TOTA UNA DAMA D'UNS ALTRES TEMPS

Avui tornarem a un mon que avui pot semblar ranci i llunyà però que pot resultar, també, interessant. La nostra dama va ser considerada una de les princeses més formoses del seu temps, tot i que la llegenda, la literatura i la mitologia, hagin tafanejat molt més sobre la vida d'una seva cunyada molt famosa per diverses raons. El pare de la nostra dama havia estat casat amb la senyora del quadre, a la qual va fer fora per posar-s'hi ell, tot i que l'estratègia no li va sortir gens bé.

El cas és que, a causa de tot plegat, el seu pare va haver de guillar del país d'origen i ella va néixer en aquesta caseta de la fotografia.

Aquest xicot tan bufó va ser un seu iaio. Tots estaven emparentats amb el bo i millor de la noblesa de tot arreu i fins i tot amb alguns sobrevinguts, cosa que explica un afer relacionat amb un collaret de preu, una història gairebé contemporània, amb estafa familiar pel mig, que va afectar a la nostra dama en un moment de necessitat econòmica evident.

A ella la van casar, cosa habitual aleshores, molt joveneta, amb un senyor de categoria, que ja havia enterrat dues esposes anteriors. La cosa no va anar bé, el marit era abusador i maltractador però, aleshores, aquesta mena d'afers no s'esventaven. Per sort per a la nostra dama, va quedar vídua i va sobreviure gairebé mig segle al marit. No es va tornar a casar, després de l'experiència.

Malgrat pertànyer a l'alta noblesa la nostra dama era una bona persona, va tenir cura dels seus molts fillastres i va tenir dues filles pròpies. Va acompanyar el seu cunyat, quan aquest va quedar vidu de la dama mediàtica, en molts actes oficials. I quan el nen de la fotografia es va voler casar amb una dama que no era tant d'upa com calia, ella li va fer costat.

Aquesta és una altra fillastra seva, Aquesta noia va tenir, com era habitual, un munt de fills, un dels quals va ser un monjo rellevant, enfrontat als nazis, que fins i tot va estar durant un temps netejant latrines en un camp de concentració. I això que el pare de la dama era d'allò més conservador i amb relacions, familiars i ideològiques, amb els carlins nostrats. A les famílies, fins i tot a les de més categoria, hi ha de tot.

De vídua residia a  la capital però l'estiu el passava en aquesta caseta. Un dels seus fillastres, gairebé a contracor, es va veure abocat a assumir un càrrec de responsabilitat, Europa bullia, anaven mal dades, i allò li va costar la vida... a ell i a la seva dona. Ella va donar suport als seus fills i va aconseguir que el seu cunyat, que encara era de la vella escola i no s'adonava de com canviava tot, els passés una pensioneta.

Els darrers descedents de la família van acabar a l'exili, i això que aquesta parella hauria estat perfecta per governar, pacifista, bona gent. El cavaller, que va morir molt jove, fins i tot va pel camí de la santedat reconeguda, i la dama va viure molts anys i va aconseguir retornar al seu país d'origen gràcies, segons expliquen, a les gestions d'un monarca nostrat.

Com que tota aquesta gent tenia famílies nombroses, els seus descendents es van escampar per tot el mon i hi trobem personalitats diverses i divergents i fins i tot em puc haver fet un embolic amb el parentiu. Cadascun d'ells, ben segur,  forniria material per a una novel·la o una pel·lícula. Avui aquell mon ens sembla ranci, absurd, decadent i, en certs aspectes, fins i tot romàntic i poètic. Però tot s'ha de situar en el seu context. 

Les dues grans guerres europees van canviar el mon i tot va ser molt diferent. El cert, però, és que aquelles històries de prínceps, nobles, castells i embolics dinàstics, encara ens fascinen, ni que sigui una miqueta. Si aquella gent vivia bé, envoltada de servei domèstic i en grans castells i palaus, també tenia al damunt el pes de la història i no podia ser lliure, de cap manera. Però, qui era lliure, en d'altres temps? I, al capdavall, plorar amb un plat a taula no és el mateix que plorar de gana.