Una dona de molt bona família, de les millors de l'època.
No se sap molt bé on va nèixer, però es creu que va ser a prop d'aquí:
La seva filiació no és tampoc segura, però en les cròniques de l'època no se la troba com a 'nascuda en la púrpura', que volia dir que eres directament de la família imperial.
Es creu que el seu bon casament va ser propiciat per una amiga molt ben situada. Un fill famós d'aquesta seva amiga és el senyor que podeu veure a la foto:
Pel al seu casament va anar de viatge acompanyada d'un senyor molt important. El bisbe d'aquesta ciutat:
Diuen que com a dot la noia portava centenars de carros plens d'objectes confeccionats amb or, plata, pedres precises, mareperla, eben, ivori... vaja, del bo i millor de les matèries primeres de l'època.
El casament va ser de pinyol vermell. La va casar el mateix sant pare, a l'església principal de la ciutat. Aquí teniu el pontífex:
Del seu matrimoni van arribar a grans quatre fills, tres noies i un noi, l'hereu. Dues de les noies van ser monges importants, com calia. L'altra va fer un bon casament.
Tot i que se la menciona sovint en la documentació, cosa que prova el poder que tenia, sembla que li tenien una mica de mania, potser a causa de ser estrangera. Deien que era xerraire, fins i tot adúltera, però tot plegat podria ser a causa d'un cert racisme.
Quan va morir el seu marit molts festejaven la corona, però ella, ajudada per la sogra, que era una santa, literalment parlant, una altra senyorassa famosa de l'època, va poder aconseguir el poder per al seu fill, no sense unes quantes intrigues, com cal. De tota manera sembla que la sogra i ella no s'avenien, cosa que va fer que la mare del marit, que podeu veure a la imatge, es retirés durant un temps de la vida pública.
Després d'haver regnat onze anys amb el marit i set com a regent, amb un gran poder a les mans, va morir en aquesta ciutat:
Va influir en l'art, exportant elements de la seva terra a la del marit. També va propiciar el culte a aquest sant amb nom de cantant -més aviat hauria de ser a l'inrevés-.
Quan va morir la seva santa sogra va haver de tornar a agafar les regnes del poder fins que l'hereu va ser coronat. Aquí teniu la fotografia de la cerimònia:
Una dama del seu temps, doncs, el mateix que la sogra, dones importants en una època en la qual les dones comptaven més del que pot semblar. Uns anys de pors i temors, de canvis i lluites, d'intents de recuperar la lluentor del passat i mirar cap al futur. Una època encara molt poc coneguda.
Sabeu qui va ser la nostra dama i qui la seva santa sogra? I quins llocs, fets i personatges ens mostren les imatges?
3 comentaris:
uff. si ya lo se...es simple y sencillo...no es nada que no se pueda esconder...pero me falta profundidad...¿ qué le voy ha hacer ?...intuyo...y casi siempre...bueno, por no decir siempre...yerro...que no fallo...pero yerro...ummmm ¡¡ un día, me habrás de convidar al final de la calle Margarit...un vermut , sifón , anchoas y olivas...porque los que yerramos siempre también tenemos derechos ¡¡¡ salut. gracias por ser
Ella:
Teófano Skleraina o Theofania del Sacre Imperi
http://es.wikipedia.org/wiki/Te%C3%B3fano_Skleraina
Imatge 1- naixement
Constantinopla
Imatge 2- fill amiga
Basili II
Imatge 3- ciutat bisbe acompanyant
Colònia, Alemanya
Imatge 4- papa
Joan XII
Imatge 5- sogres
Santa Adelaida i el seu segon marit Otó I el Gran
http://es.wikipedia.org/wiki/Adelaida_de_Italia
Imatge 6- mort
Nimwegen, actual Nimega als Països Baixos.
Imatge 7- sant
Sant Nicolau de Bari
Imatge 8- coronació
Coronació d’Otó III del Sacre Imperi Roma
En aquell temps els grecs estaven millor que ara. La història ensenya molt.
Aquesta setmana hi ha hagut poca participació, potser l'Imperi ens queda molt lluny. Felicitats al Toni, incombustible, i fins demà, amb un enigma més proper.
Publica un comentari a l'entrada