LEONOR LÓPEZ DE CÓRDOBA, tragèdia, literatura i poder (personatge ocult, 24)

La nostra protagonista era Leonor López de Córdoba y Carrillo.

Me casó mi padre de siete años con Ruy Gutiérrez de Henestrosa, hijo de Juan Ferrández de Henestrosa, camarero mayor del señor rey don Pedro y su Chanziller mayor del sello de la puridad, y mayordomo mayor de la reyna doña Blanca su muger, el qual casó con doña María de Haro, señora de Haro y los Cameros;¹ y a mi marido quedáronle muchos vienes de su padre y muchos lugares, y alcanzaba treszientos de a cavallo suyos, a quarenta madejas de aljófar, tan grueso como garvanzos, a quinientos moros e moras y dos mill marcos de plata en bajilla; y las joyas y preseas de su casa no las pudieran escrevir en dos pliegos de papel; y esto le cupo del dicho su padre y madre porque otro fijo y heredero non tenían: a mí me dio mi padre veinte mill doblas en casamiento y residíamos en Carmona con las fijas del señor rey don Pedro, mi marido y yo e mis cuñados, maridos de mis hermanas, y un hermano mío que se llamaba don Lope López de Córdoba Carrillo (Memorias)

La primera imatge era de Calatayud, on va néixer. La seva tomba es troba a Còrdova, a la Capilla del Rosario.

El rei de l'època del qual era partidari el seu pare era Pedro I de Castilla, dit el Cruel. 

El document on explica les tristes circumstàncies de la seva vida es pot trobar a la Biblioteca Colombina de Sevilla.

El lloc on va estar presonera, juntament amb la seva família, eren les Reias Drassanes sevillanes, avui CaixaFòrum, per cert.

La reina al servei de la qual va obtenir molt poder, tot i que després va caure en desgràcia va ser Caterina de Lancaster.

El rei triomfador, que va propiciar la desgràcia familiar, era Enric II de Castella, Trastàmara.

I la ciutat que el pare va haver de rendir, Carmona.

Aquí podeu enllaçar a un vídeo del programa MUJERES EN LA HISTÒRIA que explica la vida d'aquesta dona tan singular.

I aquí podeu llegir la seva autobiografia, en un document a cura de la Universitat de Sevilla.

A Córdova es donen uns premis que porten el seu nom i s'ha escrit una novel·la que va guanyar el Premi Ateneu de Sevilla de novel·la històrica, sobre la seva vida. L'autora és Vicenta Márquez de la Plata.