Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personatges femenins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personatges femenins. Mostrar tots els missatges

15/2/20

UNA DONA SINGULAR


Vista de Caracas desde El Calvario (1839), de Joseph Thomas. Galería de Arte Nacional.

En aquesta ciutat, però no pas a l'època de la pintura, va néixer la nostra protagonista. Per sort, encara es viva, tot i que molt gran. Va néixer en una família amb diners, i, per sort, en un país on no van tenir problemes a causa de la seva religió, tot i que en els darrers anys les coses s'han complicat, i no tan sols per a aquestes persones, per cert. 




Avui hi ha moltes dones dedicades al seu ofici però ella és una pionera, i, al seu país, la més reconeguda. Els seus primers treballs van tenir a veure amb les fotografies que veieu aquí.

En algun moment va col·laborar amb aquest senyor, famós avui però no aleshores.


De Orde van de Bevrijder Venezuela Ridderkruis voor en achterzijde met het lint.jpg

Ha rebut premis i reconeixements diversos al llarg de la seva vida.



En una ocasió va haver de compartir premi amb aquest senyor.


Durant els anys seixanta va fundar una important institució, al seu país, i la inauguració té a veure amb la fotografia.

La seva obra no és gaire extensa però sí molt rellevant. I és importantíssim el seu paper com a promotora cultural, en el seu camp professional. L'any passat, a Barcelona, la van recordar i homenatjar. 

16/9/19

MARIA TERESA DE BRAGANZA (1855-1944), LA CUNYADÍSSIMA

Maria Teresa de Braganza.jpg


La nostra dama era Maria Teresa de Braganza (1855-1944), arxiduquessa austríaca, que es va casar amb un dels germans de l'emperador Francesc Josep. Degut a les absències i mort posterior de l'esventada Sissí va tenir un gran poder de representació en moltes ocasions. El marit era un poca-solta, per sort va quedar vídua i el va sobreviure gairebé cinquanta anys. Va donar suport als seus fillastres, filles i nebots i va ser una dona molt apreciada, amb una vida mogudeta. La posteritat no l'ha mitificat, però, com a la seva popular i estranya cunyada. 






23/8/19

TOTA UNA DAMA D'UNS ALTRES TEMPS


Avui tornarem a un mon que avui pot semblar ranci i llunyà però que pot resultar, també, interessant. La nostra dama va ser considerada una de les princeses més formoses del seu temps, tot i que la llegenda, la literatura i la mitologia, hagin tafanejat molt més sobre la vida d'una seva cunyada molt famosa per diverses raons. El pare de la nostra dama havia estat casat amb la senyora del quadre, a la qual va fer fora per posar-s'hi ell, tot i que l'estratègia no li va sortir gens bé.

El cas és que, a causa de tot plegat, el seu pare va haver de guillar del país d'origen i ella va néixer en aquesta caseta de la fotografia.


Aquest xicot tan bufó va ser un seu iaio. Tots estaven emparentats amb el bo i millor de la noblesa de tot arreu i fins i tot amb alguns sobrevinguts, cosa que explica un afer relacionat amb un collaret de preu, una història gairebé contemporània, amb estafa familiar pel mig, que va afectar a la nostra dama en un moment de necessitat econòmica evident.


A ella la van casar, cosa habitual aleshores, molt joveneta, amb un senyor de categoria, que ja havia enterrat dues esposes anteriors. La cosa no va anar bé, el marit era abusador i maltractador però, aleshores, aquesta mena d'afers no s'esventaven. Per sort per a la nostra dama, va quedar vídua i va sobreviure gairebé mig segle al marit. No es va tornar a casar, després de l'experiència.



Malgrat pertànyer a l'alta noblesa la nostra dama era una bona persona, va tenir cura dels seus molts fillastres i va tenir dues filles pròpies. Va acompanyar el seu cunyat, quan aquest va quedar vidu de la dama mediàtica, en molts actes oficials. I quan el nen de la fotografia es va voler casar amb una dama que no era tant d'upa com calia, ella li va fer costat.


Aquesta és una altra fillastra seva, Aquesta noia va tenir, com era habitual, un munt de fills, un dels quals va ser un monjo rellevant, enfrontat als nazis, que fins i tot va estar durant un temps netejant latrines en un camp de concentració. I això que el pare de la dama era d'allò més conservador i amb relacions, familiars i ideològiques, amb els carlins nostrats. A les famílies, fins i tot a les de més categoria, hi ha de tot.

