Com heu endevinat, fèiem referència a l'Espiritisme i el nostre protagonista era Allan Kardec (1804-1869), qui es deia en realitat Hippolyte Léon Denizard Rivail.
Dos dels seus famosos seguidors eren Víctor Hugo i Conan Doyle. La dama que està enterrada a Barcelona, Amalia Domingo Soler.
La ciutat era Lió, on va néixer Kardec, sobre el tema de les taules, jo feia referència a les de Porrera.
Kardec era un home cult, pedagog i interessat en la ciència. Avui aquelles doctrines ens poden semblar pintoresques però durant el segle XIX van conviure moltes teories diferents, sobre temes que ens poden semblar esotèrics, amb d'altres de positivistes i més properes al nostre present. Una època fascinant.
Malauradament el tema espiritista va fomentar l'aparició de molts aprofitats que jugaven amb les esperances de la gent. Però, ben mirat, no passa també avui quelcom semblant amb molts aspectes de la medicina, fins i tot de la medicina oficial?
Les doctrines espiritistes no han mort del tot i en alguns indrets, com Brasil, gaudeixen de bona salut, si és que es pot dir això quan parlem d'esperits...
1 comentari:
Ostias...ese librillo lo tuvo mi madre entre sus manos tiempo inmemorial....si señor..editado por no se quien de brasil....si,,,ahora caigo
salut
Publica un comentari a l'entrada