El personatge de l’enigma era Charles Maurice de Talleyrand (1754 -1838), religiós, polític i diplomàtic francès.
La primera imatge mostra Adelaïde de Flahaut o de Souza, escriptora i fins i tot feminista avançada als seus temps. Generalment s'admet que el seu fill, Charles de Flahaut, l'havia tingut amb Talleyrand.
La segona imatge pertany a Dorothea Von Kurland casada amb un nebot del polític, però que va ser també amant de Talleyrand.
La quarta, ben coneguda, és Madame de Stäel (1766 – 1817), dona intel·ligent i avançada als seus temps.
La cinquena pertany a Maria-Madeleine Guimar, (1743-1816), ballarina de vida molt moguda i interessant.
Pel que fa a les referències cinèfiles, la primera imatge mostra a Sacha Guitry, (1885-1957),actor, escriptor i director de cinema, en el paper de Talleyrand, a la seva pel·lícula de culte Le diable boiteux. Guitry va rodar d'altres films sobre l'època però aquest és, de fet, una biografia del polític.
El cartell pertany a la pel·lícula musical que en espanyol es va dir El congreso se divierte, una opereta, de fet, de l'any 1931, amb Lilian Harvey i Willy Fritsch, que va tenir molt d'èxit i de la qual es van fer remakes anys després. La història ironitza sobre les gresques dels polítics en el Congrés de Viena.
La vuitena, l'actor John Malkovich interpretant a Talleyrand en la minisèrie Napoleó de Yves Simoneau, de l'any 2002.
La darrera fotografia pertany a la pel·lícula de Bertolucci Abans de la revolució (Prima della revoluzione), de 1964, la segona del cineasta, amb trets autobiogràfics. La relació ve del fet que el títol de la pel·lícula fa referència a una de les moltes frases famoses de Talleyrand:
Celui qui n'a pas vécu au dix-Huitième siècle avant la Revolución ne connaît pas la douceur de vivre (Talleyrand)
Per acabar, unes quantes frases d'aquest senyor irrepetible (o no) per tal de meditar sobre les realitats de la vida, política, pública, privada...
La primera, dedicada a tots aquells que es planyen de les retallades en les subvencions pel fet que li retallaran les seves:
Ningú no pot ni sospitar quantes bestieses polítiques s'han evitat gràcies a la manca de diners.
Allò que no pot ser, no pot ser, i, a més a més, és impossible.
La paraula s'ha donat a l'home per tal de poder amagar el seu pensament.
Hi ha quelcom pitjor que la calumnia: la veritat.
Una monarquia ha de ser governada per demòcrates i una república, per aristòcrates.
La política no és res més que una certa manera d'agitar el poble abans d'utilitzar-lo.
La millor manera de canviar un govern és formar-ne part.
4 comentaris:
Me fastidia no poder encontrar las respuestas...de verdad¡¡¡¡ajjjj
Miquel, que no son difíciles, hay que estudiar y googlear, jeje.
Les frases em semblen sublims!
Una abraçada ...salut ¡¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada