TOT UN SENYOR DELS D'ABANS

(Enigma dedicat a la Núria F.)

1.- El nostre protagonista no és aquest senyor de la fotografia sinó que aquest cavaller condecorat va esdevenir el seu cap durant un temps.

2.- Tot i que era de bona casa per temes de la política del moment, jove i lluitador, va haver d'exiliar-se durant un temps tot i que no va anar gaire lluny.

3.- Aquest va ser un dels seus mestres pel que fa a l'activitat que volia desenvolupar i en la qual un seu germà va excel·lir.

4.- Les seves idees no eren ben bé allò que en podríem dir progres però molta gent les compartia i seguien també el pensament de l'il·lustre senyor que reposa en aquesta tomba.

5.- Per aquí va néixer i morir, no molt gran, per cert, quan ja havia tingut algun èxit en l'activitat que el va fer més famós.

6.- Aquest xicot, quan era més jovenet, va tenir amb el nostre protagonista una relació professional, no us diré quina que avui és molt fàcil tot plegat.

UNA DAMA DE BONA FAMÍLIA, EN EL SENTIT MÉS PROFUND DEL TERME

1.-La protagonista d'avui és una dama de molta categoria i no deu ser fàcil destacar en una família com la seva. 

2.- Aquest és el germanet, un altre cervellàs, la veritat.

3.- En aquest edifici se la té molt en compte.

4.- Què podem dir del pare? Una altra ment de categoria, per desgràcia no va morir gaire gran.

5.- Aquesta bonica nena va fer el paper de la mare de la nostra protagonista en la primera de les moltíssimes versions en el cinema a l'entorn dels primers famosos de la saga.

6.- Com a tafaneria explicar que el iaio del seu marit va tenir un breu afer amb l'àvia de la nostra protagonista quan aquesta era vídua la qual cosa malgrat tractar-se d'un país liberal va ser molt mal vista.

7.- Una imatge de la ciutat on va néixer, en l'actualitat. Als iaios els hauria agradat veure tantes bicis, em sembla. El viatge de nuvis el van fer en bici, segons expliquen els llibres.

8.- Aquest edifici té a veure amb la nostra protagonista.

9.- I aquest artefacte, també.

10.- I la saga continua... I la nostra dama es troba a  més compromesa en diferents iniciatives destinades a fer que allò que pot servir per fer dolenteries serveixi per a coses bones i per a millorar les nostres vides, tant de bo sigui així. 

UNA DAMA BELLA, AVARA, ESPAVILADA I PODEROSA

1.-Pels escrits del senyor del retrat tenim notícia de què un gran pintor va retratar la nostra protagonista, tot un personatge, però malauradament aquest quadre no s'ha trobat.

2.-Però en resten imatges diverses, pintures i un parell de busts, un dels quals podeu veure al museu de la imatge.

3- A la ciutat on podeu contemplar aquest detallet arquitectònic va néixer la nostra dama. La mare era filla d'un  bisbe important però no ens escandalitzem, tot plegat s'ha de situar en el seu temps i en com anava aleshores el poder religiós i polític.

4.- El seu destí havia de ser el convent però la noia tenia d'altres aspiracions i va acusar un capellà de proposicions indecents, cosa que va provocar un gran escàndol però que va fer que no se l'acceptés per a fer de monja. Era el que ella volia, el pare aleshores la va casar i als tres anys va quedar vídua i amb calerons. Podia triar un segon marit i en va trobar un molt més gran que no pas ella però germà de qui manava més que tothom, poca broma. Aquí teniu l'escut familiar. Sembla que anys després, en compensació, va aconseguir un bon càrrec per al capellà bescantat.

5.- Aquí teniu l'indret de la seva sepultura. Era molt temuda però també es feien bromes clandestines sobre ella i el seu poder. Expliquen que quan és l'aniversari de la mort del seu poderós cunyat se la pot veure en un carro ple d'or, i que acaba per caure al riu amb totes les seves riqueses...

6.- La seva influència va ser immensa, gairebé manava més que el cunyat, cobrava suborns a tort i a dret i totes les entrevistes amb l'home poderós passaven per ella. La celebració d'unes festasses d'aleshores, més importants que les Olimpíades actuals, amb el doll de pelegrins que arribava a la capital va ser-li molt rendible. No hi ha res de nou sota el sol i també va establir uns impostos per a les prostitutes, els quals, però, van contribuir a elevar l'estatus professional i la consideració social d'aquestes professionals. Van dir que tenia rotllo amb el cunyat però això sembla que no és cert ni provat.

