El nostre protagonista era Ricard Cor de Lleó, molt més temible en la realitat que en les moltes histories i novel·les a l'entorn de les Croades o de Robin Hood que hem llegit o vist en el cinema.
El castell era Taillebourg, a Aquitania, que va representar un dels seus primers grans èxits professionals.
La següent fotografia mostrava el temple d'Apol·lo als afores de Limassol, a Xipre. Aquest indret va ser el punt d'arribada de Ricard a l'illa.
El rei era Felip II de França, rival de Ricard. Ricard va tenir sempre molt més interès per les seves terres a França que no pas pel país on regnava.
La noia era Eleanor Anne Porden, poetessa romàntica que va escriure un poema èpic sobre Ricard.
Com a anècdota, comentar que les mares musulmanes utilitzaven Ricard com a home del sac quan els fills no creien: Porta't bé o t'agafarà el rei Ricard...
El jeroglífic resultava ben evident: Planta-genet. Aquí podeu llegir el suposat origen de tan noble cognom.
Fins demà, us espera una dama singular, valenta i aventurera.
Les fotografies de pel·lícules mostren alguns Ricards cinematogràfics, Henry Wilcoxon amb Berenguela-Loretta Young i un jove Hopkins fent de fill conflictiu del seu pare i conspirant amb el príncep francès a Un lleó a l'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada