La nostra protagonista va ser una bella dama, s'acosta el dia de la dona i cal reivindicar el seu paper, bo o dolent, en les històries del passat.
El seu pare la va utilitzar en els jocs d'aliances que en aquella època envoltaven les dues potències en joc i lluita. Prendre partit podia ser una qüestió espinosa, ja veieu què ens va passar per anar errats el 1714.
La seva bellesa va ser més important, segons la llegenda, que l'eloqüència del representant de la part contrària. El seu pare l'havia promès primer a un senyor important. Però va acabar casant-la amb un altre. Això va fer canviar la situació política i les aliances previstes, ja que l'anterior pretendent es va aliar amb la part contrària, no sabem si per despit o perquè li convenia. Tant el marit com el pretendent formen parte d'un poble poc conegut avui però que va tenir un gran pes en tots aquests embolics entre les dues potències en joc i que és encara objecte d'investigacions i excavacions destinades a saber-ne alguna cosa més.
La noia va tenir una part activa en les lluites de l'època i, segons sembla, influència política rellevant.
Mort el seu espòs en la lluita, l'antic pretendent que admirava la bellesa de la xicota i la desitjava, s'hi va casar. Però, ai, aquest nou marit tenia compromisos amb els rivals, que no van acceptar l'enllaç i van reclamar la noia com a presonera.
Segons s'explica, el seu espòs, per tal d'estalviar-li la humiliació dels vencedors, va afavorir el seu suïcidi. Aquest tràgic final també ha contribuït a la seva mitificació.
Molts segles després, una altra bella dama de vida molt més llarga i tranquil·la, pionera en molts aspectes, estimada per molta gent, entre la qual el seu marit, molt més jove que no pas ella, va portar el mateix nom, en record de l'anterior, ja que la seva família tenia vincles amb els territoris on aquelles tragèdies s'havien esdevingut. El pare i el germà també portaven noms vinculats amb aquella cultura.
La vida és plena de sorpreses; intento capturar aquests magnífics moments amb els ulls ben oberts.
L'època de la protagonista ha tingut poca rellevància en cinema, una mica més en la literatura i fins i tot ha merescut alguna òpera.
8 comentaris:
JULIA, DIC CLEOPATRA, PER DIR QUELCOM.
ENCARA QUE TINC ELS MEUS DUBTES.
castillo
Es una mica més antiga, però d'una altra terra, tot i que propera, un regne que avui ja no existeix.
La més antiga és Sofonisba, filla del general cartagines Asdrubal, el seu marit Sifax, el l'altre Masinisa.
La més moderna és Sofonisba Anguissola pintora renaixentista
La protagonista
Sifonisba, filla del general cartaginès Asdrubal Giscón.
http://es.wikipedia.org/wiki/Sofonisba
Imatge 1- cuadre
Sifax rebent a Escipió.
Imatge 2- ciutat 2
Constantina i pont de Sisi M’sid
Imatge 3- tomba
tomba de Masinisa, prop de Constanina (Algèria)
Imatge 4- ciutat
La ciutat de Cremona
Imatge 5- cine
Cabiria de Giovanni Pastrone (1914)
http://www.patiodebutacas.org/foro/showthread.php?t=8579
Imatge 6- escriptor
David Anthony Durham
autor del llibre “Anibal, el orgullo de Cartago”
La posterior
Sofonisba Anguissola
http://es.wikipedia.org/wiki/Sofonisba_Anguissola
Sofonisba, filla d'Asdrubal.
Crec que la dama en questió, es: SOFONISBA.
De les pistes fotogràfiques, tan sols he trobat la 4ª pista que és una fotografia de Cremona, la ciutat on va neixer la pintora que també va portar el seu nom, encara que varis segles més tard.
I suposo que la 5ª fotografia deu pertanyer a la ópera que dius es va fer relacionada amb la dama de la qual parlem.
Núria
La protagonista de l’enigma és la Sofonisba, filla d’Asdrúbal Giscon, general cartaginès. Casada amb Sifax rei númida aliat de Cartago que va lluitar contra els romans a la 2ª Guerra Púnica.
La 1º imatge no la se, potser es una pintura sobre la història de Cartago .
La 2ª imatge és Constantina, ciutat d’Argel , que abans s’anomenava Cirta. La Batalla de Cirta al 203 a. J.C. és una de les batalles de la 2ª guerra Púnica, entre cartaginesos i romans.
La 3ª imatge potser són les ruïnes d’Utica ciutat anterior a Cartago o bé pot ser ruïnes de la mateixa Cartago, a l’actual Tunez.
La 4ª imatge és Cremona a on va néixer la Sofonisba de Angissola (1532 – 1625), l’altre protagonista de l’enigma, gran pintora de la cort de Felip II.
La 5ª imatge suposo que fa referencia a l’òpera Sofonisba de Ferdinando Paer.
La 6ª imatge no la se.
Bé no he tingut massa temps amb aquest enigma, espero tindre més al proper.
Mercès a tots i totes per participar!!! Hi ha qui ho ha trobat fàcil i qui ho ha trobat difícil, però segur que heu après moltes coses sobre Cartago, els Númides i la resta!!!
Publica un comentari a l'entrada