7.- Com era d'esperar, un fill seu va ser nomenat cardenal i podia haver arribat al poder màxim però sembla que malgrat el parer de la mare es va estimar més casar-se, això sí, amb una dama de categoria, també emparentada amb tots els qui tenien influència. Un nebodet seu també es va endollar molt bé.

8.- Expliquen que una font emblemàtica que es va fer davant de casa seva no va tenir problemes en la construcció pel fet que l'arquitecte li va regalar una enorme maqueta en plata, del projecte.

9.-  Aquí sota teniu un parent de la jove. Sembla que el cunyat va enviar la parella a viure una mica lluny per si un cas es generaven enfrontaments entre les dues dones, les quals, per cert, teniem el mateix nom de pila.

10.- La mort del seu poderós cunyat va ser trista, ella es va afanyar a arramblar amb els calerons i va deixar que al difunt el rosseguessin les rates, els criats es van encarregar d'enterrar-lo, es va justificar dient que ella era una pobra vídua i no tenia possibles. Amb el nou manaia va haver de deixar la capital i fins i tot es va obrir una indagació sobre les seves trapelleries però va tenir la xamba de morir a temps, durant una d'aquelles terribles epidèmies de l'època. Va deixar una herència que es considera la més gran del país, en aquella època. Descansi en pau. 

MARTA GELLHORN, PERIODISTA, NOVEL·LISTA I IRREPETIBLE

El personatge,com he endevinat era MARTA GELLHORN.

Les imatges mostraven Londres, Saint Louis, el Bryan Mawr College, Bertrand de Jouvenal, Heerbert George Wells, Cayo Hueso, la Finca Vigía de Cuba, Eleanor Roosevelt, Dorothea Lange, tancs de la segona guerra mundial, la revista The Atlantic i l'actor Clive Owen.

Espero que us ho hague passat bé repassant la fascinant vida d'aquesta dama i continueu participant en aquests enigmes.

UNA DAMA VÍDUA IL·LUSTRADA I ACTIVA

1.- De totes les dames il·lustrades del seu temps i del seu país potser aquesta senyora sigui encara la menys coneguda.

2.- Aquesta altra senyora, més famosa, va ser amiga i col·laboradora seva en alguna ocasió.

3.- Va néixer en aquesta ciutat però segurament no hi havia encara tanta lluminària.

4.- Es va casar molt joveneta amb aquest senyor, tot un personatge amb llums i ombres, però que ella va contribuir a glorificar, destacant la lluita per la llibertat per damunt de disbarats diversos els quals, però, eren freqüents en aquella època.

5.- Aquest era un nebot del marit, era tan popular que l'oncle li va manllevar el cognom. Va morir afusellat en un país llunyà.

6.- La nostra dama va mantenir correspondència amb gent important de l'època, com aquests dos cavallers.

7.-Va protegir artistes, com ara aquest jove violinista.

8.- El seu pare ja era d'idees avançades, considerant el país i l'època, i va col·laborar en uns fets protagonitzats pel personatge del monument.

9.- També va tenir contactes amb aquest altre senyor, considerat un protosocialista tot i que en els seus últims anys va fer un gir important.

10.- La nostra dama es va casar molt joveneta, amb tot just setze anys, amb el senyor que hem comentat. Ho van fer per poders, ell li duia més de vint anys però aquestes diferències eren habituals en aquella època. Mentre va viure el seu marit va passar molts trasbalsos, van haver d'exiliar-se a Gran Bretanya, a França. Va ser admiradora, secretària i devota esposa mentre ell va viure. Pero encara molt jove es va quedar vídua i va tornar a la seva ciutat natal.

11.- Es deia que a casa seva es conspirava també força. Era una època complicada, plena de personatges singulars i complexos, com el de la imatge. El fet és que la nostra dama també es va dedicar a activitats filantròpiques, de caritat, de protecció dels orfes, en la línia de la primera senyora que podeu veure en aquesta entrada.

12. Aquesta noieta era l'objecte i la víctima de les intrigues de tota mena. La seva educació va ser molt deficient, cosa que explica la seva evolució. La nostra dama, en un dels canvis polítics habituals, va ser nomenada vetlladora de la xicota però va durar poc temps en el càrrec, per desgràcia. 

