wikipedia.org/wiki/Ponciano_Ponzano

http://queaprendemoshoy.com/ponciano-ponzano-un-neoclasico-olvidado/

UNA DONA ADMIRABLE I LES SEVES CIRCUMSTÀNCIES

La nostra protagonista va ser una dona que va excel·lir en una d'aquelles feines que, de forma tradicionals, van ser de dones fins que els homes, com sol passar, no els van prendre la fama i l'experiència.

1.- Va néixer per aquí, tot i que el paisatge devia ser molt diferent,  i  veuria canviar força el seu país al llarg de la vida:

2.- Es va educar amb monges, com era habitual i encara això en el cas de les dames que estudiaven alguna cosa. De seguida va crida l'atenció a l'escola, a causa de la seva intel·ligència.

3.- Va cridar l'atenció d'una dama de categoria,qui potser s'hauria fet càrrec de la seva educació, però la qual tindria un trist i injust final en aquells anys difícils.

4.- Es va casar jove i va tenir una filla. Malauradament per a ella però potser afortunadament per a la ciència, va quedar vídua aviat i, sense recursos, es va començar a dedicar a fons a la professió que la faria famosa.

5.-  Va convèncer aquest senyor del govern per tal que dediquessin més atenció a la seva especialitat.

6.- Entre d'altres innovacions que va introduir en el que feia hi ha l'invent d'aquest aparell.

7.- Va treballar amb aquesta altra dama, a la qual també podia haver dedicat l'entrada. Tot i que la seva relació va començar de forma positiva va arribar, ai, la gelosia professional i la nostra dama, que no volia aquest tipus de problemes, va deixar la feina. Fins i tot anys després, en morir la del retrat, li van oferir el seu càrrec i no el va acceptar.

8.- Aquí teniu un altre de la professió, del qual va cridar l'atenció.

9.- Va rebre honors, condecoracions. Una universitat d'un país veí, aquesta que veieu, però, és clar, no en aquests edificis, també la va honorar.

10.- Va refusar molts honors i càrrecs, al seu país i a l'estranger. Va tornar a la seva terra natal, també va tenir cura de dones pobres i marginals, pel que fa a la seva feina. Va escriure un llibre que va fer història, il·lustrat i acolorit per ella mateixa, sobre l'especialitat que la va fer famosa. Però va morir molt pobre, d'una malaltia que no s'ha diagnosticat. No la van admetre al lloc de la fotografia, cosa que li va saber molt de greu. Va morir l'any en el qual va néixer aquest senyor, el qual arribaria a tenir un premi notable. A ella potser no li haurien donat, encara no estava establert, tot i que potser tampoc l'hauria aconseguit, fins fa quatre dies les dones eren persones de segona. I encara avui ho són en  molts casos, en molts llocs i en moltes circumstàncies.

UN SENYOR POC RECOMANABLE I LA SEVA LLEGENDA

1.- El nostre personatge d'avui va ser algú poc recomanable, però, com en molts altres casos semblants la llegenda i la literatura el van reconvertir en un heroi  però de fet va ser lladre, assassí i fins i tot torturador d'algunes de les seves innocents víctimes. Va néixer a prop d'aquí.

2.- Aquest és un dels personatges més implicats en la seva captura, va oferir recompenses si se l'enxampava o se'n donava informació. També va pressionar per tal que se'l jutgés a la capital del regne.

3.-El nostre home havia après un ofici i s'hauria pogut guanyar la vida al lloc de la fotografia, on es va casar. Però es va adonar que podia aconseguir la matèria primera per al negoci de forma més econòmica si la robava. Així va començar tot... es podria dir que per interès comercial.

4.- Va robar per molts indrets, sol i en companyia. A la ciutat de dalt i al bonic bosc de baix. Va escapar-se en moltes ocasions, va canviar d'identitat...

5.- Al final el van enxampar, va anar a parar a la presó del castell de  sota i el van executar penjant-lo a la forca. Tot i que n'havia fet de molts colors sembla que un dels fets més castigats, generalment amb la mort, en aquella època, era el robatori de cavalls, especialitat que també va conrear.

6.- Sembla que allò que va impressionar els seus contemporanis va ser la manera d'afrontar la mort, amb una certa xuleria, es va fer comprar vestit i sabates per a la ocasió i va llogar ploraneres. Els seus fets es van anar confonent amb els d'altres bandolers però tot i que no va ser el millor, ni tan sols en la seva poc recomanable feina, ha passat a la llegenda popular i és un dels més famosos del seu país. Aquest senyor, un escriptor, va ser el primer en convertir-lo en personatge de ficció.

7.- A casa nostra, en els còmics de la inoblidable Bruguera, també es van ocupar d'ell, en concret un molt bon dibuixant d'historietes.

8.- Gravats i romanços en van recollir les malifetes i les aventures, al de dalt cremant a una pobra dona per tal que els digués on tenia els calerons. La llegenda literària el va convertir, però, en un defensor dels oprimits i febles. De tota manera la sang i el fetge i els temes criminals sempre tenen èxit.

