Per casualitat vaig ensopegar-me per la televisió amb un documental magnífic sobre un personatge que fins ara, per a mi, era un desconegut, Virgilio Leret.
El documental ja deu tenir algun temps, doncs hi surt l'enyorat Gabriel Cardona, entre d'altres historiadors com ara Preston o Ricard Vinyes. Leret va ser un militar republicà, dels primers afusellats pels rebels franquistes, a Melilla, a causa de les seves conviccions i d'haver volgut ser fidel al govern legal.
La dona de Leret era Carlota O'Neill, periodista i escriptora, que també va patir presó i que finalment va poder exiliar-se a Veneçuela amb les seves dues filles. Carlota i Virgilio van passar en poques hores de ser una família feliç i benestant a la tragèdia més absoluta. Carlota O'Neill va poder arribar a vella, va viure a Mèxic i Veneçuela i es va dedicar a la literatura i el periodisme, va arribar a escriure un llibre sobre tots aquells fets, Una mujer en la guerra de España (1964), reeditada a Espanya el 2003. En uns primers anys de postguerra a Barcelona es va guanyar la vida escrivint novel·letes amb l'evocador pseudònim de Laura de Noves.
El documental ha estat penjat de forma molt breu en el magatzem de vídeos a la carta de TVE, però ha desaparegut i una explicació diu que és a causa d'un tema de drets d'autors. De fet s'ha projectat al cinema, a Madrid i a alguna altra ciutat, i espero que el poguem veure en pantalla gran a Barcelona un dia o un altre.
La memòria de Leret i la d'altres militars represaliats ha estat poc recuperada. Sembla que encara existeixen les reticències antimilitaristes d'una esquerra que va acabar dividida i enfrontada i que ens fan més pes herois populars més arrauxats, guerrillers individualistes més dogmàtics, cruels i sectaris però, és clar, del poble, encara que en el seu poble hi deixessin molt mal record.
Leret va ser, a més, inventor d'un motor d'explosió per a l'aviació que la dona va aconseguir passar als anglesos tot i que no se sap ben bé on va anar a parar la documentació que hi feia referència. Com en el cas de Lavoisier, Leret posseïa un d'aquells caps que aviat van ser tallats, quan triguen molts anys a sorgir-ne de la mateixa categoria.
Les filles de Leret són dues senyores molt veneçolanes que han recuperat com han pogut la memòria familiar però que també han protagontizat, per internet, un estrany enfrontament amb la resta de la família paterna. Elles sostenen que l'avi patern, franquista, les va rebutjar i no les va protegir quan tenien la mare a la presó però d'altres descendents han demostrat que l'avi també va ser més o menys fidel a la causa republicana, fet que li va comportar molts maldecaps i que força gent en guarda un bon record per l'ajuda que en va rebre. En tot cas penso que en el rerefons hi ha aspectes d'aquells que s'esdevenen a moltes famílies, malentesos i mitges veritats, cosa que no fa minvar l'interès per la història d'aquest home tan ben plantat i tan intel·ligent que podia haver estat dels triomfadors i va triar el camí més difícil i espinós.
En tot cas, ja que de moment el documental no es troba a l'abast, recomano un passeig per la xarxa per tal de recuperar una història més de tantes com n'ignorem, del nostre passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada