ENIGMA SABÀTIC (90): No us refieu de les llegendes ni dels herois!

Un joglar conegut meu que he trobat per Barcelona
m'ha cantant aquest romanço ara fa molt poca estona:

Una història vull contar d'un rei que en el seu país

potser tan sols s'hi va estar més d'un mes i menys de sis.

Hi va néixer, sembla cert, però ni com ells va parlar,

no calia saber idiomes en aquell temps, per manar.

Pel rogenc, ulls clars i vius i una alçada impressionant,

era un home bell de veure, el seu cor no ho era tant.

Amb el pare s'enfrontava, dia sí i altre també,

era una família estranya, molt més us n'explicaré.

Bon soldat, home cruel, cap castell no era prou fort,

conqueria i conqueria sembrant foc i sang i mort.

Dones pobres, dones riques, deshonrava constantment

i també els xicots plaien a un rei tant i tant dolent.

Mort el pare, ell és l'hereu, i rei ja l'han coronat,

però té afany aventurer i pel món corre esventat.

Va refusar la princesa amb qui el volien casar,

pel fet que el seu senyor pare ja la va voler estrenar.

Amb el seu consentiment, més o menys, doncs no està clar,

van matar tots els jueus quan a ell el van coronar.

Fins i tot alguns cristians, en orgia tant sagnant,

també van ser estossinats de forma poc elegant.

Per anar a fer la croada va recaptar a tort i a dret,

escanyant l'economia i deixant tothom pobret.

Deia que si hagués pogut, del regne la capital

també l'hauria venut per incrementar el cabal.

I és que la seva afició era fer sempre la guerra,

cosa que el va dirigir cap una molt santa terra.

També el van fer presoner però un rescat van pagar,

i a fer batalles i guerres el xicot va retornar.

Va fer construir un castell molt i molt impressionant,

quan treballaven en ell hi va haver pluja de sang.

Va estar a punt de maridar-se amb pubilla catalana,

però va acabar per fer-ho amb una altra noble dama.

Es van veure molt poquet, diuen que ella l'estimava,

però veig molt improbable voler algú amb tan mala bava.

Diuen que ferit i tot no aturava la conquesta,

des de la seva llitera disparava la ballesta.

Un infant el va ferir, la ferida s'infectà,

en un moment de bondat el noiet va perdonar.

Però de res va servir, quan el rei va ser finat

un dels seus homes al noi va matar amb gran crueltat.

Mal fill, mal marit, mal rei, galant, valent, arrauxat,

però s'ha de reconèixer que va ser molt bon soldat.

El va succeir un germà que també va ser una creu,

eren anys de sang i fetge i lluites per tot arreu.

La llegenda el transformà en heroi cavallerós,

i en un senyor ben plantat, simpàtic i generós.

Comparat amb aquest rei tots els de la pell de brau

eren gairebé angelets i fins i tot gent de pau.

I una pista encara us deixo d'aquest senyor terrorífic,

un parell de dibuixets que són un bon jeroglífic.

Ja deveu saber qui era aquest senyor arrauxat,

i fins què hi tenen a veure les imatges que he penjat.

Penseu que no sóc joglar i que potser us prenc el pèl?

Si voleu saber el meu nom, em dic de cognom Blondel.

I si amb tanta pista llarga encara no hi feu cabal,

teniu zero patatero en història universal.