De vídua residia a  la capital però l'estiu el passava en aquesta caseta. Un dels seus fillastres, gairebé a contracor, es va veure abocat a assumir un càrrec de responsabilitat, Europa bullia, anaven mal dades, i allò li va costar la vida... a ell i a la seva dona. Ella va donar suport als seus fills i va aconseguir que el seu cunyat, que encara era de la vella escola i no s'adonava de com canviava tot, els passés una pensioneta.


Els darrers descedents de la família van acabar a l'exili, i això que aquesta parella hauria estat perfecta per governar, pacifista, bona gent. El cavaller, que va morir molt jove, fins i tot va pel camí de la santedat reconeguda, i la dama va viure molts anys i va aconseguir retornar al seu país d'origen gràcies, segons expliquen, a les gestions d'un monarca nostrat.

Com que tota aquesta gent tenia famílies nombroses, els seus descendents es van escampar per tot el mon i hi trobem personalitats diverses i divergents i fins i tot em puc haver fet un embolic amb el parentiu. Cadascun d'ells, ben segur,  forniria material per a una novel·la o una pel·lícula. Avui aquell mon ens sembla ranci, absurd, decadent i, en certs aspectes, fins i tot romàntic i poètic. Però tot s'ha de situar en el seu context. 

Les dues grans guerres europees van canviar el mon i tot va ser molt diferent. El cert, però, és que aquelles històries de prínceps, nobles, castells i embolics dinàstics, encara ens fascinen, ni que sigui una miqueta. Si aquella gent vivia bé, envoltada de servei domèstic i en grans castells i palaus, també tenia al damunt el pes de la història i no podia ser lliure, de cap manera. Però, qui era lliure, en d'altres temps? I, al capdavall, plorar amb un plat a taula no és el mateix que plorar de gana.

21/5/19

ANTONIETA RIVAS MERCADO (1900-1931), UNA VIDA BREU I APASSIONADA



La nostra protagonista era Antonieta Rivas Mercado (1900-1931), actriu, mecenes, feminista, activista cultural. Un personatge de vida breu i fascinant que va posar fi a la seva vida als trenta-un anys, d'un tret, fet amb la pistola del seu amant inconstant, José Vasconcelos, a la catedral de Notre-Dame. 

Ha esdevingut tot un mite de la cultura mexicana, Saura va filmar una pel·lícula sobre ella, Antonieta, protagonitzada per l'Adjani. Existeixen diferents biografies seves i fins i tot va inspirar una òpera.





28/4/19

LA VIDA COMPLEXA I TRÀGICA D'UNA DONA AVANÇADA AL SEU TEMPS

1.- La dona que avui evoquem va néixer en un país complex, en una època difícil, tot i que potser totes les èpoques tenen els seus problemes. Era una dona i coses que avui acceptem sense massa problemes, al menys per aquí, en aquell moment eren vistes com escàndols.


2.- Va néixer en una família benestant i culta, el pare va ser un personatge rellevant en la seva professió i un símbol del país va ser obra seva. Però, en algun moment, la mare va abandonar la família.




3.- Va col·laborar en un munt d'iniciatives que es generaven en un país en ebullició. Va tenir un primer amor, més aviat platònic.

4.- Es va casar, molt jove. Va tenir un fill. Va viure en aquests bonics paratges. Però la cosa no va anar bé i es va encetar tota una sèrie de problemes, en el moment de la separació, a causa del tema de la custòdia del nen. 


5.- La nostra  dama tenia idees pròpies i amistats que no abellien al marit. 

6.- Va ser actriu, escriptora, activista, defensora dels drets de les dones... Es va implicar a fons en la política, i va tenir amistat i amors amb un personatge clau de l'època, el qual no va respondre a les seves expectatives.

7.- Els problemes matrimonials i els desenganys diversos van fer que anés a viure a una ciutat on ja havia estat en d'altres ocasions i on havia estudiat. 



8.- I en aquesta ciutat, en un espai que està d'actualitat aquests dies, va posar fi a la seva vida, breu i intensa. Tenia trenta anys. Durant un temps es va parlar poc d'ella, a causa de la seva trajectòria vital i de les circumstàncies de la seva mort. Però els temps canvien, de vegades fins i tot per millorar, la situació de la dona ha evolucionat a fons i, amb algunes reticències, també això del suïcidi està deixant de ser un tabú. Avui la nostra protagonista és tot un mite, una icona, com diuen ara, de la cultura del seu país.


