Em sap greu no haver amagat de forma temporal els comentaris però ja està fet.
El personatge era Nicolás Salmerón, que va donar el seu nom, durant anys, al carrer Gran de Gràcia, fins al punt que encara molta gent d'edat en diu així. Va ser president de la Primera República de forma efímera, va deixar el càrrer en negar-se a firmar unes penes de mort, en contra dels seus principis i ideals. Avui és poc coneguda aquella Primera República, en el marc de la qual tants homes importants van desenvolupar-se, tot i que amb poc èxit. Ja sabem com va acabar, amb la Restauració i Alfons XII, un senyor que tenia molt poques probabilitats de ser rei però així és la història, atzarosa i rareta.
La fotografia del pensador que el va influenciar era de Karl Christian Friedric, Krause. El krausisme va ser la base de molt del pensament hispànic avançat de l'època.
El president anterior de la República, també de molt curta durada en el càrrec, era el català Estanislau Figueras. La fotografia de la verema pertanyia al poble d'Alhama d'Almeria, el poble natal del polític i pensador i que durant un temps també es va dir Alhama de Salmerón. A Almeria es recorda i homenatja sovint a Salmerón. La fotografia del poble pertanyia Pau, a França, on era Salmeron quan va morir. L'altre personatge era Antonio Gálvez Arce, Antonete, un dels líders del cantonalisme de l'època a Cartagena. El moviment cantonal ha estat oblidat de forma recurrent i intencionada per totes bandes, malauradament, i en sabem poca cosa. Va esdevenir un problema greu per al govern de l'època, fins i tot per als federalistes.
Aquella època ha estat molt oblidada, per això tinc una certa devoció retrospectiva per aquell país que podia haver estat i no va arribar a ser i pels homes de l'època que van saber imaginar-lo i van intentar una renovació fallida. Les coses no són gens fàcils, en el camp de la política.
