El perquè d'un canvi de nom

La consolidació de les Tertúlies i de l'Associació Tot Història ha fet necessària la publicació d'un blog més oficial  que concentri de forma més exclusiva les activitats i temàtiques del Grup 99.

Aquest nou blog, gestionat pel coordinador, Gregor, el trobareu clicant aquí.

Per això he canviat el nom del blog, reconvertint-lo en un espai personal d'història per a la reflexió, l'entreteniment i la crítica pietosa vers el passat, com ha estat fins ara, de fet, però menys oficial. Un blog d'història per a no historiadors o per a historiadors aficionats i desacomplexats, des del punt de vista d'una mestra jubilada i humanista amb més records que projectes, com diu una de les darreres lletres del cantant Raimon. Però també, afortunadament, amb molts projectes encara.

Continuaré avisant de les activitats de les Tertúlies del Grup 99. De moment, a més de la lectura del llibre El Crash de 1929, un clàssic de Kenneth Galbraith, molt adient per als temps que corren, hi ha també una vista molt interessant, al Museu de Badalona, per al dia 19 de març, organitzada pel Toni. Cliqueu aquí per a més informació.

A l'hora de cercar un nom n'he descartat alguns que ja estaven utilitzats en d'altres blogs. Al final he recuperat el títol del meu primer llibre publicat, m'ha semblat adient, car al capdavall ens movem i ens hem mogut al llarg dels temps entre orats i savis, que no vol dir exactament bons i dolents, pel fet que hi ha orats bons, orats dolents, savis bons i savis dolents. A més, aquest llibre, avui descatalogat però que es pot trobar en alguna biblioteca, és, de fet, allò que en diríem una novel·la històrica, ja que els fets s'esdevenen en el temps de la pèrdua de les colònies, en la darrera guerra de Cuba.

Els mots estan manllevats d'un sonet del poeta Foix, que encapçalava la narració.




Saber narrar, en llenguatge vigorós 
Deler i desig, i plers, i, sense esforç 
Rimar bells mots amb el ritme dels cors 
Amants o folls; i gens fantasiós, 

-Oh dolç fallir!-, coronar de lluors 
Éssers de carn, tot oblidant els morts 
I l'ombra llur, reial, i d'un bell tors 
Reprendre el tot vital i rigorós. 

Saber sofrir sense llanguir, i amar 
Sense esperar, i essent, ardit, del segle, 
Témer l'enuig i al nàufrag dar la mà; 

Viure l'instant i obrir els ulls al demà, 
Del clar i l'obscur seguir normes i regla 
I enmig d'orats i savis, raonar. 

Éssers de carn, tot oblidant els morts, però no tant com per no poder evocar els temps en els quals eren tan vius com nosaltres, per tal de surar entre el rigor seriós i la tafaneria retrospectiva, saludable i desmitificadora.