EL MISTERI DE LA VIDA I L'EVIDÈNCIA DE LA MORT

Quan era petita recordo que a casa em comentaven sovint casos de coneguts, veïns o parents, que havien cregut en determinada doctrina considerada per molta gent una superstició. En èpoques en la qual la vida és fràgil no resulta gens estrany que s'intenti comptar amb proves de supervivència eternal però això també pot provocar que molta gent sense escrúpols s'aprofiti de la bona fe de les persones ingènues. En tot cas, això de jugar amb la credulitat també ho han fet els metges, els capellans i molts professionals que toquen la fragilitat de la vida, som humans, què hi farem.

El segle XIX va veure créixer i desenvolupar-se teories diverses, el positivisme, el materialisme. Mentre Marx i Darwin feien de les seves també sorgien d'altres teòrics i pràctics, a les antípodes d'aquestes idees i que en el seu temps van rebre una gran consideració, fins al punt que gent de categoria els va seguir i els va donar suport.

A casa nostra aquesta dama, que va morir a Barcelona i està enterrada a Montjuïc, en va ser la principal representant. Però el més important teòric i difusor  del moviment, un senyor que va iniciar la seva activitat dedicant-se a la pedagogia i seguint les teories d'un pedagog de renom, havia nascut en aquesta ciutat:

Era un home preparat i culte, sabia molts idiomes i havia llegit i estudiat un munt de coses. Tot i que va néixer en aquesta ciutat va morir a la capital. Per motius ideològics relacionats amb les seves creences es va canviar el nom per un altre, pel qual és molt més conegut. 

Un dels fenòmens que li va cridar l'atenció en relació amb tot plegat va ser un de concret, del qual a Porrera, durant anys, en vam tenir una mostra. Per casualitat he llegit dos llibres de ficció darrerament en els quals hi surt o bé la seva doctrina o ell mateix, mencionat de passada pel fet que algú se'n creu una reencarnació.

Algunes de les coses que va observar, com això que hi havia a Porrera, no les he trobades ben explicades de forma científica enlloc. Tot i que era un moviment que no es considerava religiós i que acceptava l'existència de Déu, ja se sap que els del monopoli de l'eternitat no volen competència, així que van condemnar el tema sense manies, d'entrada. Avui el moviment, amb diferents branques i tendències continua viu en alguns indrets però crec que ja no gaudeix, a casa nostra, del mateix seguiment que en el segle passat, ens hem tornat molt escèptics i positivistes.

Doncs res, segur que hores d'ara ja sabeu de quin moviment parlo i qui va ser el seu principal teoritzador. Si a més a més trobeu la seva relació amb les imatges... matrícula d'honor.