ENIGMA SABÀTIC (95): Viu en aquest veïnatge un poeta que és doctor

El nostre protagonista és més proper que l'anterior, en l'espai i el temps. Va tenir molts oficis, científic, pensador, poeta, agitador, promotor de lleis avançades, innovador en la seva professió... La seva feina oficial va ser la de metge. Respectat i molt valorat en el seu temps avui el tenim força oblidat pel fet que no respon als paràmetres humans vigents a casa nostra en el present. I perquè som una terra molt poc agraïda amb els seus personatges realment importants.

De família culta i lletrada, ell va sortir una mica arrauxat, cosa que el va fer participar en revoltes de l'època. A causa d'aquelles primeres intervencions en política va haver d'exiliar-se aquí i aquí:

Va retornar al seu poble-ciutat, un indret que ha donat molts personatges de tota mena, importants i notables. Però es va tornar a ficar en embolics i va haver de tornar a marxar. Va participar en fets bèl·lics de l'època, defensant les seves idees i va estar a punt d'anar a parar deportat a unes illes llunyanes, aquelles on cada vez que el viento pasa se lleva una flor. Però no hi va haver d'anar.

De nou a l'estranger pels mateixos motius, va aprofitar el temps per estudiar i també per maridar-se.

Va retornar a casa, en aquella època dia sí i altra també canviaven governs i règims. Com que manaven, més o menys, els seus, va tenir un càrrec polític important des del qual va fer abrandats discursos en contra dels retrògrads.

Es va dedicar sempre amb gran passió, era un home molt apassionat, a la ciència i a la literatura. Va escriure en castellà, novel·les, poemes, teatre. Com a curiositat explicaré una anècdota personal, una coneguda de la meva mare, de joveneta, va mostrar a les amiguetes un poema que li havia dedicat un pretendent, em fa por estimar-te... Les amigues van descobrir que era una còpia d'un poema del nostre protagonista, aleshores encara molt popular.

Entre les seves novel·les n'hi va haver una molt popular la qual, diuen, gràcies a la seva versió teatral, va encendre molt més l'anticlericalisme de l'època.

Quan van guanyar els altres no van gosar tornar a empresonar-lo ja era una figura de molt prestigi i categoria, però el vigilaven de forma constant.

Va ser partidari d'un monarca liberal de regnat breu. Malalt i cansat es va allunyar de la política de forma temporal però malgrat que en els seus darrers anys va patir una paràlisi va continuar de forma incansable escrivint i pensant.

Enguany va fer dos segles del seu naixement i fa poc s'ha inaugurat una exposició encara poc coneguda, destinada a donar a conèixer més la seva figura, incòmoda per molts motius, ja que va ser un català-espanyol universal que va escriure en castellà i un esquerrà abrandat i decidit, a més d'un poeta romàntic, enfervorit i passional, amb poemes tan políticament incorrectes com ara un en el qual afirma que sent desitjos de matar la seva estimada per tal que ningú no la torni a besar. O com un altre en el qual lloa Zorrilla, Castella, el vi hispànic, la pandereta i, evidentment, la dona castissa i espanyola com cal. No els copio avui ja que aleshores seria molt fàcil l'enigma...

Una important institució porta el seu nom, catalanitzat, cosa que ha fet que de vegades la gent arribés a creure que l'escriptor i pensador era un altre, diferent de l'home de ciència. Va arribar a tenir un càrrec importantíssim a la capital, ciutat on va morir.

Va ser enterrat en un cementiri avui desaparegut, així que no sé pas on deuen parar les seves cendres. L'única cosa que es va salvar d'aquell indret, durant anys malmès i abandonat, va ser una bonica tomba, feta per suscripció popular, que pertanyia a un poeta romàntic avui també oblidat però molt estimat en el seu temps. La tomba en qüestió es va traslladar a un cementeri de nova construcció on encara es pot veure. Aquí el teniu de jove, aquest poeta que durant un temps va ser veí de cementiri del nostre protagonista:

En vida i a la capital el nostre protagonista va ser veí d'un altre poeta de l'època, amb qui, diuen, no s'avenia. Tots dos van protagonitzar una anècdota literària molt coneguda que us explicaré el dia de la solució. 

Espero que us animeu, és fàcil i, a més, es tracta d'un personatge que hauríem de conèixer, un d'aquells savis de la Catalunya heteredoxa.