UN HOME LLUITADOR I COMPROMÈS,

Aquest és el lloc on va morir, executat de forma injusta, el nostre personatge, amb uns quants homes més.

Pertany a un d'aquests països amb molts problemes encara, però que avancen malgrat tot, i que compten amb una cultura de gruix i amb noves generacions amb empenta. Els homes com ell fan que, amb dificultats, el mon fins i tot millori. El seu país, com tants altres, és un mosaic de gent diferent, aquesta bandera té relació amb el nostre personatge.

Aquest barril porta el símbol dels voltors que incideixen en els problemes de la bona gent. I és que, en ocasions, per a un país, tenir bens com determinats metalls o petroli vol dir que hi haurà algú que els cobejarà. Però fins i tot aquests grups, responsables de tants disbarats, han d'anar modificant les seves estratègies. 

Un famós dictador del país del nostre personatge.

Aquest és el símbol d'un dels llocs on va estudiar el nostre home.

Un escriptor i una escriptora, poc coneguts a casa nostra, que han evocat la figura i l'obra del nostre personatge. Avui hi ha carrers, escoles, espais diversos i premis que porten al seu nom, i no tan sols al seu país o el seu continent.

El fill del nostre personatge, un noi que va morir relativament jove. Era un home brillant però no resultava fàcil tenir al darrere l'ombra d'un pare tan emblemàtic, amb qui la relació no havia estat fàcil. Va aconseguir que 'la companyia' hagués de reconèixer la seva responsabilitat i pagar sucoses indemnitzacions. 

Cinc fills del nostre home van créixer, de fet, a causa de la situació política, en un país d'Europa. Aquestes senyores tan maques son dues filles seves, brillants professionals, exemple de la nova dona universal, vaja. Amb preparació i empenta. És clar que, considerant la situació general del país, encara avui, van créixer en un indret privilegiat.

El nostre personatge va fer i escriure teatre i va col·laborar amb companyies rellevants.

Amb aquest personatge va col·laborar fins que es va decebre, el camí cap a la democràcia no és fàcil ni s'acaba mai.

En aquest indret hi ha la Universitat del seu país on va estudiar.

El nostre home, activista polític, ecologista, defensor del medi ambient, lluitador, escriptor de narrativa, assaig i teatre, i moltes coses més, va ser un ferm candidat al Nobel, i hauria dignificat el premi, segurament. Aquest va ser un dels molt premis rebuts per ell. La seva mort va ser, fins i tot, coneguda com a 'crim del petroli'.

UNA VIDA AL SERVEI D'UNA CAUSA JUSTA

El nostre protagonista va ser un emblemàtic lluitador pels drets civils de la seva gent i això li va costar la vida.

De vegades hi ha coses que canvien i objectius que s'aconsegueixen. El seu germà, anys després, seria el primer alcalde d'una ciutat de la seva contrada.

El seu assassí va passar molts anys en llibertat, gràcies a com eren conformats els tribunals en aquells anys. Però, al capdavall, va morir a la presó.

Va ser enterrat en un emblemàtic cementiri del seu país.

Va viure durant un temps en una ciutat fundada per aquest senyor.

Va intervenir en moltes reivindicacions i condemnes de fets terribles, un dels quals l'assassinat d'un jove adolescent, de forma brutal i injusta. Els assassinats d'afroamericans eren habituals, en aquells anys i en aquelles terres, però aquest va commocionar a causa de la joventut de la víctima i de les circumstàncies dels fets.

Va intervenir en moltes reivindicacions de tot tipus, entre les quals la que va aconseguir l'accés a les platges públiques per part de la seva gent.

Havia lluitat pel seu país, en moments difícils i molt arriscats.

Entre d'altres reconeixements havia rebut el premi creat per aquest senyor de la fotografia.

Va néixer en una ciutat que porta el nom d'aquest senyor, no és l'única que es diu així, al seu país.

I va ser assassinat a la que porta el nom d'aquest altre.

Va néixer en una família modesta, va aconseguir estudiar, tot i que per anar a l'escola on el deixaven anar havia de caminar molt cada dia. S'ha escrit i fet cinema sobre la seva persona i la seva lluita, que va prosseguir la seva vídua. Té monuments diversos a la seva terra i, malgrat que en ocasions sembla que anem enrere, gràcies a gent com aquesta el mon millora una mica, de tant en tant. 

PONCIANO PONZANO (1813-1877), ESCULTOR NEOCLÀSSIC

El nostre protagonista era l'escultor, injustament oblidat, Ponciano Ponzano (Saragossa, 1813- Madrid-1877). Ell i tants altres neoclàssics, tot s'ha de dir. 

https://es.wikipedia.org/wiki/Ponciano_Ponzano

http://queaprendemoshoy.com/ponciano-ponzano-un-neoclasico-olvidado/

AQUELL SEGLE COMPLEX I INCÒMODE I ELS SEUS ARTISTES

Aquest senyor va ser un dels molts amics que va tenir el nostre protagonista, gent d'una època que hem oblidat molt de pressa, per cert. Va poder estudiar el que li agradava i s'hi va dedicar. Però avui poca gent sap que uns elements que contemplem sovint -des de Barcelona, per la tele o en fotografia-, son obra seva. Tot i haver treballat molt, sembla que era molt mal pagat, controvertit, malgrat tenir amics de categoria, conservador per uns, maçó pels altres. Ai, aquest país, com ens fa patir.

