Avui tornarem a la història frívola, tot i que en aquesta història s'hi barregen tota mena d'elements d'aquells que, en una pel·lícula de ficció o en una novel·la, resultarien inversemblants. Però la realitat no té perquè ser versemblant, és clar.
La nostra protagonista és una dama. Una dama que sembla que era molt atractiva, tot i que en la distància no ens ho pugui semblar tant.
No era una pobra noia humil i afamada sinó que va néixer en una família benestant. Es va casar jove, amb un artista, però aviat les coses no van anar com havien d'anar i es van limitar a guardar les formes.
La senyora, de moral distreta, i en una època on hi havia moltes oportunitats, va començar a freqüentar senyors importants, alguns d'ells sembla que fins i tot compraven quadres al marit i tot. Per fer-li un favor, és clar.
El país on vivia es trobava en un moment crític. No feia molt hi havia hagut l'assassinat d'un president, la dimissió d'un altre i al final se'l va triar a ell com a solució pactada i unitària.
Aquest senyor sembla que era amic de gresques i luxes, per això hi ha qui avui encara no s'explica com té, al seu país, tants carrers i edificis dedicats, quan d'altres més discrets han estat molt menys homenatjats.
A més, en el cas d'un afer molt important que va dividir el país, també va ser molt criticat. Ara bé, en d'altres temes polítics va reeixir, sembla que era discret i diplomàtic pel que fa a les relacions internacionals.
El cas és la seva mort va ser poc diplomàtica. La nostra dama, que havia esdevingut amiga íntima del senyor, exercia la seva feina tan a fons que l'home va finar, no ben bé entre els seus braços, sinó, segons expliquen, en una posició compromesa que va precisar fins i tot d'una una intervenció de perruqueria per tal de dissimular la qüestió. La cosa es va voler tapar, però va arribar a ser del domini públic i encara s'hi va posar més pa que formatge.
Ah, però la dama no va passar pas a l'anonimat. Al cap d'uns anys me la troben lligada al llit i a les cambres del costat el marit i la seva mare, morts de forma estranya. La dama va explicar una història rareta, sobre uns encaputxats assassins, en el més pur estil diabòlic.
Tenia molts coneguts i se'n va sortir, la cosa no es va aclarir mai i encara no s'ha aclarit, aquest sí que és un enigma de veritat. Per cert, el cavaller exòtic de la fotografia sembla que també va ser un dels seus clients.
Fins i tot un admirador d'ella es va voler declarar culpable, però se li va veure el llautó.
La senyora va continuar amb la seva vida habitual, ara era vídua i ho tenia tot molt millor.
Va pescar, ja madureta, un aristòcrata d'un altre país, amb títol i tot, es va casar amb ell, fins i tot en aquells temps van filmar l'esdeveniment i va viure, imagino que feliçment, fins els vuitanta-cinc anys, si fa no fa.
La moral d'aquesta història resulta evident: la vida és injusta i els bojos fan bitlles.
Pista: El títol del post té segones intencions, fins i tot en la llengua materna de la nostra dama.
L'enigma és fàcil, ja que sempre que a algun polític important se li retreu la seva lleugeresa pel que fa al tema eròtic, com ara al pobre Clinton, algú recorda que allà va passar això i ningú no es va escandalitzar gaire. Al contrari, com ja he explicat, hi ha més carrers dedicats a aquest cavaller que no pas a molts d'altres més remarcables en tots els sentits 'morals'.
Qui va ser ella? Qui va ser el cavaller important mort en compromeses circumstàncies? Què tenen a veure les imatges on no hi surt 'ella' amb tot plegat?
Qui va ser ella? Qui va ser el cavaller important mort en compromeses circumstàncies? Què tenen a veure les imatges on no hi surt 'ella' amb tot plegat?
4 comentaris:
felix faure, president, per cert quina bona mort, a mi m'agradaria sentir noves sensacions
ella era marguerite steinheil
la rosassa es de la catedral notre dame de laon
castillo
La dama en questió, es:
Margarita Steinheil.
El president amb molt poc honor, François Félix Faure
La segona imatge és la de la dama que ens ocupa.
la tercera: el Rei Sisowath de Cambodge.
La quarta, el dia del casori amb el Baro Abinger, l'any 1917
i la última no sé ón està aquest rellotge floral.
Núria
Ella.
Marguerite Steinheil, anomenada “La pompe funèbre”
Cavaller important mort en compromeses circumstàncies.
Félix Faure, president de França de 1895 a 1899.
Imatge 1
Rosetó de la Catedral de Laon, restaurat el 1865 per Adolph Steinheil, primer marit de la Margarida.
Imatge 2
ella
Imatge 3
L'Hôtel de Département du Territoire-de-Belfort
Imatge 4
Sisowath de Cambotja.
Imatge 5
Marguerite Steinheil and Baron Abinger's wedding day, 1917
Imatge 6
Floral Clock, Palmeira Square, a Hove (Anglaterra), on va morir.
Sort que vaig estudiar francès a cal senyor Nolis.
Ep, quin enigma, eh? El veritable enigma és com dames d'aquesta empenta succionadora se surten de totes i acaben còmodament retirades a Anglaterra. Així és la vida.
Publica un comentari a l'entrada