EL PERSONATGE OCULT (9)

El personatge d'avui és -o hauria de ser- molt conegut per les persones que ens movem o ens hem mogut en el camp educatiu però em temo que és molt poc conegut per la resta, doncs l'educació no ha estat una activitat que hagi tingut una excessiva transcendència universal.

1.- Va nèixer a la ciutat de la fotografia, a la ciutat hi fan bons rellotges i, al país, bons formatges. De tota manera, en alguna biografia citen el seu naixement en una altra ciutat, avui italiana.

2.- El seu pare era, més o menys, metge, però va morir aviat. Ell va ser un nen desobedient, desordenat, poc estudiós i amb mals resultats al cole.

3.- Es va  casar jovenet i quan ja tenia un fill va organitzar un parell de negocis que van fracassar, en el segon ja va començar a intentar millorar la situació dels infants pobres. Aleshores es va dedicar a escriure durant vint anys.

4.- El seu país va patir una revolució sagnant durant la qual la regió d'aquest escut va  patir moltes pèrdues humanes. Aleshores les autoritats van confiar al nostre home, que s'havia introduït en política, l'educació dels orfes i nens sense recursos. Aquest tasca va durar menys d'un any.

5.- Va treballar com a mestre públic i després va fundar una escola privada en el castell de la fotografia, en una altra ciutat. Al cap de tres anys va haver d'abandonar la iniciativa i aleshores va escriure el seu llibre més remarcable, on exposa les seves idees sobre educació, moltes de les quals avui ens poden semblar obvietats. 

6.- En aquesta altra ciutat és on desenvolupa durant més anys la seva tasca, si hi aneu segurament us parlaran d'aquest senyor i us mostraran els indrets relacionats amb la seva vida i idees.

7. Però una cosa és la teoria pedagògica i l'altra, la pràctica i la realitat. L'escola té dificultats, la seva esposa mor, els seus col·laboradors es barallen entre ells. En els seus darrers anys escriu l'últim llibre i reflexionar sobre el llegat teòric que deixa. 

8.- Es retira a la ciutat on havia viscut de jove. Mor en una ciutat propera, ja vellet. Aquest quadre és el més conegut d'un pintor poc conegut que ens el mostra en plena activitat.

9.- Aquest cavaller, molt mal tractat per la posteritat però digne de ser estudiat de forma aprofundida, va ser el fundador de la primera institució hispànica que seguia les idees del nostre personatge. L'escola va durar poc, tot i que hi va anar fins i tot algun príncep, pel fet que aquest senyor va caure en desgràcia.

10.- Els maldecaps del nostre gran mestre mostren la distància immensa entre les teories i la pràctica. De fet, ell va seguir les idees i propostes d'un pensador teòric i original, de moda aleshores, qui, de fet, enviava tots els fills que tenia a l'hospici, cosa que ja hauria d'haver resultat preocupant i sospitós. Tot i amb això el llegat del nostre protagonista ha estat definitiu per a la pedagogia moderna. El seu mètode, avui vigent en molts aspectes, volia conciliar l'esperit -l'educació intel·lectual- amb el cor -educació moral- i amb la mà -educació pràctica destinada a assolir un ofici-. Per a consol de mestres amb problemes cal dir que no sempre els alumnes responien de forma adient i que va tenir molts problemes amb una disciplina que no volia imposar per força ni recorrent, com era habitual en aquells anys, als càstigs corporals. Això del professor que en poc temps triomfa i aconsegueix l'èxit, el respecte i la devoció dels infants i joves, només es dóna a les pel·lícules sobre temes escolars, la veritat.