¡ 

9.- El cinema i la televisió van recollir la seva llegenda, entre d'altres, els actors que podeu veure van ser ell i no són pas els únics.

10.- Com anècdota personal diré que quan era petita teníem a casa unes novel·les barates de l'editorial Sopena que havien estat d'un meu oncle on es recollien les seves nobles aventures de ficció, no sé on devien anar a parar. Ja aleshores no en quedava tota la col·lecció i jo me les llegia i de vegades m'empipava pel fet que continuaven i jo no en podia saber el final ja que el volum del desenllaç s'havia extraviat. Va ser la primera vegada que vaig llegir el seu nom. A totes les cultures hi ha reconversions semblants perquè el marginat de bon cor que defensa la injustícia dels poders abusius sempre ha tingut -i tindrà- requesta i atracció tot i que haguem d'acabar admetent que qualsevol semblança amb la realitat és coincidència i poca cosa més.

MARY WORTLEY MONTAGU, UNA LADY POC CONVENCIONAL

Lady Mary Wortley Montagu
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mary_Wortley_Montagu
http://www.mujeresenlahistoria.com/2012/11/cartas-desde-estambul-lady-mary-wortley.html

Imatge 1- naixement bateig
St Paul’s, Covent Garden

Imatge 2- pare
Evelyn Pierrepont, duc de Kingston.

Imatge 3- d’0n era el bisbe
Catedral de Salisbury

Imatge 4- residencia
Thoresby Hall

Imatge 5- marit
Edward Worley Montagu

Imatge 6- amiga feminista
Mary Astell

Imatge 7- embaixada
Sublim Porta, Estambul

La protagonisa era, com heu endevinat LADY MARY WORTLEY MONTAGU, tot un personatge que avui ha merescut l'atenció d'escriptors i escriptores dedicats a recollir el paper de les dones singulars, aventureres i excepcionals del passat.

El seu cunyat era Lord Grange, l'amant, Francesco Algarotti. Els escriptors, Walpole i Pope. La filla famosa Mary Stuart, el fill excèntric, Edward Wortley Montagu. La imatge de Londres mostrava, al fons, l'església on està enterrada,  Grosvenor Chapel. La seva néta va ser Louisa Stuart i el descobridor de la vacuna, Jenner.

Fins la propera!!!

UN HOME DE PRESTIGI EN UNS TEMPS COMPLICATS

1.- Per aquests idíl·lics verals va néixer el nostre protagonista d'avui, en una família amb calerons i cultura. Una de les seves frases més coneguda és de les meves preferides pel que fa a la història i que es pot comprovar a les nostres tertúlies mensuals, però no la copiaré car aleshores us seria molt fàcil esbrinar la seva identitat.

2.- Quan era jove, tot i que la seva educació havia estat molt religiosa, es va convertir en ateu i així va continuar durant tota la seva llarga vida. Durant unes vacances en aquest bonic lloc de la fotografia va patir una desgràcia molt gran i dolorosa que, de retruc, li va permetre una gran independència econòmica i poder-se dedicar a la seva passió intel·lectual.

3.- El seu pensament va tenir molt de pes fins i tot en personatges d'idees i posicions polítiques ben allunyades, com aquest parell.

4.- Ell també va rebre influències de molts personatges, entre els quals el senyor del retrat, amb el qual, però, no estava del tot d'acord en qüestions com ara el tema del paper i fonaments de l'estat. Gaudia amb la poesia, com ara amb la d'aquest senyor de la barba, poc conegut entre nosaltres, em sembla.

5.- També va admirar i estudiar l'obra d'aquest altre senyor. Fins i tot va comprar i residir a una casa on el personatge havia viscut.

6.- Va intervenir en política i formar part d'un govern del seu país. Tot i que al principi es va deixar influir per una ideologia en alça, quan es va adonar de com anaven les coses va ser molt crític amb tot plegat i va tenir actituds de clar rebuig envers aquell règim, aleshores amb un gran èxit popular.

7.- Va estudiar a la seva terra i a la capital. El senyor del barret va ser un dels seus professors i el va introduir en una doctrina política moderna.

8.- Aquesta és la fotografia d'una pel·lícula en la qual es reconstruïa un crim polític que va tenir molt de pes en el capteniment del nostre protagonista. Tot i que va plantar cara a aquell govern no van gosar anar en directe en contra seva a causa del prestigi que tenia, malgrat que li van fer destrosses a casa.

9.- Ja de jove s'havia oposat a l'opinió majoritària, en aquell moment a favor d'intervenir en la guerra que va canviar Europa. També va ser,anys després, l'únic professor universitari que es va negar a omplir un qüestionari antisemita.

10.- Una de les seves filles es va casar amb un dissident d'un altre país, refugiat al seu. Aquí la teniu, a principis dels anys cinquanta.