Imatge de l'artista Romi C.MananQuil
Laura Coll, historiadora, participant en les Tertúlies del Grup 99, m'ha enviat una sèrie d'emails amb aclariments i puntualitzacions sobre José Rizal, ja que va fer un extens treball sobre l'heroi filipí. Una errada que no em vaig recordar d'esmenar era l'afirmació sobre la manca, a Barcelona, d'algun carrer dedicat al personatge, quan n'hi ha un de ben important. Crec que el millor serà copiar el text dels diferents emails que Laura Coll m'ha fet arribar, per tal que pogueu saber moltes més coses sobre Rizal, la seva trajectòria i la seva injusta mort.
1r email:
Júlia, acabo de veure ara el personatge del joc d'endevinalles de la setmana passada, el del Doctor Rizal. Jo he estudiat bastant a fons el personatge i he llegit coses seves, per ex. el Noli me tangere.... perquè vaig fer un treball per la universitat sobre les Filipines. A part de que jo tenia entès que la seva última dona era una nadiua filipina..... el que si és cert és que ja en capella va tenir moltes, moltes pressions per part dels agustins (que van ser una de les forces principals de domini de les illes com a terratinents, educadors, etc...) a causa d'això. Precissament la primera rebel.lió d'en Rizal va ser contra els agustins que s'havien quedat amb les terres de la seva família i els va empobrir per sempre més, va estar anys pledejant contra ells.... i ells s'hi van venjar ben venjats..... bé, tot això és a tall informatiu i res més...
Però el que sí és un error ben gros és lo de que a casa nostra no tenim cap estàtua ni carrer: C/ Doctor Rizal a Gràcia, va de Riera de Sant Miquel a Plaça Narcís Oller i és un encant de carrer. En el pròleg del meu treball posava precisament aquest fet com a inductor de la meva atenció en el personatge.... També va haver-hi ressó en la premsa de l'època i alguns intel.lectuals van protestar com per ex. Unamuno (i ara no em facis rebuscar entre els meus papers per trobar el ditxòs treball per buscar més noms). T'ho he escrit no a través del blog perquè potser ja no ho tornes a mirar.
Però el que sí és un error ben gros és lo de que a casa nostra no tenim cap estàtua ni carrer: C/ Doctor Rizal a Gràcia, va de Riera de Sant Miquel a Plaça Narcís Oller i és un encant de carrer. En el pròleg del meu treball posava precisament aquest fet com a inductor de la meva atenció en el personatge.... També va haver-hi ressó en la premsa de l'època i alguns intel.lectuals van protestar com per ex. Unamuno (i ara no em facis rebuscar entre els meus papers per trobar el ditxòs treball per buscar més noms). T'ho he escrit no a través del blog perquè potser ja no ho tornes a mirar.
2n email:
Per cert: un dels idiomes que dominava el Dr. Rizal era el català perquè va passar diversos anys aqui. I la seva detenció va ser surrealista. Ell estava molt perseguit (vivia exiliat en una illa petita on va fundar una granja model, on va assejar diferents conreus, etc...), una manera d'escapar-se va ser demanar anar de metge a la guerra de Cuba, però amb les seves posicions no li van permetre per por de que s'ajuntés amb els independentistes cubans, al final els seus amics el van convéncer per fugir en vaixell rumb a Barcelona (que és el port on arribaven tots els vaixells de Filipines). El capità del vaixell va rebre l'ordre de detenir-lo un cop embarcat, portar-lo emmanillat i tancat durant tota la travesia fins arribar a Barcelona. El capità no volia veure's ficat en aquest trist paper, però ho va haver de fer. En consideració al doctor no el va emmanillar ni tancar durant tota la travessia. Tots sabien que només arribar a port l'agafaven els soldats i anava directe al paredón. Així va ser. Vàries persones el van acompanyar mentre pujava a peu la montanya de Montjuïc i van veure que parlava el català fluïdament. Aleshores, un cop près, el van tornar a embarcar cap a Filipines per afusellar-lo allà.... o sigui que va tornar a fer el viatge de tornada .... al paredó.... i l'últim poema impressionant el va anar païnt entre viatge i viatge.
Al final he hagut de buscar el meu treball. Ara van els meus errors. No eren agustins, sinò dominics i lo surrealista del viatge és que el van enganyar des de Manila perquè ell creia que s'embarcava cap a Cuba (per tot allò que et deia en el mail 2), però davant les costes de Xina ja va ser conscient de que aquella travessia ja l'havia feta anys enrera, que no anava cap a Cuba.... fins que el capità li va confirmar.
Espero que aquestes informacions hagin estat interessants per als lectors del blog i participants en els Enigmes, Sobre Rizal i les dones, no consta que s'hagués casat mai, tot i que el que sí és cert és el fet que va compartir els seus darrers temps amb la noia belga, al menys així ho he trobat en tota la documentació consultada. Em sembla molt interessant el tema del català, de fet Rizal devia tenir una gran facilitat per als idiomes doncs es considera que en parlava més de deu, amb variants diverses.
També em comunica Mercè Siles un altre error, espero que el perdoneu. El quadre amb l'escena NOLI ME TANGERE era de Nicolas Poussin i no pas del Greco!!!
També em comunica Mercè Siles un altre error, espero que el perdoneu. El quadre amb l'escena NOLI ME TANGERE era de Nicolas Poussin i no pas del Greco!!!
Ep, i us recordo que abans de la tele ja existia ERMESSENDA i que va ser la protagonista del nostre ENIGMA NÚMERO 30!!!!
2 comentaris:
Ell va ser l'autor del primer diccionari i gramàtica moderna de tagalo. Era filòleg i etnògraf. Parlava castellà, anglès,francès, alemany, italià, japonès, holandès, llatí, entenia el grec, hebreu, el sànscrit i una mica de xinès.... quina enveja, oi? Laura
Enveja total, hi ha qui el considera una mena 'd'home del Renaixement' per la seva cultura, ja veus què fàcil és acabar amb algú tan intel·ligent i brillant... Món de mones!!!
Mercès pels aclariments!!!! El teu treball mereix publicació, per cert.
Publica un comentari a l'entrada