9.- S'han escrit diferents llibres sobre la seva vida, un dels quals, obra de la dona que es va casar amb el seu únic fill. 




10.- Fa alguns anys un director de cinema molt conegut va rodar una pel·lícula sobre la seva vida i un compositor del seu país també va compondre una òpera sobre ella.






16/3/19

FANNI KAPLAN, DONA, REVOLUCIONÀRIA I VÍCTIMA RECURRENT

Фанни Ефимовна Каплан.jpg

La nostra protagonista era, efectivament, FANNI KAPLAN. qui va intentar -o això diuen, hi ha dubtes sobre la seva autoria-,  acabar amb el pare de la pàtria comunista en construcció.

En els darrers temps s'ha qüestionat força allò que el dolent era Stalin i, el bo, Lenin.

La història podia haver canviat si hagués encertat el seu  destí?


Probablement, no, tal i com anava tot.

Llegir la història d'aquesta noia trasbalsa i neguiteja, potser, per això, encara és relativament poc coneguda.

Gràcies als participants.


22/2/19

UNA DONA LLUITADORA I EL SEU TRÀGIC DESTÍ


La nostra protagonista és una dona que va tenir una vida activa i tràgica, en el context d'una època complexa.
Les dades sobre el seu origen i naixement no són del tot clares. Va fer-ho en el sí d'una família nombrosa, el pare era mestre, pertanyien a una gent que ha rebut molt i per totes bandes. I encara dura l'estrany rebuig racista que els ha encalçat.

Aviat va haver d'anar a treballar a una ciutat amb unes escales molt famoses. Allà  es va anar comprometent i mentalitzant en el mon de l'activisme polític.



Va participar en un atemptat comès a la ciutat de la fotografia, molt abans de la imatge que veieu i que reflecteix la destrucció que sofriria anys després.

Va anat a parar a un camp de presoners, condemnada de per vida. Allà va patir força i va perdre la vista. Per sort, la  solidaritat de les companyes li va donar suport i, més endavant, també va trobar un metge bona persona que va intentar que minves la seva ceguesa. 


En aquesta ciutat va fer algunes  cures.

Les revoltes de l'època van fer que fos alliberada, però, ai, 'no era això, companys, no era això'...

Va viure en aquesta ciutat, tenia una feina interessant, però els nous canvis polítics no van ser com ella esperava... Desenganyada, sembla que va atemptar contra el líder màxim de tot plegat. No va morir, però va quedar ferit i no es va recuperar mai del tot. En un altre lloc del país van assassinar també el senyor que veiem aquí sota, no tan famós però molt rellevant.


Aquests assassinats van servir per generar unes matances indiscriminades contra els dissidents, centenars, de fet. Tot i que la nostra protagonista va admetre els fets, als interrogatoris, que ja podem pensar com eren, no és segur que fos ella qui va realitzar els
trets que van ferir el polític, el qual va anar a reposar a la seva residència.


Va ser executada, segurament no tenia ni trenta anys. Alguns d'aquests inquietants cavallers van ser-ne responsables o instigadors, de l'execució, realitzada en un lloc on trobaríeu, avui, un bonic parc. Una explicació sobre la implicació de la nostra dama en el moviment revolucionari fa referència al seu enamorament d'un home, per variar.





Potser no és cap tòpic allò de què la revolució es menja els seus fills -i filles-. En tot cas la historia posterior va idealitzar l'home contra el qual va atemptar i va arribar a la conclusió de què els dolents van venir després. Avui aquesta explicació ja no s'aguanta. Però la història l'escriuen els que guanyen o els que perden i es volen justificar o venjar, així que  cal que intentem contrastar fonts, documents, testimonis, tot i que la veritat no és mai  res absolut.




Escriptors i historiadors que potser per aquí coneixem poc han escrit sobre la nostre protagonista i sobre aquella època complexa, violenta, mitificada, i sobre un mon que va trigar en estabilitzar-se, si es que ara estem estabilitzats... qui sap. També s'ha fet alguna sèrie sobre el mon de l'espionatge i les conspiracions i les revolucions on la nostra dama surt per algun costat. Ella va morir, va ser executada molt de pressa, sense esgotar la investigació, es va generar una repressió que va consolidar el govern i l'home contra el qual havia atemptat es va convertir en mòmia de prestigi. Hauria estat diferent la història d'haver mort en aquell atemptat? No ho podem saber.