El nostre personatge era el meu admirat Pedro/Pere Mata i Fontanet, natural de Reus, ciutat que ha donat a la història catalana i hispànica tot un munt de personatges d'allò més originals i heterodoxes.
Tinc debilitat per aquest senyor, del qual ja vaig parlar en una ocasió en el meu altre blog, de forma extensa.
Les dues primeres fotografies corresponien a indrets de Marsella i Montpellier, on va està exiliat per causes polítiques.
La següent fotografia mostrava Olot, en aquesta ciutat va intervenir en l'aixecament del setge que havia patit aquesta ciutat.
Els trabucaires i les monges feien referència a novel·les seves, Trabucaires del Pirineo i La monja enterrada viva.
El detall modernista pertanyia a l'Institut Pere Mata de Reus, que porta el nom d'aquest personatge.
El poeta que va compartir cementiri amb Mata era Manuel José Quintana, les seves tombes es trobaven al famós Cementerio de la Patriarcal, de Madrid, en un indret avui ocupat per habitatges. L'única tomba que es va salvar va ser la de Quintana, realitzada per suscripció popular i que avui es pot veure al cementiri de l'Almudena.
L'altre personatge era Bretón de los Herreros.
Les dues primeres fotografies corresponien a indrets de Marsella i Montpellier, on va està exiliat per causes polítiques.
La següent fotografia mostrava Olot, en aquesta ciutat va intervenir en l'aixecament del setge que havia patit aquesta ciutat.
Els trabucaires i les monges feien referència a novel·les seves, Trabucaires del Pirineo i La monja enterrada viva.
El detall modernista pertanyia a l'Institut Pere Mata de Reus, que porta el nom d'aquest personatge.
El poeta que va compartir cementiri amb Mata era Manuel José Quintana, les seves tombes es trobaven al famós Cementerio de la Patriarcal, de Madrid, en un indret avui ocupat per habitatges. L'única tomba que es va salvar va ser la de Quintana, realitzada per suscripció popular i que avui es pot veure al cementiri de l'Almudena.
L'altre personatge era Bretón de los Herreros.
Sembla que a Madrid era veí Mata de Bretón de los Herreros i se suposa que alguna rivalitat literària hi devia haver. Tip Mata de que la gent s'equivoqués de porta, es veu que va escriure, a l'entrada de casa seva:
En esta humilde mansión/ no vive ningún bretón.
Bretón, mosquejat amb el metge-literat va fer un altre cartell:
Vive en esta vecindad / cierto médico poeta/
que al pie de cada receta / pone MATA... y es verdad!
Durant aquest any s'han celebrat, sense gaire soroll, la veritat, diferents actes de celebració del segon centenari del naixement de Pere Mata. A Barcelona, fins el maig, podem veure una interessant exposició al Col·legi de Metges, Passeig de la Bonanova, 47.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada