SOLUCIÓ A L'ENIGMA SABÀTIC 65: Visions del passat

Com que l'amic Toni ha endegat una resposta acurada, correcta i completa, em limito a copiar la seva aportació. afegint algun comentari:

Cromo 1
Santiago en la batalla de Clavijo, oleo sobre lienzo de José Casado del Alisal, fechado en 1885 y que se puede admirar en la Iglesia de San Francisco “el Grande” de Madrid.

La Batalla de Clavijo va ser una de les més remarcables entre els fets d'allò que es va anomenar Reconquesta, sobre tot pel fet de l'aparició de Santiago Matamoros a favor dels seus, cosa que avui seria de gust dubtós i políticament incorrecte. 

Cromo 2
José Casado del Alisal, autor de 'El Juramento de las Cortes de Cádiz en 1810' (1862).

El quadre crec que es troba al Congrés dels Diputats. Llàstima que les bones intencions d'aquells Corts quedessin estroncades per les males intencions d'un rei com Ferran VII.

Cromo 3
Embarco moriscos en el Grao de Denia
Autor: Mestre / Vicent
Año: 1613

L'Expulsió es va esdevenir l'any 1609 per una sèrie de raons molt complexes, que hem de situar en l'època i que contemplades des de l'òptica del present poden semblar molt injustes i 'racistes'. En tot cas, el regnat de Felip III s'està revaloritzant avui pel fet que va intentar mantenir una pau molt fràgil a la península en uns temps absolutament complicats. Se li ha criticat que va recórrer als 'validos', homes de confiança que tenien molt de poder, com el Duc de Lerma, però era aquell un fet habitual als grans estats de l'època, com en el cas de França amb Richelieu o Mazzarino.

Cromo 4
La conversión del Duque de Gandía, 1884
Obra de José Moreno Carbonero. Museo del Prado. Madrid

El quadre mostra la famosa escena en la qual Francesc de Borja decideix dedicar-se a Déu, després de contemplar les restes de l'emperadriu, la bella esposa de Carles I, del trasllat de les restes de la qual havia tingut cura. Segons la llegenda històrica, el Duc de Gandia va dir la famosa frase: 'No serviré nunca más a señor que se me pueda morir'.

Com anècdota personal explicaré que una meva tieta-avia tenia emmarcada aquesta làmina i una altra de la Campana de Huesca, a la saleta, cosa que em produïa de petita un gran terror però que a ella no semblava fer-li ni fu ni fa.
Cromo 5
La rendició de Granada de Francisco Pradilla.

Res a comentar, la fotografia 'oficial' del final de la Reconquesta, tan reproduïda a tots els llibres d'Història de la meva infantesa i joventut.

Cromo6
María de Molina presenta al seu fill  Ferran IV a les Corts de Castella a Valladolid a l'any 1295. Obra d'Antoni Gisbert i Pérez, pintura de 1863.

Maria de Molina, reina de Castella, va ser una dama coratjosa i admirable que va defensar el seu fill de molts perills, entre els quals la noblesa feudal de l'època. 

Cromo 7
El rapto de las sabinas, por Jacques Louis David, 1799,óleo sobre lienzo, 385 x 522 cm, Museo del Louvre, París.

Sense comentaris, reprodueix la famosa escena mitològica en la qual els romans van a buscar senyores, a causa de la seva escassedat, amb mètodes poc ortodoxos. Va inspirar la peli Siete novias para siete hermanos.

Cromo 8
Wamba renunciando a la corona, óleo sobre lienzo, 163 x 219 cm,
Juan Antonio Ribera Fernández

Encara que avui això de 'Wamba' li soni a molta gent a sabates esportives, el senyor va ser un gran rei visigot que va passar moltes penalitats i aventures.

Cromo 9
Entrada de Roger de Flor en Constantinopla
Autor: José Moreno Carbonero
Fecha:1888
Museo:Palacio del Senado de España 

Roger de Flor, qui, segons diuen, va inspirar la figura de Tirant lo Blanc va ser un guerrer mercenari que va fer molts disbarats, tot i que com que els va fer a major honor i glòria de la catalanitat se'ls hi han perdonat. Tot plegat cal situar-ho també en l'època i les circumstàncies. De fet no era català d'origen, ep... Però, vaja, vivia i treballava per Catalunya. Va ser el culpable d'allò tan lleig de la 'venjança catalana'.

Cromo 10
El Beato Juan de Ribera en la expulsión de los moriscos de Francisco Domingo Marqués.

Ribera, un home avui controvertit, que va tenir poder civil i militar, va ser un dels promotors de l'expulsió dels moriscos. També cal situar el personatge, que, per altra banda tenia virtuts polítiques evidents, en el context del moment i considerar la seva visió del problema, després de trenta anys a València, fent de virrey i intervenint en els conflictes que s'hi esdevenien.

Com a comentari general, valorar l'aportació dels pintors de l'època, molts dels quals valencians, per cert, a una temàtica que va estar molt de moda i que, de fet, va configurar el nostre imaginari històric com més endavant ho faria el cinema.  L'única imatge contemporània dels fets, en aquest conjunt de 'cromos' és la de l'expulsió dels moriscos del Mestre Vicent o Vicent Mestre.