Com heu endevinat la nostra protagonista era Concepción Arenal, feminista o, al menys, el més semblant a una feminista seriosa que podíem tenir a l'Espanya de l'època.
Concepción Arenal va néixer a El Ferrol que, com recordareu, en una època llunyana es va dir El Ferrol del Caudillo.
La primera imatge corresponia al poble de Potes, a Cantàbria, on va anar viure ja vídua, amb els seus dos fills.
L'edifici és la seu de l'Academia de Ciencias Morales y Políticas, on va ser la primera dona guardonada, tot i que va haver de presentar el seu treball, sobre beneficència, filantropia i caritat, amb el nom del seu fill Fernando, que aleshores era petit, cosa que va provocar una certa polèmica.
La fotografia del monument corresponia a Miranda de Ebro, on va regentar un hospital per atendre els ferits en les guerres carlistes.
El cementiri és el de Vigo, on es troba la seva tomba i la pista, molt evident, relacionava el seu cognom amb la platja de l'Arenal, mallorquina.
Per valorar Arenal des del present cal situar-se en la seva època i en el seu context. Es va moure sempre, tot i que sovint de forma heterodoxa, en el camp del catolicisme social. Contemplant la seva figura en perspectiva i considerant les dificultats immenses de qualsevol dona per fer res que no fos, com ella mateixa ironitzava, ser estanquera, mestra o reina (era l'època d'Isabel II), la seva lluita per al bé comú i per a la seva pròpia realització pren dimensions gairebé èpiques.
Concepción Arenal és avui poc llegida i moltes de les seves frases s'han tret de context, tot i amb això en copio algunes de les més emblemàtiques i conegudes:
Abrid escuelas y se cerrarán cárceles.
A veces damos el nombre de favor a la justicia, y creemos de muy buena fe que fuimos buenos y generosos cuando no hemos sido más que justos.
Hay tanta justicia en la caridad y tanta caridad en la justicia que no parece loca la esperanza de que llegue el día en que se confundan.
Odia el delito y compadece al delincuente.
Mal medio es de atraer a un hombre a la razón el tratarle como si no la tuviera.
Hay como una amarga complacencia en sufrir una injusticia, que parece legitimar el odio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada