Joan Peiró i el veritable sindicalisme

Avui, a les Tertúlies d'Història, analitzaren la figura de Joan Peiró, a través de la seva relació amb la ciutat de Badalona. 

El llibre que comentarem és:

Albaladejo, J., & Zambrana, J. (2005). Inicis d’un sindicalista llibertari:

Joan Peiró a Badalona, 1905-1920. Badalona: Edicions fet a mà.

Aquest llibre el podeu descarregar a la web del Centre de documentació antiautoritari i llibertari .

A l’Arxiu d’història de Barcelona a Ca l’Ardiaca.

C/ Santa Llúcia, 1 (Barcelona)

De 18:00 a 20:30

A la propera tertúlia fem 4 anys de xerrera històrica, us esperem a tots i totes més que mai, a aquells que veniu sempre, aquells que veniu de tant en tant, aquells que heu vingut alguna vegada, i aquells que no heu vingut mai.

Aquest interessant documental evoca la figura de Peiró i el tema de la seva injusta condemna. No estic d'acord amb els paral·lelismes que es fan sovint amb Companys, tot i que no pas pels motius del falangista entrevistat al documental, evidentment. Són dues figures molt diferents i crec que Peiró té molta més volada humana i ideològica tot i el simbolisme de Companys a causa del seu càrrec.

Per molts motius Peiró ha resultat una figura força oblidada, fins i tot pel sindicalisme dels nostres temps, i per determinats sectors de l'esquerra molt més arrauxats que ell, només cal escoltar en el documental les paraules enceses de García Oliver i comparar-les amb  les idees de Peiró sobre la violència de l'inici de la Guerra Civil a càrrec de sectors anarquistes radicals.

Què en dirien, avui, del seu menyspreu per la burocratització sindical i els seus fets, com ara que feia sindicalisme després de la jornada laboral, treballant com un més en el seu ofici?

Va salvar molta gent que no el va poder salvar a ell per circumstàncies complexes, entre les quals hi ha també un factor de lluita interna entre els sectors polítics del primer franquisme. Respectat i admirat fins i tot pels seus enemics i sovint no tant com caldria pels qui haurien d'haver estat els seus amics, Peiró és avui tot un exemple d'una forma honrada, lleial, coherent, raonada i pacifista de fer política. I sindicalisme.