Quan va morir no hi havia dinerons ni per a l'enterrament però els seus amics van fer un recapte i una mica de trampa en el tema d'unes vendes i el van poder acomiadar amb certa dignitat. I això que ell havia dignificat, amb la seva obra, moltes morts il·lustres.

El nostre protagonista va tenir un bonic ofici en el qual va reeixir i en el qual va fer reproduccions de personatges coneguts del seu temps, com el pintor que podeu veure aquí.

Va néixer en aquesta bonica ciutat, de la qual, en aquesta fotografia, no en podeu copsar l'element principal que, avui, surt a gairebé totes les postals.

Un bonic detall d'una obra seva. Per cert, als peus de la dama hi ha un gat, la simbologia del qual és un misteri. I això que el nostre home tenia una mena de reticència supersticiosa a l'hora de fer representacions d'animals. I això que la seva obra més reproduïda son un parell d'animalons de pes.

Aquest cavaller que podeu veure aquí, romàntic d'allò més, de vida breu i apassionada, no és el de veritat sinó el de ficció que sortia a una sèrie recent de la tele. El poso aquí ja que va conèixer el nostre home i va escriure en diferents ocasions sobre ell.

Un de tants cavallers de l'època que li va fer encàrrecs.

Un dels seus professors, tots de categoria.

I un altre, dels primers que van ensenyar-li els secrets del seu art. Malauradament el temps i les modes van fer que la producció artística de l'època fos injustament menystinguda. Cal que reivindiquem aquests artistes ja que sovint anem a fer viatges per veure coses que potser no tenen tanta categoria. País...

Quan haureu resolt l'enigma aquests elements dels quals us parlava al principi, sobre els quals potser heu fet brometa, ja no seran el mateix, sempre que els veieu pensareu en com n'és, d'atzarosa, la vida, i, sovint, com n'és, d'injusta.

ALFONSO DE VALDÉS, HOME DEL SEU TEMPS I DE LES SEVES CIRCUMSTÀNCIES

Efectivament, Alfonso de Valdès, home del Renaixement, humanista i erasmista. Espero que haureu gaudit del passeig per una època complexa, com totes, ben mirat.

UN HOME D'ESTAT I DE LLETRES

En aquesta ciutat va néixer el nostre personatge. La família era benestant i culta però per motius religiosos un seu oncle havia estat condemnat i cremat per una societat inquietant de l'època que es dedicava a fer que la gent no es desviés de la ortodòxia religiosa. El seu pare i el seu germà també van tenir problemes però se'n van sortir millor.

La història de la literatura castellana li ha atribuït l'autoria d'un llibre que es considerava anònim. Aquest senyor del retrat, del qual parlarem en una altra ocasió, ha estat un altre al qual s'ha atribuït aquesta autoria.

En una d'aquestes reunions, d'alt nivell, podia haver estat el nostre personatge, que va viatjar molt, al servei del govern i de qui el dirigia.

Amb aquest senyor havien tingut controvèrsies importants. I és que el nostre personatge havia defensat, amb raons diverses, uns fets protagonitzats pel seu cap d'estat i els seus exèrcits,  en contra d'un altre poder de l'època.

Aquesta gran dama del nostre temps és qui ha defensat i estudiat l'autoria del llibre al qual em referia, amb moltes dades i raonaments.

Era aquella una època d'un alt voltatge intel·lectual, amb canvis i esperances diverses. Aquest cavaller del retrat es va escriure amb el nostre personatge, que l'admirava i n'era seguidor, el mateix que el seu germà, un altre home de lletres, una mica heterodox. Tots dos germans, que podien haver estat bessons, fins i tot, van ser seguidors del personatge i representants actius del seu pensament.

Un altre gran personatge que va ser amic i col·laborador seu.

En aquesta ciutat, que aleshores devia ser molt diferent, va morir el nostre personatge, que es feia un tip de viatjar, a causa de la feina.

Amb aquest senyor, que havia estat mestre seu, s'escrivia també tot sovint.

Dues obres seves no van ser publicades fins a la seva mort. Va ser un home molt intel·ligent però prudent i molt ben situat i valorat a les altes esferes del gran poder d'aleshores. Va morir de forma sobtada i prematura, encara jove, i això  va truncar una  gran carrera política en alça. El nivell intel·lectual d'aquella gent hauria de fer posar vermells molts polítics i estadistes del present, la veritat.