EL PERSONATGE OCULT (24)

La nostra protagonista va ser una dama del seu temps, tot i que es pot dir que es troba a cavall del passat i ja de cara als nous temps que arribaven. Tot i que va ser del seu temps va ser també una excepció en el seu temps, una de les dones amb més poder polític de l'època, més enllà de les reines, és clar.

1.- Va nèixer en aquesta bonica ciutat en la qual, si hi vas, no preguntis per la Dolors, que s'ho prenen malament.

2.- Va perdre la seva mare quan era molt petita. També de molt petita el seu pare la va casar, com s'estilava, amb un xicot important. Ella mateixa ho explica en una autobiografia que va dictar i que la fa pionera en aquest gènere.

3.- Però hauria de reposar aquí, al lloc de la fotografia, un indret que va protegir i afavorir sempre que va poder, en una ciutat bonica i emblemàtica, però allunyada del seu poble de naixement. Lejana y sola, com diu el poeta.

4.- El seu pare va ser un home d'honor, lleial partidari d'algú que va perdre fins i tot la vida a mans d'un de l'altre bàndol, que era el seu germanastre. Amb la col·laboració d'un traïdor, aquell que va dir que no posava ni treia rei però que donava un cop de mà al seu kefe.

5.- El seu pare va haver de rendir una ciutat i les condicions de rendició no es van respectar del tot, cosa que va fer que l'executessin. Sobre la seva mort hi ha dues versions, la de la nostra protagonista, filla seva, i una altra segons la qual la mort es va fer de forma indigna, considerant que era un membre de la noblesa. Doncs ja se sap que els nobles no podien ser torturats i havien de modir decapitats cosa important, no tan sols per la rapidesa de la mort sinó també perquè era un afront morir com la gent que no tenia sang blava.

6.- El document on ella explica les seves penes, que van ser moltes, es va considerar perdut però finalment se'n va trobar un exemplar que es guarda aquí on veieu. El fet de ser filla del perdedor va fer que fos empresonada amb tota la família durant vuit anys en unes condicions horribles. De tots els empresonats tan sols van sobreviure ella i el seu marit, a aquella dura vida i a epidèmies habituals en l'època.

7.- L'arribada al poder d'un nou manaia va aconseguir la seva llibertat. De tota manera, els bens familiars, que els havien estat confiscats, no els van ser retornats com calia. El marit va marxar a veure si podia recuperar alguna cosa i ella es va haver de refiar dels parents per sobreviure, cosa que per a una dama de categoria, en aquella època, era tot un deshonor. Dona de l'època, confiava en la Divina Providència i en la Verge Maria, a la qual resava sovint diverses oracions i tirallongues de tres-centes avemaries, per exemple.

8.- Sembla que fins i tot va escanyar personalment una criada que havia enterbolit les seves relacions amb la tieta que l'acollia, les relacions amb la qual van ser difícils. Una nova epidèmia de pesta va delmar de nou la família, ella havia recollit un nen jueu, recollit durant una estossinada de jueus d'aquelles de l'època, el qual havia fet batejar i va ordenar el seu fill que el vetllés, malalt com estava. El fill va  obeir, es va encomanar i va morir, però el nen es va salvar. 

9.- Tan sols va poder conservar dos fills, un noi i una noia. La seva autobiografia només ens explica les seves penes però no els seus trumfos, durant uns anys va tenir molt poder i va ser la dona de confiança de la nova reina fins que les intrigues de palau va fer-la caure en desgràcia. De tota manera, va aprofitar els bons temps per fer fortuna i calerons. 

10.- Aquí teniu el rei que va provocar les seves desgràcies infantils. Eren èpoques de lluites constants i properes, violentes i cruels. I a sota, una imatge de la ciutat on el pare va ser vençut.

Les seves memòries expliquen tan sols una part de la seva vida, és possible que s'hagin perdut documents que ens explicarien moltes més coses sobre ella. En tot cas va ser una supervivent, coratjosa, gràcies a la qual podem saber coses de la vida quotidiana i familiar de la noblesa, costums religiosos d'una època en la qual Déu era una mena de senyor feudal més, que exigia lleialtat, i es considera que va ser una de les dones amb més poder polític de l'època, en la qual va esdevenir consellera reial. Fins i tot el testament del seu marit mostra el respecte que li tenia i és singular en aspectes com ara el fet de considerar la filla igual al fill en la rebuda de l'heretatge.

.