La nostra dama va refusar molts honors i va viure de forma senzilla i poc mundana. Avui una fundació cultural de la seva terra porta el seu nom. Com que no és gaire coneguda, al menys entre nosaltres, penjaré, fins i tot, el seu retrat.

PODRIA SER EL SANT PATRÓ DELS ESTAFADORS AFORTUNATS....

Fa algun temps, per la ràdio, vaig escoltar la fabulosa història d'aquest personatge i vaig pensar que mereixia una entrada en aquest blog.

En resumiré la història i després penjaré algunes imatges. Va ser un home de la seva època i es pot dir que fins i tot va fer coses remarcables en el seu ofici, aleshores molt valorat i avui, menys.

S'explica que es va engreixar molt i molt amb el temps, cosa gens estranya considerant la vida que va dur.

Es va casar bé, les dues vegades que ho va fer. La primera dona tenia calerons, la segona potser també però, a més a més, un parentiu llunyà amb un personatge de l'època, cosa que ell va fer servir en profit propi.

També explicava ser descendent d'un llegendari home de la seva terra i potser, d'alguna manera, això no era ben bé mentida. Diuen que les mentides són creïbles quan tenen una petita part de veritat i ell va explotar aquesta característica de les bones mentides fins a límits inexplicables. Tenia carisma, era convincent i això fa que es pugui considerar un dels més grans estafadors de la història. Veient el que es veu, avui també passen aquesta mena de coses, continuem portant llana al clatell. De la seva joventut se'n sap poca cosa.

Era època de revoltes en un continent allunyat del seu país. Penseu que fins i tot Garibaldi va anar a lluitar a l'altre costat del món. De la joventut del nostre home se'n sap poca cosa i, en tot cas, com que era tan hàbil per a reinventar-se, les dades no són molt fiables. El cas és que les seves reeixides campanyes militars van existir, més o menys, i li van donar idees sobre la seva activitat econòmica posterior.

La seva gran estafa va consistir en muntar una operació de màrketing basada en l'invent d'un llunyà país on ell, segons deia, manava. Sobre aquest país va elaborar o fer elaborar mapes, gravats, imatges. Per això, i comptant amb el fet que en aquella època la informació no arribava com ara, la cosa va funcionar molt bé. Era la terra de Xauxa i va aconseguir que moltes persones amb ganes de reeixir i fer fortuna s'apuntessin a l'empresa d'anar a colonitzar aquell regne fabulós. Va moure vaixells i a la gent que s'apuntava a l'empresa els canviava un munt de calerons de veritat per la moneda d'aquell país excel·lent i amb tantes possibilitats de futur. En tot plegat hi va implicar gent d'upa i fins i tot el govern i el rei i ves a saber qui més.

Quan els emigrants van arribar a lloc, després de les llargues travessies de l'època, es trobaven en un indret malsà, inhòspit i poc poblat. La moneda era falsa, és clar. Molta gent de l'expedició va morir. Alguns van tornar i van fer la reclamació pertinent però havia passat el temps i el nostre home tenia grans recursos, molts coneguts. Tot i haver d'anar a judici encara va enviar al regne de Xauxa més gent i tot. I va emetre accions del país imaginari i en va redactar una avançada constitució.

Aquesta va ser la seva estafa més gran però en va fer d'altres. Malgrat tot va sobreviure prou bé. Quan les coses no van anar com volia va reclamar una pensió del govern del país del parent de la seva dona, a favor del qual havia lluitat, tot s'ha de dir... i li van donar.  Es veu que es va dedicar a escriure la seva vida, a la seva manera, i a una activitat més ortodoxa. No va ser mai castigat per les seves estafes a lo grande. Per cert, també va ser mestre maçó. El van enterrar en el Panteó Nacional del país on havia lluitat i on es va retirar amb la pensioneta. O sigui, un pocavergonya amb gràcia, molta sort i carisma, vaja.

Descendia, en realitat, d'aquest senyor? 

Un dels seus comandaments.

El cosí llunyà o proper de la seva segona dona, de jovenet.

Aquí va néixer.

El rei de l'època, també el van enredar...

El negoci que va posar un cop retirat de les seves grans operacions econòmiques.

I aquí reposa, segons expliquen.