ENIGMA SABÀTIC (66): Una Pompadour de l'est i el seu reietó

La biblioteca fatal

Obres un llibre antic

i llegeixes en ell

la teva biografia

ja no hi ha res a fer

estàs esperant

que el vent

passi, tot sol,

la darrera pàgina.

  (Poema d'un autor contemporani del país on es va esdevenir una gran part del que avui explico)

Avui, el dia després del casament de l'any, tornarem als embolics sentimentals monàrquics, sovint  molt més importants del que semblen. La nostra protagonista va ser titllada de Pompadour de... El seu amant va ser un rei de vida moguda, d'una dinastia imposada a partir de l'esquinçament de l'imperi otomà.

El seu oncle, rei novell amb esposa poeta que s'autoeditava, no va tenir descendència i va haver de recórrer a un nebot gris i poc brillant, el nostre protagonista. Els temps no eren amables, Europa es trobava en ebullició i molts països de la zona tenien fronteres poc clares i properes a tota mena de vespers.

El noi es va enamorar d'una noia i s'hi va casar. Aleshores no era com ara, que els prínceps es casen amb qualsevol noia sense ni gota de sang blava. El tema dinàstic era seriós i calia fer el que tocava. L'oncle rei va aconseguir separar-los, la xicota va tenir un fill que va reclamar durant anys els seus drets i, sobretot, calerons, i la van retirar de forma convenient i ben remunerada a la capital de França.

Al capdavall el xicot es va divorciar i es va casar amb algú molt més adient, una princesa que acabaria tipa del marit, tot i que li va donar un fill, que encara es viu i és, de fet, el pretendent oficial a una corona impossible -o no, qui sap, el món dóna tantes voltes-. En tot cas aquest descendent viu avui al seu país d'origen discretament, respectat i dedicat a obres culturals diverses. La princeseta era una dona intel·ligent, bona pintora i estimada tieta d'uns coneguts nostres.

Les circumstàncies van portar el nostre inefable protagonista a l'exili, on va gaudir d'una fama de play-boy molt remarcable. Però el país estava tip de trasbalsos i, de forma inesperada, li van donar suport per tal que retornés, uns anys després. Va protagonitzar un regnat dictatorial ple de corrupcions, violència, assassinats i enfrontaments, agreujat pel fet de trobar-se en una zona geogràfica sacsejada pel tema de la guerra mundial. El rei continuava amb la seva Pompadour, que va tenir molta influència -dolenta- en tot plegat. El fet que la dama fos d'origen jueu, en un context antisemita, també va provocar problemes.

Finalment, carregat de bens i diners, va acceptar exiliar-se. El va acompanyar la dama i es van acabar casant, segons expliquen les tafaneries, gràcies al fet que la senyora, més llesta que la gana, tot i que no en va passar mai, es va fer passar per moribunda i va implorar la legalització de la seva llarga unió al destronat. Un cop casada es va refer miraculosament i va sobreviure al marit més de vint anys. Amb el temps les restes de tots dos, que eren al daurat exili triat per diferentes testes coronades sense corona, van retornar al país d'origen, en pau descansin, amén.

El país no va tenir sort, va patir noves dictadures de signe diferent, i, durant anys, un govern també corrupte tot i que suposadament d'esquerres, amb una parella molt controvertida en el poder. Alguns exiliats o polítics clandestins hispànics antifranquistes hi anaven a estiuejar sense manies, així és el món i a voltes hem confós demòcrata amb antifranquista o catalanista amb esquerrà o amb antifranquista a més del fet que les dictadures del proletariat sovint van esdevenir dictadures de l'espavilat. Avui aquest país romàntic i llunyà, però proper a nosaltres en molts aspectes, lluita amb grans problemes per tal de tirar endavant i compta amb un fort component immigratori. Mereix aconseguir estabilitat i millora econòmica després d'una història tan accidentada i dolorosa, -més o menys con la nostra-, i, sobre tot, que no ens mirem amb malfiança els qui en procedeixen. 

Ja sabeu qui era aquesta inefable parella reial? Com que suposo que heu contemplat amb atenció el casament mediàtic principesc dir-vos que algun parentiu tenen, tots plegats.