ENIGMA SABÀTIC (94): Una núvia amb bona dot i una sogra santificada

El nom de la nostra protagonista pot fer-nos pensar en un home, segons com es pronunciï, però el cert és que era una dona.


Una dona de molt bona família, de les millors de l'època.


No se sap molt bé on va nèixer, però es creu que va ser a prop d'aquí:

La seva filiació no és tampoc segura, però en les cròniques de l'època no se la troba com a 'nascuda en la púrpura', que volia dir que eres directament de la família imperial.

Es creu que el seu bon casament va ser propiciat per una amiga molt ben situada. Un fill famós d'aquesta seva amiga és el senyor que podeu veure a la foto:

Pel al seu casament va anar de viatge acompanyada d'un senyor molt important. El bisbe d'aquesta ciutat:

Diuen que com a dot la noia portava centenars de carros plens d'objectes confeccionats amb or, plata, pedres precises, mareperla, eben, ivori... vaja, del bo i millor de les matèries primeres de l'època.

El casament va ser de pinyol vermell. La va casar el mateix sant pare, a l'església principal de la ciutat. Aquí teniu el pontífex:

Del seu matrimoni van arribar a grans quatre fills, tres noies i un noi, l'hereu. Dues de les noies van ser monges importants, com calia. L'altra va fer un bon casament.

Tot i que se la menciona sovint en la documentació, cosa que prova el poder que tenia, sembla que li tenien una mica de mania, potser a causa de ser estrangera. Deien que era xerraire, fins i tot adúltera, però tot plegat podria ser a causa d'un cert racisme.

Quan va morir el seu marit molts festejaven la corona, però ella, ajudada per la sogra, que era una santa, literalment parlant, una altra senyorassa famosa de l'època, va poder aconseguir el poder per al seu fill, no sense unes quantes intrigues, com cal. De tota manera sembla que la sogra i ella no s'avenien, cosa que va fer que la mare del marit, que podeu veure a la imatge, es retirés durant un temps de la vida pública.

Després d'haver regnat onze anys amb el marit i set com a regent, amb un gran poder a les mans, va morir en aquesta ciutat:

Va influir en l'art, exportant elements de la seva terra a la del marit. També va propiciar el culte a aquest sant amb nom de cantant -més aviat hauria de ser a l'inrevés-. 

Quan va morir la seva santa sogra va haver de tornar a agafar les regnes del poder fins que l'hereu va ser coronat. Aquí teniu la fotografia de la cerimònia:

Una dama del seu temps, doncs, el mateix que la sogra, dones importants en una època en la qual les dones comptaven més del que pot semblar. Uns anys de pors i temors, de canvis i lluites, d'intents de recuperar la lluentor del passat i mirar cap al futur. Una època encara molt poc coneguda.

Sabeu qui va ser la nostra dama i qui la seva santa sogra? I quins llocs, fets i personatges ens mostren les imatges?