El nostre protagonista era Sant Pacià, a qui podeu veure en aquesta imatge damunt de la seva tomba, que es troba a l'església dels Sants Just i Pastor.
La imatge del seu contemporani era la del rei Alaric. L'església antiga la de Sant Jordi, a Sofia , antigament Sàrdica, on el seu antecessor Pretextat va assistir a un famós concili.
El sant del seu temps que va escriure sobre ell era Ambròs de Milà.
La moneda mostrava Teodosi, a les ordres del qual va treballar un seu fill, Luci Flavi Dextre.
L'església amb mosaic famós és la de Sant Pacià, a Sant Andreu de Palomar, en el qual hi va treballar un jove Gaudí.
El carrer era el de Sant Pacià, al Raval. El quadre famós és el de Caravaggio, que es troba al Museu de Montserrat i que mostra a un altre gran pare de l'Església, Sant Jeroni, qui també va mencionar Pacià en les seves obres.
Sant Pacià, com Sant Sever, és un gran sant barceloní. Tot i que sovint defenso la reincorporació de Santa Madrona a les celebracions patronals del Cap i Casal, he d'admetre que els grans senyors patrons i residents són molt poc coneguts i encara menys celebrats. Certament l'època de Pacià és poc coneguda, poc estudiada i ens l'imaginem fosca i endarrerida però no va ser pas així, al menys de forma general.
Pacià devia ser un home d'una gran categoria política i religiosa, això explica l'alt càrrec que va assolir el seu fill a la cort de Teodosi.
El cérvol recordava l'obra Cervus, perduda avui, en la qual Pacià criticava a fons un costum carnavalesc i paganitzant de Cap d'Any, que consistia en fer el carallot disfressat d'animal, sobretot d'animal amb banyes.
1 comentari:
Gracies ¡¡¡ magnífic ¡. (pero no lo he acertado )....agggg...
salut
Publica un comentari a l'entrada